Arbeca
Arbeca
La vila està situada als pendents d'un turó on es troben les ruïnes de l'antic castell d'Arbeca, al límit amb la comarca de l'Urgell.
El terme municipal fa frontera al nord amb Miralcamp i Vilanova de Bellpuig; a l'est, amb Belianes, Maldà i els Omellons; al sud, amb els Omellons i la Floresta i, a l'oest, amb Puiggròs i les Borges Blanques.
El reguen els barrancs Aixaragall, Borgetes, Comes de Maldà, Trull i l'Esparreguera.
Dades referides a l'any 2022
- Olivert i Pascal Arbeca Més informació
- Vinya els vilars Arbeca Més informació
Ajuntament d'Arbeca
Biblioteca l'Atlàntida
Biblioteca l'Atlàntida
Casal d'avis d'Arbeca
Cooperativa del Camp L'Arbequina d'Arbeca (DO)
Dispensari mèdic d'Arbeca
Escola Bressol
Escola Pública Albirka
Farmàcia
Farmàcia Baiget
Amics de la Pesca
Associació de Dones L'Olivera d'Arbeca
Associació de Jubilats
Associació de Pares d'Alumnes (APA) del CEIP Albirka
Associació sardanista Arbeca Nostra
Club d'Escacs Joventut
Corals L'Harmonia i L'Encís
Esbart Dansaire d'Arbeca
Futbol Club d'Arbeca
Grup de Colònies
Grup de Teatre
Joventut Atlètica d'Arbeca
Patronat de Pessebres
Penya Barcelonista d'Arbeca
Societat Recreativa Centre d'Arbeca
Societat de Caçadors
Unió Ciclo-esportiva Mollerussa Pla d'Urgell
Actualitat i notícies a Arbeca
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Les vies de comunicació són la carretera de Flix a Bellpuig, la de Tàrrega a Arbeca i la Floresta. Les estacions de tren més pròximes són les de les Borges Blanques a 6 km i la Floresta a 4 km.
Distància a capital de comarca (Les Borges Blanques): 5,8 km (8 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 31,1 km (32 minuts en cotxe).
Els seus veïns es diuen arbequins.
La vila d'Arbeca està situada al peu d'un turó en el cim del qual es troben les restes de l'antic i poderós castell dels ducs de Cardona, que té el seu origen en una fortalesa àrab conquerida vers la meitat del segle XII. El castell, construït per ordre del duc de Cardona Joan Ramon Folch IV i que estava guarnit i proveït d'una riquesa incalculable, va ser la mansió senyorial de la més poderosa casa dels segles XV i XVI del Principat, els Cardona, que hi van residir per espai de 200 anys fins a la Guerra dels Segadors, a partir de la qual es va començar la destrucció irremissible del castell. L'any 1160 ja es cita la vila en un document en què Ramon Folc de Cardona fa donació de tot el que li pertanyia del delme d'Arbeca a Guillem de Santa Fe. Els seus descendents també van viure al castell. Successivament, la senyoria de la vila va passar a mans dels Cornells d'Aragó i els comtes del Pallars, retornant a la casa de Cardona l'any 1388, quan el comte Hug compra a Jaume Roger de Pallars la vila d'Arbeca i els seus agregats per valor de 50.000 florins d'or. Amb la senyoria dels Cardona ve l'esplendor del castell i de la vila. Durant aquest temps la vila d'Arbeca era residència habitual dels ducs, i pel seu castell van passar figures històriques tan destacades com el rei Joan I el Caçador, Felip el Formós i el rei Felip II.
Sergi Pelegrí I Perera Alcalde | |
Anaïs Egea Grimau | |
Francesc Roset I Sans | |
Jordi Perera Vall | |
Maria Teresa Mas Mir | |
Joan Simó Falcó | |
Xavier Perelló Miret | |
Ramón Solé Moyà | |
Cristina Teixidó Pelegrí | |
Ramona Barrufet Santacana | |
Albert López Nadal |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Els Vilars
Amb el nom dels Vilars es designa el poblat ibèric del terme d'Arbeca, fortalesa ilergeta construïda al segle VII abans de Crist, fa 2.700 anys. Es creu que va estar habitat uns 400 anys i que fou el primer poblat de Catalunya que va treballar el ferro. Aquests primers arbequins van ser una societat poderosa que va tancar-se al voltant d'una muralla de pedra massissa. Arran de la muralla s'hi construïren les cases de les quals encara es poden veure els fonaments. Segons dedueixen els investigadors, en aquest recinte s'hi menjava, s'hi dormia, s'hi invocava els déus... L'aigua la treien d'una bassa única de grans dimensions folrada de pedra. La distribució dels carrers demostra una gran intuïció urbanística dels pobladors dels Vilars, amb uns carrers que confluïen on hi havia la bassa.
