Albatàrrec
Albatàrrec
El Terme municipal està format per tres unitats naturals ben diferenciades: la zona al·luvial propera al Segre, amb terrasses quaternàries, un sector a llevant de plana urgellesa i al Sud-est, una sèrie de plataformes garriguenques, amb el turó de Pedrós de 229 metres d'altitud.
El poble ha anat creixent en forma d'espiral des de l'edifici conegut com a castell. Aquest és, sens dubte, l'edifici més emblemàtic.
Albatàrrec ha estat tradicionalment un poble eminentment agrícola i amb poca activitat industrial, però molt ben situat i comunicat, la qual cosa ha afavorit el creixement de la població.
Les la major part de les seves terres agrícoles s'estenen per les terrasses fluvials quaternàries de l'esquerra del riu Segre i estan regades per la séquia de Torres, pel canal d'Urgell i pel canal de Seròs.
Dades referides a l'any 2021
Ajuntament d'Albatàrrec
CEIP Sant Salvador
Consultori mèdic
Actualitat i notícies a Albatàrrec
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Lleida): 7,4 km (14 minuts en cotxe).
Els seus veïns reben el gentilici de batarrencs.
En un principi, al 1228, Albatàrrec va ser "poble de contribució" de la ciutat de Lleida; més endavant, va esdevindre poble de senyoria, i l'antic castell es va transformar en palau senyorial. La baronia d'Albatàrrec pertanyia, a mitjans del segle XVIII, a Vicenç d'Espolter, senyor de Pedrós; després va passar als Àger i als Malla i Conanglell.
Jaume Sanuy López Alcalde | |
David Giménez Bernabeu | |
Rosario León Ribas | |
Alba Castellví Molina | |
Joan Marcel Niubó De Castro | |
Maria Mònica Gabarró Farragut | |
Francisco Molina i Guirao | |
Sergi Josep Capdevila Corral | |
Hèctor Garrabé Cosculluela | |
Eva Ruiz Ortiz | |
Mariano Biela Blanco |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església parroquial de Sant Salvador
Situada al nucli antic del poble, és una obra bastida al segle XVIII, de façana marcadament barroca.
Antic castell dels Espolter
Situat al nucli antic, tot i que antigament era d'origen medieval, en la segona dècada d'aquest segle l'han transformat en un palau senyorial que prové de la baronia d'Albatàrrec.
De propietat privada, és un casalot amb aires medievals que es va alçar en el punt més prominent del nucli poblat. Aquest castell, de planta medieval, ha vist modificat aquest caràcter amb la decoració exterior realitzada durant les últimes reformes. El Castell fou construït al segle XIII durant la Reconquesta avançada a la riba esquerra del riu Segre, per Jon Esteve d’Âlberes. Al marge dret, una mica més retirada, es va construir la fortalesa o Castell de Gardeny, que va ser cedida als Templers (1149) com a compensació pel seu ajut en la conquesta de la ciutat de Lleida als musulmans. Les dues fortaleses defensives neutralitzaven les incursions i les guerrilles àrabs dins del territori. El Castell-Fortalesa, al segle XVI va ser ampliat a palau residencial per Martí Joan d’Espolter quan les seves necessitats defensives eren menors, seguint un estil renaixentista.
La baronia d’Albatàrrec pertanyia a mitjans del segle XVIII a Vicenç Espolter, senyor de Pedrós, i més endavant va passar a mans dels Àger, els Malla i els Conanglell. El Castell va ser restaurat entre els anys 1924 i 1926 dins d’un estil medieval; consta de dos recintes emmurallats amb zones enjardinades: hi destaca la seva primitiva fortalesa i la Torre de l’Homenatge de planta quadrada i majestuosa semblança.
Com a elements significatius de la seva construcció destaquen les portes i finestres rematades amb arcs conopials (tipus d’arc apuntat que fou molt utilitzat durant els segles XIV, XV i XVI en l’arquitectura gòtica tardana), que tenen una aparença musulmana.
Al terç superior de la façana principal i a la cara que mira a la terrassa, trobem els matacans (balconera de pedra amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic) tancats amb espills, que descansen sobre quatre mènsules de pedra escalonades formant altres tres arcs d’igual estil. A la part superior de la torres, destaquem les seves tres talaies voladores i espitllades, des d’on es domina un ampli i vistós panorama.
També destaca en el seu conjunt arquitectònic el seu Pati d’armes, envoltat d’arcades gòtiques. Al mig del pati podem trobar-hi una font de composició mitològica. A la sortida observem les terrasses amb merlets, des d’allí podem baixar als jardins per uns magnífics graons de maçoneria.
Despoblat i tossal de Pedrós
Jaciments coneguts com Puig Pedrós i Puig Pedrós II, on han aparegut troballes arqueològiques: ceràmica hallstàtica, ibèrica i aràbiga, i restes de construccions medievals.