Benavent de Segrià

El lloc de Benavent és d'origen sarraí i el territori on està enclavat forma part de les terres que Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell van donar al comte Arnau Mir de Pallars Jussà, que havia intervingut en la conquesta de Lleida al 1149. Arnau Mir va repartir algun dels predis concedits als cavallers pallaresos que l'acompanyaven, entre els quals Guillem de Benavent va rebre una torre fortificada entre els molins d'Alendir i el Lloc de Grallera, en terres fecundades pel reguer del Segrià. L'hereu de Guillem va ser Gomfau de Benavent, que va vendre el seu domini sobre la Torre de Benavent a Pere de Lanzavil i a Pere de Colona. Benavent i Alendir van passar a mans de Bernat de Tarassona el 1245 i del ciutadà de Lleida Bernat Boixó el 1283. Consta en l'última carta de venda (1283) que Benavent tenia 28 focs, mentre que l'any 1358 en tenia 15 i el 1365, sota el domini de Ponç d'Alta-Riba, en tenia només 5. En un instrument del 1369, Benavent era de Guillem de Montcada, per venda de Ponç d'Alta-Riba. Al 1388, el bisbe i el capítol de Lleida compraven Benavent a l'esmentat Montcada. En la revolta a favor de Jaume II d'Urgell, els seus valedors van ocupar (1402) Benavent i Alendir. La possessió del capítol lleidatà va ser temporal, ja que a la fi del segle XV la senyoria de Benavent i Alendir havia passat a la família Botella, ciutadans de Lleida, de la generació de repobladors del Segrià, que havien esdevingut grans terratinents i membres de la qual van ocupar càrrecs a la paeria i van formar part de la confraria de cavallers de Sant Jordi, ja al segle XVI. En el fogatjament del 1553, Benavent continua amb 5 focs. Al segle XVII, va veure els característics problemes sobre els regatges entre els senyors del lloc i la paeria de Lleida. A l'inici del segle XVIII, era el senyor de Benavent Martí de Sabater i Sanz de Latrús-Agullana, que havia ingressat en el braç militar i que rebé de Felip V el títol de marquès de Benavent. Al morir el seu successor, Antoni de Sabater i de Copons, el marquesat va passar a la seua germana Maria Teresa, dona de Baltasar de Riquer, senyor de Vinfaró, llinatge que aleshores es va establir a Barcelona. Durant la primera guerra carlina, els Riquer, que van veure extingir la seua jurisdicció senyorial sobre el lloc, van ser destacats partidaris del pretendent Carles de Borbó. El gran dibuixant i poeta modernista Alexandre de Riquer, avi del romanista Martí de Riquer, era fill del marquès de Benavent, títol que va passar als Sentmenat.