Castelldans
Castelldans
Castelldans és a la part més septentrional de la comarca, limita al nord-est amb el Segrià; el sector septentrional forma part de la plana d'Urgell; al sud s'estén pels últims altiplans, drenats per barrancs afluents del riu Set. El poble és al peu d'un petit turó.
Hi ha 15,05 km2 d'espai natural entre dos partides anomenades Bessons i Melons. Melons és un espai d'excepcional singularitat faunística i un bon exemple de paisatge estèpic del país. L'espai de Melons, amb la característica alternança entre els conreus de secà i fragments importants de vegetació espontània, acull una rica i variada fauna amb alguns elements de gran excepcionalitat per a Catalunya.
Destaca, per la seua singularitat i especial diversitat, el seu poblament ornític amb diverses espècies estepàries que hi troben el seu límit nord-oriental per tot Europa.
L'ajuntament és titular d'una àrea de caça que té unes 3.000 has. La fauna existent és sobretot conill, perdiu, tudó i tord.
Dades referides a l'any 2021
- MUSEU DE L'OLI I EL MÓN RURAL Castelldans Més informació
Ajuntament de Castelldans
Biblioteca Josep Bellet Falcó
Biblioteca Josep Bellet i Falcó
Cooperativa del Camp Sant Fortunat de Castelldans
Farmàcia
Llar del jubilat i Pensionista L'Esbarjo
Museu del Pagès
Associació de Dones L'Esplendor
Associació de Jubilats L'Esbarjo
Associació de Pares d'Alumnes (APA) del CEIP Timorell
Club de Bitlles Castelldans
Coral l'Olivera
Grup Cultural L'Esportí
Grup Solidari de Castelldans (causes humanitàries)
Unió Esportiva de Castelldans
Actualitat i notícies a Castelldans
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Les Borges Blanques): 11,7 km (11 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 20,4 km (26 minuts en cotxe).
GASTRONOMIA: sopes de tupí o de pastor i la cassola de dejuni.
Els seus veïns es coneixen per castelldanencs.
El turó on hi ha construït el poble va constituir un punt important a l'època romana i un lloc defensiu de primer ordre de la conquesta cristiana. El terme del castell de Castelldans constituïa una marca del territori musulmà de Lleida. Ramon Berenguer III el va concedir en feu als Cervera. Des del segle XII van aparèixer diferents nuclis rurals dins el seu àmbit, la majoria dels quals van passar al domini de Poblet. Al segle XVII havia esdevingut una important fortificació. Va passar a la jurisdicció d'Escaladei (els cartoixans hi van tindre una dependència).
Conrad Llovera Overa Alcalde | |
Josep Maria Solé Codina | |
M. Rosa Sole Codina | |
Xavier Simó Molgó | |
Xavier López Seuma | IC - AM |
Oriol Piqué Vallverdú | |
Miquel Ribelles Pau |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Museu del Pagès
El museu està situat en un antic molí d'oli. Té dos plantes i des del 1984 està integrat a la xarxa de museus de la Generalitat.
Al museu s'exposen totes les eines, instruments i estris relacionats amb el conreu i la indústria de l'oliver i la producció de l'oli d'oliva, així com les utilitzades en diversos oficis i les d'ús domèstic. Els molins d'oli van ser centres de reunió i tertúlia camperola, allí la gent solia aplegar-se a l'acabar de treballar o quan plovia, per passar una bona estona en ambient calent, i entre llums i ombres disfrutar de les rostes (llesques de pa cuites en una paella d'oli calent).
Tots els elements que guarda el museu mostren al visitant l'evolució que ha sofert el conreu de l'oliver i l'elaboració d'oli a la comarca de les Garrigues amb una descripció etnogràfica de les tasques de conreu i producció d'oli. El museu guarda també altres col·leccions d'eines i estris de treball utilitzades des de temps antic per la pagesia de les Garrigues com són les usades en la sembra, la sega, la collita del blat, en la verema i en l'elaboració del vi.
S'hi poden trobar estris com una premsa hidràulica d'oli, sarpetes i triadors, bancs de collir olives i diverses eines per segar i batre forques, falçs, dalles, porgadors, cistells, etc. També es troben estris d'altres oficis com els de fuster, sabater, flequer, cisteller, carreter...
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció
L'edifici de l'església dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció és de façana neoclàssica i campanar de torre quadrada. El temple guarda en el seu interior una bellíssima imatge de pedra policromada de la Mare de Déu i el Nen del segle XV que havia presidit un antic retaule gòtic amb escenes de la vida de Maria. A l'entrada de la rectoria es pot apreciar l'escut dels monjos cartoixans d'Scala Dei. Tocant a l'edifici de l'església i en el sector antic del poble encara hi ha restes de la presència d'aquests monjos en les façanes de les cases del carrer dels Frares, algunes de les quals tenen gravades les dates de construcció (segle XVII) i també s'hi pot observar l'escut d'aquest orde gravat a la pedra. A l'altre costat de l'esmentat carrer hi ha les arcades, restes de l'antic celler cartoixà.
Castell de Castelldans
Les primeres mencions del castell de Castelldans es remunten al segle XI, en període andalusí, i el mostren com la fortalesa musulmana més important a l'est del riu Segre. Tot fa pensar que l'origen d'aquest castell cal situar-lo entre segle IX o X. La primera referència documental és del 1033, i hi apareix el «terminum castri de Asinis» com un límit fronterer del castell de Montclar. L'any 1094 com a afrontació del terme de Balaguer. L'any 1098, amb motiu de la consagració de l'església de Santa Maria, com a límit del terme de Guissona
Els Bessons
Els Tossals Bessons és una muntanya de 429 metres entre els municipis del'Albagés i de Castelldans, a la comarca de les Garrigues