Agramunt
Agramunt
Es troba situada al peu del riu Sió. És el centre geogràfic i la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. La Ribera del Sió és una llenca de terreny allargada en direcció est-oest, amb horitzons dilatats i límits imprecisos en la seua primera meitat i ben delimitada en avall per les serres de Montclar i d'Almenara, al nord i al sud, respectivament.
El canal d'Urgell travessa el terme per tres indrets (per la vall de Sió, la qual remunta fins a la vila d'Agramunt; per Aladrell, a l'extrem occidental del terme i al peu de la serra d'Almenara, entre Tarassó i les Quadres d'Agramunt).
Nucli | Habitants |
---|---|
Agramunt | 4546 |
Almenara Alta | 33 |
Donzell d'Urgell | 41 |
Les Puelles | 11 |
Mafet | 164 |
Montclar | 130 |
Dades referides a l'any 2022
- AURA MODA Agramunt Més informació
- Lo Pardal Agramunt Més informació
- MUSEU DEL TORRÓ I LA XOCOLATA Agramunt Més informació
- MOBLES ESCOLÀ Agramunt Més informació
- MOBLES ESCOLÀ Agramunt Més informació
- TORRONS ROIG Agramunt Més informació
- Torrons Fèlix Agramunt Més informació
Ajuntament
Biblioteca municipal
Casa de Poesia Visual "Lo Pardal"
Espai Guinovart
Museu Etnològic Municipal
Ràdio Sió Agramunt (107.9FM)
Associació de Dones "L'Esbarjo"
Grup Sardanista Estol
L'entitat compta amb una colla de competició (Colla Estol-Espígol), un programa de ràdio (Programa Introit) a l'emissora municipal Ràdio Sió 107,9 FM i un centenar de socis
Àguiles d'Agramunt
Actualitat i notícies a Agramunt
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
És a 16 km de Tàrrega, a 55 de Lleida, a 120 de Barcelona, a 90 km de la Seu d'Urgell (100 km de la frontera amb Andorra) i a 170 km de la Val d'Aran (190 km amb la frontera francesa). L'estació de trens més pròxima és a Tàrrega. També hi ha un servei regular d'autocars (Alsina-Graells) diari a Lleida, Barcelona i Tremp.
Distància a capital de comarca (Tàrrega): 16,9 km (18 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 63,7 km (46 minuts en cotxe).
GASTRONOMIA: els torrons d'Agramunt, fets amb mel, ametlla o avellana i clara d'ou, s'elaboren a la vila, com a mínim, des del segle XVIII. És un menjar exquisit, consistent i saborós, que manté totes les característiques que al llarg del temps li han donat fama i renom. També la fabricació de xocolate té una llarga tradició a la vila i sobretot l'especialitat "a la pedra". Els seus habitants s'anomenen agramuntins.
Algunes d'aquestes terres han estat poblades des de molt antic, ja que s'han trobat vestigis ibèrics i romans. La seua història comença cap al 1070, quan el comte d'Urgell Ermengol IV la va ocupar i fortificar per fer front als àrabs que encara es movien pel Pla d'Urgell i per la part baixa de la ribera. Un segle més tard, l'any 1163, Ermengol VII va concedir a la vila una carta de població plena de privilegis que va impulsar la població en tots els aspectes. Es planeja llavors un ambiciós pla urbanístic que tindrà vigència sis-cents anys; es fonamenta l'activitat comercial; prospera l'artesanat; es bat aquí la moneda del Comte i s'hi aplega un call jueu important. A la vegada s'inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria i a l'empar de l'esperit religiós floreixen les iniciatives comunitàries, des de la confraria del Sant Esperit fins al poderós gremi dels teixidors. Hi ha constància que a l'any 1128 ja se celebrava mercat; va ser el comte Ermengol X qui va autoritzar les fires l'any 1309 i el comte Alvar de Cabrera hi va establir la Paeria l'any 1253. Quan a començaments del segle XV la casa comtal d'Urgell desapareix, Agramunt queda com a cap de demarcació territorial (agraint la fidelitat que havien tingut els habitants d'Agramunt envers la casa d'Urgell), la qual cosa afavoreix el prestigi i les possibilitats de la vila durant els segles següents. Ja des del segle XVI existien comunitats religioses a la població, la qual cosa impulsava la vida religiosa i cultural de la vila. Al llarg del segle XVIII Agramunt participa en la recuperació econòmica i demogràfica general de Catalunya, s'edifica en molts espais encara lliures del recinte emmurallat i es comença a construir a extramurs. A la segona meitat d'aquest segle es basteix l'actual Casa de la Vila. El decret de Nova Planta, l'any 1716, modifica les estructures administratives de Catalunya, la vegueria d'Agramunt és suprimida i el seu territori agregat al corregiment de Cervera. Dels trastorns bèl·lics del segle XIX no se'n recorda cap fet remarcable tret del famós Foc de Sant Ramon, el dia 31 d'agost de 1875. La construcció del canal d'Urgell, que començà a regar l'any 1862, va obrir amples perspectives a l'agricultura. A poc a poc van arribant els avenços a la vila, però la guerra civil trunca la seua prosperitat. Els bombardejos que la població va haver de suportar l'any 1938 la van deixar pràcticament destruïda. La història recent està caracteritzada per una expansió en tots els ordres, expansió qualificada de moderada demogràficament, lenta i progressiva en la industrialització, ben remarcable en les aspectes culturals i esportius, i extraordinària quant a l'urbanisme.
