Castellserà
Castellserà
La població està assentada a la zona plana de la comarca de l'Urgell. El seu terme municipal comença al vessant de migdia de la serra d'Almenara i s'estén un bon bocí endins del Pla d'Urgell. El canal d'Urgell travessa el terme al nord-oest, faldejant la serra.
Escut i bandera
Dades del municipi
Altitud:
267
Superficie:
15,84Km2
Habitants:
992
Codi Postal:
25334
Mapa
Treball
Població ocupada:
408
Població desocupada:
40
Població inactiva:
399
Dades referides a l'any 2022
Empreses destacades
-
Lo Pardal
Agramunt
Més informació -
Teatre de Tàrrega
TÀrrega
Més informació -
HOSTAL DEL CARME
Vilagrassa
Més informació -
MUSEU DEL TORRÓ I LA XOCOLATA
Agramunt
Més informació -
FEM CADENA
Tàrrega
Més informació -
HAZIENDA LA RAMBLA
Tàrrega
Més informació -
Aigües del Segarra Garrigues
TÀrrega
Més informació -
IFR
Lleida
Més informació -
Torrons Fèlix
Agramunt
Més informació -
MUSEU TREPAT
TÀrrega
Més informació
Pàgines
Sectors econòmics
Serveis d'interès
Ajuntament de Castellserà
Biblioteca Valeri Serra i Boldú
Major, s/n
Actualitat i notícies a Castellserà
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Població (2024)
Homes:
511
Dones:
481
Densitat:
62,60 hab./km²
Naixements:
1
Defuncions:
12
Matrimonis:
2
Nacionalitat i migració
Nac. Espanyola:
881
Nac. Estrangera:
105
Resid. a l'estranger:
51
Emigracions:
7
Inmigracions (UE):
1
Inmigracions (Resta):
24
Altres dades
Habitatges familiars:
583
Parc de vehicles:
979
Places d'hotels:
0
Places de càmpings:
0
Places de turisme rural:
8
Dades facilitades per Idescat
Comunicacions
Distància a capital de comarca (Tàrrega): 20,4 km (21 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 43,5 km (38 minuts en cotxe).
Curiositats
El fill il·lustre de la vila és el mestre Valeri Serra i Boldú, que va dedicar la seua vida a recollir i estudiar amb gran interès el folklore en català, sobretot de les terres de l'Urgell. Els castellseranins són els seus habitants.
Història
El poble es va formar al voltant d'una fortalesa construïda al segle XII, dita antigament la torre dels Canonges; en aquest indret hi havia hagut una vil·la romana. L'església parroquial de Santa Magdalena era sufragània de Santa Maria de Balaguer. Al ser desposseït el comte Jaume d'Urgell per Ferran I, aquest va vendre (1415) la jurisdicció al monestir de Poblet, que la va mantindre fins al segle XIX.
Consistori local 2025
| Marcel Pujol Coll Alcalde | |
| Mercè M. Perera Folguera | |
| David Pradas Gené | |
| Helena Laplana Gené | |
| Jordi Vicioso Canela | |
| Núria Boncompte Torres | |
| Jordi Ginestà Miró |
Cultura *
Entén el català:
1.079
No entén el català:
0
Biblioteques:
1
* Dades referides a l'any 2011
Esports
Pavellons:
1
Pistes poliesportives:
3
Camps poliesportius:
1
Sales esportives:
1
Piscines cobertes:
0
Pistes d'atletisme:
0
Altres espais:
4
Espais totals:
10
Medi ambient
Residus:
1,17 kg/hab./dia
Recollida selectiva:
80,40%
Residus ind.:
50,44 tones
Dades facilitades per Idescat
Propostes turistiques
Església parroquial de Santa Magdalena
Va ser construïda l'any 1600 i reformada al final del segle XIX. Cada campana té un nom: la Magdalena, la Sebastiana i la Teresa. Les tres tenen un so vibrant, majestuós i variat segons l'esdeveniment.
Ermita de Sant Sebastià
Situada al peu de la carretera, als afores del poble en direcció a Preixens. Construïda l'any 1786.
Creu de terme
Data dels segles XIV i XV.
Plaça del Sitjar
Cal Tarragona
Casal pairal català d'estil barroc. Es va construir el segle XVII.
C/ del Portal Nou
Sala d'exposicions La Panera, antic magatzem del Monestir de Poblet
Antic casal que l'abat Porta va fer construir al segle XV. En aquest edifici es realitzaven les funcions de recaptar els delmes de Poblet.
Està en vies de declarar-lo Monument de Bé d'Interès Cultural
C/ Santa Maria, 10
Telèfon de contacte:
973610005