Bassella
Nucli | Habitants |
---|---|
Aguilar | 38 |
Altès | 40 |
Bassella | 37 |
Castellnou de Bassella | 44 |
Guardiola | 28 |
La Clua | 7 |
Mirambell | 20 |
Ogern | 126 |
Serinyana | 0 |
- MUSEU MOTO BASSELLA Bassella Més informació
Ajuntament de Bassella
Agrupament Baixa Ribera Salada
NULL
Actualitat i notícies a Bassella
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 47,2 km (42 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 82,5 km (1 hora, 5 minuts en cotxe).
En l'època medieval, el bisbe d'Urgell era senyor de la Clua i Castellnou mentre que Altés i Serinyana pertanyien al castell de Josa.
Cristina Barbens Casals Alcalde | CiU |
Josep Lluís Roca Blanch | CiU |
Marcelino Sala Alet | CiU |
Xavier Esteve Bach | PP |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Sant Serní de la Salsa (Ogern)
D'estil romànic, s'ha restaurat ara fa poc. El lloc de la Salsa està documentat per primer cop l'any 1025, mentre que l'església de Sant Serni, o de Sant Sadurní, apareix citada en una deixa testamentària de l'any 1094. L'església, situada dalt d'un tossalet que domina la vall, és un edifici d'una nau coberta amb una volta de canó reforçada per tres arcs torals. L'absis, semicircular i obert directament a la nau, té una finestra de doble esqueixada. Una altra finestra de característiques idèntiques s'obre a la façana sud, prop de l'absis. A la mateixa paret hi ha la porta d'accés al temple. El campanar és una espadanya de doble forat situada damunt del frontis de la nau.
Església de la Mare de Déu de la Garrola
D'estil preromànic i modificada.
Església de Sant Martí de la Clua
D'estil romànic.
Església de Santa Fe de Guardiola
D'estil romànic.
Pont Medieval d'Ogern
NULL
Ruïnes del castell d'Aguilar
NULL
Circuits en vehicles 4x4
La proposta és per als amants de les emocions, això sí, en un circuit convenientment preparat, amb diversos desnivells i obstacles que posaran a prova la vostra habilitat. Condueixen experts conductors que ens ensenyen els secrets d'una bona conducció per terrenys difícils.
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Via Romànica
La Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc, transcorre transversalment des de Perpinyà, a la comarca del Rosselló a la Catalunya Nord, fins a Bassella, al límit meridional de l'Alt Urgell. És a dir, des de la Mediterrània fins al començament de les terres planes de Ponent. El recorregut segueix primer la vall del riu Tet per enllaçar després amb la del Segre, formant un corredor natural amb l'únic obstacle orogràfic del coll de la Perxa, si fa no fa a meitat de camí. La ruta travessa les comarques del Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i l'Alt Urgell.
La zona pirinenca que comprèn la Via Romànica constitueix un territori amb característiques físiques molt semblants i posseeix unes arrels culturals comunes que es remunten al començament de l'edat mitjana.
L'actual línia fronterera que s'estén al llarg dels Pirineus poca cosa té a veure amb les divisions polítiques d'aquella època. Les comunitats de totes dos vessants de la serralada mantenien uns nexes sòlids, tant de llinatges feudals i d'administració religiosa com de relacions humanes i comercials. Estem parlant d'una mateixa cultura, els vestigis de la qual han arribat fins als nostres dies expressats en centenars de monuments romànics. Es tracta d'un conjunt monumental força homogeni i alhora ric en matisos, singulars i atractius, que abasta una zona pirinenca perfectament definida.
El conjunt arquitectònic de l'Alt Urgell supera amb escreix el centenar de monuments, la major part dels quals té un caràcter religiós, tot i que també són destacables determinats exemples d'obres civils i militars. La seua distribució en el territori comprèn la totalitat de la Via Romànica
La Via Romànica es divideix en vuit itineraris.
Itinerari 7. Per Oliana, Peramola i Bassella
L'itinerari passa per Sant Miquel de Peramola, Santa Maria de Castell-llebre, Santa Llúcia de Tragó, Sant Andreu del Castell i Sant Serni de la Salsa.
L'església de Sant Miquel de Peramola és actualment la capella del cementiri vell de la vila. L'edifici és d'una sola nau molt curta coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular obert directament a la nau. Està molt ben conservada.
L'església de Santa Maria de Castell-llebre està situada al capdamunt d'un esperó rocallós, és un edifici d'una nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals. A l'absis, de base semicircular prolongada, s'obren dos finestres de doble esqueixada i una petita obertura sobre l'arc de comunicació amb la nau. Hi ha tres portes, la principal de les quals està acabada amb un arc adovellat. El campanar és una torre de planta quadrada amb dos pisos que sobresurten per damunt de la nau i finestres geminades als quatre vents.
L'església de Tragó ens apareix documentada per primera vegada d'any 1279. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit, de secció semicircular i reforçada per dos arcs torals. La capçalera, trevolada, està formada per un absis semicircular central i dos absidioles laterals de dimensions més reduïdes. Hi ha una finestra a la façana de ponent que conserva restes de pintura mural. El seu estat de conservació és molt bo.
L'edifici de Sant Andreu del Castell és d'una nau coberta amb volta de canó i reforçada amb tres arcs torals. L'absis és decorat exteriorment per arcuacions de tipus llombard. El campanar és una torres de planta quadrada de dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta.
Per arribar a Sant Serni de la Salsa cal anar una estona a peu. L'església està situada dalt d'un tossalet que domina la vall i té les característiques pròpies del romànic pirinenc que hem anat veient a les altres.