Alàs i Cerc
Alàs i Cerc
S'estén des de la ribera del Segre fins a la serra del Cadí, on el terme assoleix la màxima alçària al Cap de Collada Verda (2.439 m). Hi podem trobar des d'extensos prats de pastura fins a boscos de pins. Està situat a l'extrem oriental del pla de la Seu, a les dos vores del Segre. A l'esquerra i més pròxim a la Seu d'Urgell, l'antic terme d'Alàs; a la dreta, a l'entrada de l'estret de les Cabanotes, camí del Baridà i de la Cerdanya, l'antic terme de Torres.
Nucli | Habitants |
---|---|
Alàs | 231 |
Cerc | 47 |
El Ges | 7 |
La Bastida d'Hortons | 37 |
Ortedó | 28 |
Torres d'Alàs | 17 |
Vilanova de Banat | 42 |
- MUSEU DE L'ESCOLA RURAL Castellar De La Ribera Més informació
- Exquisitarium Oliana Més informació
Pàgines
Ajuntament d'Alàs i Cerc
Actualitat i notícies a Alàs i Cerc
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
A Alàs i Torres s'hi arriba des de la N-260 direcció Seu d'Urgell-Puigcerdà; a la Bastida, sortint per la carretera que va des de la Seu d'Urgell a Tuixén, per la Palanca a la dreta. A Ges, Cerc, Vilanova, Lletó i Ortodó, s'accedeix sortint per la carretera que va des de la Seu d'Urgell a Tuixén per la Palanca a l'esquerra.
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 14,4 km (40 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 142 km (2 hores, 23 minuts en cotxe).
El poble de Cerc va ser annexionat al municipi al 1970 i des de llavors rep el nom actual.
La seua església parroquial (Sant Esteve) se cita ja al 819, en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.
Mari Carmen Ribó Domenjó Alcalde | CiU |
Ramon Ribera Casanovas | CiU |
Mª Mercè Cerqueda Casanovas | CiU |
Jordi Vilarrubla Pujol | CiU |
Ramon Dolcet Duran | CiU |
Albert Soldevila Travé | CiU |
Francesc Josep Casal Jorquera | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Volta a Lletó (Ruta en bicicleta)
Es tracta d'una ruta senyalitzada per la comarca, perquè és interessant conèixer-la millor. Es fa amb una bicicleta tot terreny. Sortint de la plaça d'Alàs, ens porta per l'ermita de la Mare de Déu de les Peces i pels nuclis de Banat, Vilanova de Banat, Lletó, Ortedó i Bell-lloc fins a tornar al lloc d'inici.
Església de la Mare de Déu de les Peces
Església romànica situada dalt d'un turó que domina el poble d'Alàs i on se celebra un aplec el dilluns de Pasqua.
Església de Sant Just i Sant Pastor (Cerc)
Església romànica ja esmentada l'any 961. L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular amb volta d'un quart d'esfera. A la façana de ponent hi ha la porta d'accés, acabada en un arc de mig punt, damunt la qual s'obren un ull de bou i el campanar, de cadireta de dos ulls. Hi ha dos finestres, una a l'absis, de doble esqueixada i una altra al plec de degradació de la façana de migjorn. Amb posterioritat a la construcció s'hi van afegir una capella i una sagristia.
Esglesiola de Sant Romà de Banat
De propietat particular, és d'estil romànic.
Capella de Sant Antoni (Cerc)
D'estil modernista.
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Itinerari 8. Per les valls de La Vansa i Tuixén (Via Romànica)
L'itinerari comprèn les esglésies de Sant Just i Pastor de Cerc, Sant Julià dels Garrics, Sant Pere de La Vansa, Sant Esteve de Tuixén, Sant Jaume de Tuixén i Santa Maria de Josa.
L'edifici de Sant Just i Pastor de Cerc és d'una nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular amb volta d'un quart d'esfera.
L'església de Sant Julià dels Garrics està situada en un indret despoblat al costat del riu Bona; és un edifici d'una sola nau, una part de la qual està coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, mentre que la resta és de volta de canó de perfil apuntat amb reforçament de dos arcs torals. La decoració exterior és d'arcuacions llombardes. Per arribar a aquesta església s'ha de fer una bella excursió a peu.
Sant Pere de La Vansa es troba documentada per primer cop l'any 1031. L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular, el qual presenta característiques d'una època més tardana a la de la resta del temple. De la construcció original es conserva només una finestra de doble esqueixada. Aquesta església és un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII.
Tot i un llarg procés de transformació, l'església de Sant Esteve de Tuixén conserva una part important de la seua construcció original. Ës d'una nau amb volta de canó i al seu interior es conserva una talla d'una marededéu policromada, de la segona meitat del segle XII o començament del XIII.
La capella de Sant Jaume de Tuixén apareix documentada ja l'any 993. L'edifici, situat a tocar del camí que va de Tuixén a Josa, és un edifici d'una nau coberta amb volta de fusta i capçada per un absis semicircular, que es clou, com l'arc presbiterial que l'uneix a la nau, amb una volta a carpanell. Aquesta construcció presenta una gran abundància de carreus de pedra tosca, ben escairats, disposats en filades uniformes i irregulars.
L'edifici de Santa Maria de Josa, situat al fossar del poble, és d'una nau coberta amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals de mig punt. L'absis, de base semicircular, s'obre a la nau per un plec que forma l'arc presbiterial, on actualment hi ha un retaule barroc.