Bell-lloc d'Urgell

El nucli antic de Bell-lloc es va configurar al voltant de l'actual carrer Major, que és on trobem les cases més antigues i nobles, i el nom apareix esmentat per primer cop el 1168. Ha sigut un lloc de pas des de temps immemorials. Els primers rastres humans localitzats són de la Primera Edat del Ferro (voltants de l'any 1.000 aC) i arriben fins a l'època romana. El terme de Bell-lloc va constituir una via de pas a l'època romana i hi va passar la via que comunicava Ilerda amb Barcino, segurament per damunt del traçat de l'antic camí ibèric que havia servit per comunicar els ilergets amb els lacetans i laietans. Aquest mateix camí serà utilitzat com a via principal en els darrers moments de la dominació romana i després en el període visigot. Més tard, els musulmans el rehabilitaran i passarà a ser camí ral a l'Edat Mitjana. En l'actualitat, la carretera N-II coincideix en molts dels llocs del seu traçat amb aquell antic camí romà. La proximitat de la població amb la ciutat de Lleida ha sigut el motiu que la seua història hagi estat permanentment lligada a la de la capital de les terres de Ponent. Així, quan l'any 1149, Ramon Berenguer IV conquerirà Lleida, també ho farà amb les terres de les rodalies. Precisament, d'un fet relacionat amb la conquesta de Lleida, probablement nasqué el nom i l'origen de l'actual Bell-lloc d'Urgell. Un dels cavallers del comte Ramon Berenguer anomenat Bernat de Bell-lloc, procedent d'un poble del mateix nom, el 25 d'octubre de 1153, rebrà en honor per la seua intervenció en el setge i posterior conquesta de Lleida, les terres d'Avin-Avita, Avinselló i Pedrillons, que havien pertangut a notables musulmans de Lleida. Aquesta dada fa pensar que a Bell-lloc ja hi havia església aquest any, o sigui, 19 anys després de la reconquesta de Lleida pel comte Ramon Berenguer IV. El 1177, pertanyia als comtes d'Urgell. A poc a poc la vila anirà augmentant la seua importància i el nombre d'habitants que sol·licitaran que sigui considerat poble de la Contribució o "carrer de Lleida". El 21 de juliol de 1320, Jaume II concedeix als habitants de Bell-lloc carta de privilegi reial i a perpetuïtat, de ser veïns de la ciutat de Lleida, és a dir, constituir-se en carrer i parròquia d'aquesta. Això suposava tindre la seua paeria local per governar-se segons els costums i lleis de la ciutat, escrites i sota la direcció de la Cúria i el Veguer de Lleida. La prosperitat del segle XIV es va esvair als segles posteriors amb una sèrie d'epidèmies i pestes, males collites i misèria general. Tot això portarà com a conseqüència una disminució de la població, que encara es veurà més agreujada després de la Guerra dels Segadors (1640) i la guerra de Successió (1707). Durant el segle XVII, Bell-lloc s'anirà refent a poc a poc. De totes maneres, encara participarà activament a altres guerres com la del Francès i naturalment la Guerra Civil espanyola. Durant el segle XIX patirà la dominació carlista. El segle XX i l'arribada dels avenços tecnològics ha servit de revitalització del poble en tots els aspectes.