L'existència d'aquest jaciment es va ignorar fins al 1975. Una particularitat que distingeix els Vilars de molts poblats contemporanis és l'emplaçament en un lloc planer, sense cap mena de defensa enlairada. Aquest fet és explicable per una intensa explotació agrària del terreny immediat.
Les fases documentades als Vilars, fins ara, són quatre:
-Vilars I: 650-625/550-525 aC
-Vilars II: 550-525/425-400 aC
-Vilars III: 425/400-350 aC
-Vilars IV: 350-300 aC
Aquest jaciment proporciona una de les mostres més interessants de sistema de defensa de l'edat del ferro. La barrera de pedres enclavades que presenta el configuren com un jaciment únic per la seua temàtica.
Actualment s'hi està treballant fermament a la recerca de noves troballes. Encara hi ha molt per fer, però les institucions han decidit portar a terme el projecte Vilars 2000. El jaciment, un cop excavat en la seua totalitat, serà restaurat i parcialment reconstruït i ambientat, perquè en ple segle XXI es puguin recórrer els carrers empedrats de la societat ilergeta i descobrir el món ibèric.
Visites: Dissabtes, diumenges i festius obert de 10 h a 14 h.
A les 12 h es fan visites guiades. (A l’estiu pot variar l’horari de les visites guiades).
Durant la setmana només es fan grups prèvia reserva.
Castell d'Arbeca
El castell es va construir per ordre del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV. Estava guarnit i proveït d'una riquesa incalculable i va ser la mansió senyorial de la més poderosa casa dels segles XV i XVI del Principat, els Cardona, que hi residiren per espai de 200 anys fins a la Guerra dels Segadors, a partir de la qual es va començar la destrucció irremissible dels castells. Avui en dia solament queden unes restes de muralles i una part de la torre principal de l'edifici que s'han restaurat.
Es conserven restes de muralla i part d’una de les torres de l’antic i poderós Castell dels Ducs de Cardona, que té el seu origen en una fortalesa àrab conquerida cap a la meitat del segle XII.
Visites guiades al Castell d’Arbeca: diumenges a les 12 h i 13 h. Els dies laborables cal concertar-les al telèfon 973 160 000 (Oficina de Turisme)
Ermita de Sant Miquel de les Borgetes
Ruta de 2,3 quilòmetres per fer a peu o en bicicleta.
La ruta comença a 1,6 quilòmetres des del pont del canal per la carretera a Bellpuig. Comença a la cruïlla de la carretera amb dos camins: el de la dreta va a la fortalesa ibèrica dels Vilars i el de l'esquerra a l'ermita de Sant Miquel de les Borgetes. Agafeu aquest últim camí.
Arribareu a la cruïlla amb la carretera Arbeca-Mollerussa. Seguiu en direcció Mollerussa.
Arribareu a una esplanada d'arbres situada a la dreta de la carretera; al fons hi ha una zona de pins. Allà trobareu l'ermita.
Si voleu, podeu tornar a Arbeca agafant la mateixa carretera per on heu vingut, però en direcció contrària i sense deixar-la.
Església parroquial de Sant Jaume
Església neoclàssica, construïda durant el segle XVII i consagrada l'any 1686. Té planta de creu llatina de belles i grans proporcions. A l'interior es pot veure un retaule de la Verge Maria i un de sant Isidre. A finals del segle XVII s'hi van construir les capelles del Santíssim Sagrament i de la Immaculada.
L'any 1986, al complir-se el tercer centenari de la seua consagració, s'hi van fer importants obres de remodelació i il·luminació, una de les quals és l'escultura tallada en pedra que presideix la façana principal, al damunt del pòrtic. És una versió moderna de l'anterior i antiga imatge de la Mare de Déu del Patrocini.
Molí de ca l'Argilés
Espai museístic recuperat per l’Ajuntament on s’ubica un antic molí d’oli en perfecte estat de conservació, datant-se els seus inicis en el s. XVIII.
Visites a concertar.