Alòs de Balaguer
- OliCastelló Alsina CastellÓ De Farfanya Més informació
- Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
- QUIMEGA Térmens Més informació
- REBOST ELS VILARS Os De Balaguer Més informació
- Cudos Consultors Balaguer Més informació
- VIATGES BAMBARA Balaguer Més informació
- CENTRE VETERINARI MONTSEC Balaguer Més informació
- Museu de la Noguera Balaguer Més informació
- ALEMANY Os De Balaguer Més informació
- MONESTIR DE LES AVELLANES Os De Balaguer Més informació
Pàgines
Actualitat i notícies a Alòs de Balaguer
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Es pot accedir per la carretera local que va d'Artesa de Segre fins a Alòs i per la que va de Rubió fins al mateix Alòs de Balaguer.
Distància a capital de comarca (Balaguer): 30,8 km (33 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 57,1 km (55 minuts en cotxe).
Els seus veïns es coneixen per alosencs.
Dit també Alòs del Marquesat (perquè pertanyia al marquesat de Camarasa), és vila d'origen incert, probablement preromà, que conserva als seus carrers costeruts i pintorescos tot el regust de temps passats. Consta, però, que el terme estava ja poblat en temps del Paleolític, com ho demostren algunes troballes arqueològiques. El seu pont va ser important estratègicament parlant en passades guerres, com la dels Segadors, en què D'Harcourt el va prendre, hi va passar amb 12.000 homes i inflingí una gran desfeta a l'exèrcit castellà. El monument més notable d'Alòs és el castell, conegut popularment com "la Carlana", documentat des de l'any 1018, i domini, poc més tard, del bisbe Eribald d'Urgell. El 1166 era propietat del monestir de Santa Maria de les Avellanes. Amb seu en aquesta fortalesa el rei Felip V va crear el marquesat d'Alòs a favor del militar Antoni d'Alòs i de Rius, un dels caps borbònics que havien contribuït a la caiguda de Barcelona a mans castellanes l'any 1714.
Va ser vegueria de Lleida fins al 1716 i corregiment de Lleida des de llavors fins al 1833.
Lluís Soldevila Cuadrat Alcalde | CiU |
Ramon May Calvet | CiU |
Josep Riasol Batalla | CiU |
Antoni Josep Baella Pedrol | CiU |
Jordi Durany Alepuz | IxAB-AM |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Ruta d'Artesa i la Coma de Meià
Aquesta ruta permet retornar al passat descobrint castells, com el de Montsonís i el de Montclar; impressionants monstres del romànic a Cubells i a Vilanova de Meià i interessants troballes arqueològiques que podem admirar als museus d'Artesa de Segre i Baldomar.
La vall de Meià és coneguda com la coma de Meià i es troba entre l'angle que forma el riu Noguera Pallaresa al fondre's amb el Segre i el Montsec de Rúbies. El territori acull varietat de monuments, racons rics en fòssils i un seguit d'espais ideals per a la pràctica d'esports d'aventura.
Al fons de la coma i a peus del Montsec es troba Vilanova de Meià, repenjada en un monticle i coronada per l'església romànica de Sant Salvador, sobresortint per damunt d'un seguit de carrerons costeruts amb portals que fan patent la seua acollidora bellesa medieval. A Ponent hi ha Santa Maria de Meià, que conserva una bonica església, antic priorat benedictí fundat al segle XI.
També visitarem Alòs de Balaguer, vila que s'aixeca graonada al voltant d'una serra coronada per les restes notables del castell d'Alòs, d'origen andalusí. El poble conserva un tipisme singular gràcies a alguns carrerons i placetes antigues. A l'església de Sant Feliu hi ha dos importants retaules gòtics.
Passem després pel poble de Cubells, enlairat en un turó. Entre els seus monuments cal destacar una magnífica portada del segle XIII de l'escola lleidatana, a l'església de Santa Maria del Castell, on es venera una imatge de la Mare de Déu de la Llet.
Arribem seguidament a Montsonís, on es respira un aire medieval, com si el temps no hagués passat. El seu castell, acuradament restaurat, permet acollir entre les seues parets els visitants, que poden disfrutar d'un recorregut per totes les estances i veure representacions de l'època feudal, com el mercat medieval.
A Foradada, situada a l'abric d'una penya foradada que li dóna el nom, hi destaca l'església de Sant Josep. Dins el terme hi trobem els bonics pobles de Rubió, Montsonís i el santuari de Salgar, en un paratge màgic i pintoresc.
Per últim, visitem Artesa de Segre, població situada als peus del tossal del Castellot, que domina una fèrtil vall regada per les aigües del riu Segre. Hi destaca un casal anomenat la Granja, una plaça porxada, una església moderna i el museu arqueològic.
Església parroquial d'Alòs de Balaguer
Església dedicada a sant Feliu, que guarda dos notables retaules de pedra policromada dels segles XIV-XV. Un dels retaules amb sant Feliu i l'altre, al transsepte, compartit per la Mare de Déu del Roser i sant Pere Màrtir. Probablement el segle XIV va ser una de les èpoques de major esplendor econòmica per a Alòs, com ho demostra l'existència dels dos retaules i una talla de fusta de santa Anna.