Sílvia Fernàndez Tarragona Alcaldessa | ERC |
Xavier Secanell Castellà | ERC |
Amanda Cardona Alcaide | ERC |
Josep Maria Carrera Roig | ERC |
Judit Serra i Silvestre | ERC |
Joan Pijuan Cinca | ERC |
Tamara Lombardo i Fernàndez | ERC |
Ramon Boncompte i Vilalta | ERC |
Judit Solé Solé | ERC |
Antonio Farré Riba | JxCAT -- JUNTS |
Elisabeth Vicens Corts | JxCAT -- JUNTS |
Eloi Vilanou Riba | JxCAT -- JUNTS |
Josep Maria Fernàndez París | JxCAT -- JUNTS |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Santa Maria d'Agramunt
Declarada monument nacional l'any 1931. Meravellosa mostra del romànic català dels segles XII-XIII. En destaca la portalada principal d'estil romànic, sorprèn el conjunt en alt relleu que presideix el portal: les figures de la Mare de Déu i l'Infant centren les escenes de l'Anunciació i l'Adoració dels Reis. L'interior del temple és d'una severa austeritat. La planta és de tres naus acabades en tres absis. A l'interior criden l'atenció el retaule del 1719, amb la imatge gòtica de fusta policromada de la Mare de Déu dels Socors, patrona d'Agramunt, i el retaule barroc de la capella del Roser.
Ajuntament d'Agramunt
La façana és d'estil barroc civil català del segle XVIII, amb porxos a la part inferior i obertures típiques del país a les golfes. El conjunt de la plaça configura un indret molt interessant.
Plaça del Mercadal
Plaça quadrada del segle XIX. És una de les primeres places de Catalunya construïda de manera planificada i segons un criteri urbanístic modern.
Espai Guinovart
Ubicat a l'edifici de l'antic mercat municipal. És un espai dedicat a exposar l'obra del pintor i escultor català contemporani Josep Guinovart, famós internacionalment.
L'horari en dies laborales és de 16 a 19 h; els dissabtes, de 12 a 14 h i de 16 a 19 h i els diumenges, de 12 a 14. Els dilluns està tancat. Durant l'estiu (del 21 de juny al 21 de setembre) l'horari de tarda és de 17 a 20 h.
Museu Etnològic Municipal
Als baixos de l'edifici on està ubicat l'Espai Guinovart, també es troba el Museu Municipal, que compta amb una col·lecció d'estris agrícoles i d'antics oficis artesans, objectes d'ús casolà, material arqueològic i fotografies antigues de la població.
Està obert els festius de 12 a 14 h.
Casa de Poesia Visual Lo Pardal
Casa singular de l'escriptor Guillem Viladot, en què es pot disfrutar d'una bella mostra de poesia visual feta per l'artista.
Les visites són concertades trucant al telèfon de contacte.
Monument a Rafael de Casanova
NULL
Cases típiques
Dos cases, anomenades ca l'Enraní i cal Fraret, són una destacada mostra de l'arquitectura rural de la comarca del segle XIX.
Carrer del Sió
Són molt típics els grans porxos a la banda dreta. Al número 26 del carrer hi ha cal Viladot, amb una façana de l'any 1933 formada per rajoletes i motius decoratius fets amb ceràmica; era la casa de l'escriptor Guillem Viladot.
Ermita Verge dels Socors i Parc del Sió
L'ermita va ser edificada al segle XVII. Zona d'esbarjo amb jardins. Lloc per dinar o descansar.
Pont de ferro
NULL
Pilar d'Almenara
Es tracta d'una torre redona que feia les funcions de defensa i de vigilància, molt semblant a les torres defensives cristianes de la zona de muntanya lleidatana. Unes escales permeten l'escalada fins a dalt de tot del Pilar des d'on es divisa una magnífica panoràmica. Aquesta torre té una alçada de 14 metres. Prop de la torre hi ha les ruïnes de l'ermita romànica de Sant Vicenç.
Castell de Montclar
Fortificació de la Reconquesta (s. XI), reconstruïda al segle XVII. Va ser declarat monument historicoartístic de caràcter nacional l'any 1979. Castell peculiar ja que, tot i ser de propietat particular i estar habitat, ofereix la possibilitat de realitzar-hi visites guiades.
Diumenges, visita amb guia a les 11 i a les 12.30 hores sense reserva prèvia. I tots els dies de la setmana per a grups de més de 30 persones, amb reserva prèvia al telèfon de contacte
Museu Municipal d'Agramunt
Museu etnològic