Cervera
Cervera
Està emplaçat al centre de la ribera de Cervera, estès a banda i banda del riu de Cervera (o riu d'Ondara), damunt les plataformes estructurals de la Segarra. La vila, centre comarcal de la Segarra, és sobre la carena -resseguida de cap a cap pel carrer Major- d'un tossal que s'alça a la dreta del riu d'Ondara, dominant tota la ribera de Cervera.
Nucli | Habitants |
---|---|
Castellnou d'Oluges | 59 |
Cervera | 7024 |
La Cardosa | 0 |
La Prenyanosa | 17 |
Malgrat | 8 |
Vergós | 45 |
Dades referides a l'any 2011
Ajuntament de Cervera
Arxiu Històric Comarcal de Cervera
Auditori Municipal
Autobusos Cots-Alsina
Biblioteca Josep Finestres i Monsalvo
Biblioteca de la UNED
Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Casa Museu Duran i Sanpere
Casa Museu Duran i Sanpere
Centre Municipal de Cultura de Cervera
Església de Sant Agustí
Església de Sant Joan
Estació Alsina Graells de Cervera
Estació de l'Hispano Igualadina de Cervera
Estació de la RENFE de Cervera
Museu del Blat i la Pagesia
OT Cervera
Oficina de Correus de Cervera
Parada de taxis de Cervera
Policia Local de Cervera
Sala d'Exposicions del Gran Teatre de la Passió
Universitat de Cervera
AMPA del Col·legi Públic "Jaume Balmes" de Cervera
AMPA de l'Escola de Música de Cervera
AMPA de l'Institut Antoni Tarroja de Cervera
AMPA de l'Institut de Formació Professional La Segarra de Cervera
NULL
AMPA del Col·legi Públic "Josep Arqués" de Cervera
Aeroclub Cervera
Agrupació Sardanista de Cervera
NULL
Agrupació de Defensa Vegetal de la Segarra
Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera
Associació Amics de la Música de Cervera
Associació Malienca Binkadi de Cervera
Associació d'Amics de Sant Magí de Cervera
Associació d'Antics Veïns de Tordera
Associació de Caçadors Ondara
NULL
Associació de Comerciants "Endavant" de Cervera
Associació de Dones "Sant Roc" de Llindars
NULL
Associació de Dones Progressistes de Cervera
NULL
Associació de Pagesos i Terratinents de Cervera
NULL
Associació de Veïns "Les Forques" de Cervera
Associació de Veïns Centre Universitat de Cervera
Associació de Veïns del Carrer Major de Cervera
Associació de Veïns dels Ametllers de Cervera
NULL
Associació de la Gent Gran de Cervera
NULL
Brot Escènic. Casal de Cervera
Centre Excursionista de la Segarra
Centre Municipal de Cultura de Cervera
NULL
Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera
NULL
Club Atlètic Xafacamins de Cervera
Club Esportiu Mas Duran de Cervera
Club Esquí La Volva de Cervera
Club de Bicicletes de Muntanya "Segarra BTT" de Cervera
Club de Bàsquet Cervera/Escola de Bàsquet
NULL
Club de Futbol Cervera/ Escola de Futbol
Club de Futbol Femení Cervera-Segarra
NULL
Club de Handbol Cervera
Colla Sardanista Jovencells de Cervera
NULL
Consell Esportiu de la Segarra
Cor Kodaly de Cervera
NULL
Coral Ginesta de Cervera
NULL
Coral Infantil de Cervera
Coral Lacetània de Cervera
Coral Nova Cervera
Federació Associació Veïns Coll de les Savines de Cervera
Federació d'Associacions de Veïns de Cervera
Grallers de Cervera
NULL
Greel Teatre de Cervera
NULL
Greep Bruixots de Cervera
NULL
Grup Xarxa (Promoció de l'Espectacle Infantil i Juvenil) de Cervera
NULL
Grup de Campaners de Cervera
NULL
Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra
NULL
Grup de Diables de Cervera Carranques
Grup de Voluntaris de Gent Gran de Càrites de Cervera
NULL
Grup de geganters de Cervera
NULL
Justícia i Pau (Cervera)
La Cerverina d'Art (Cervera)
Patronat Duran i Sanpere (Cervera)
Patronat de la Passió de Cervera
NULL
Penya Ciclista de Cervera
Sala d'Actes Fundació La Caixa de Cervera
Unió de Pagesos de Cervera
Voluntaris Forestals/ADF de Cervera
Actualitat i notícies a Cervera
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de provincia (Lleida): 60,3 km (42 minuts en cotxe).
L'activitat dels argenters cerverins, que va començar al segle XIV, va esdevindre especialment intensa amb motiu de dos períodes bèl·lics: durant la Guerra contra Joan II es van encunyar terços de croat per ordre de Pere de Portugal i, més tard, durant la guerra dels Segadors, monedes de plata i de coure a nom de Felip IV de Castella i de Lluís XIII de França. Cervera també va ser important al segle XVI per alguns tallers locals de pintors, com els Alegret i Joan de Pau. En aquesta època les antigues escoles de gramàtica van adquirir el grau d'escoles majors. GASTRONOMIA: corder al forn, graellades de carn amb escalivada, ofegats de carn amb patates, conill amb herbes, perdiu estofada, llebre amb xocolata, peus i morro de porc, faves a la segarrenca, coca de recapte. Morenetes i carquinyolis de Guissona, licors com aromes de la Segarra i ratafia de Guissona. Els habitants de Cervera s'anomenen cerverins.
Té origen en una fortificació probablement islàmica, que es va intentar recuperar al 1026 per iniciativa comtal; Ramon Berenguer I la va aconseguir definitivament després d'un setge. Des d'aleshores Cervera va restar sempre unida a la corona, que en confià la castlania a la família anomenada, per això, Cervera. Al mateix segle XI s'hi va fundar prop del riu el monestir de Sant Pere Gros (o de Sant Pere de Cervera), priorat de Ripoll. Al voltant del nou castell de Cervera s'havia consolidat la vila ja al començament del segle XIII. La primitiva estructura urbana estava formada per un carrer central de cases unides formant vila closa. La primitiva parròquia de Santa Maria es va establir sota la dependència de Sant Pere Gros; des del 1121 l'orde de Sant Joan hi va tindre un hospital (comanda de Cervera), i el monestir de Santes Creus, l'església de Sant Bernat i una casa delmera. Al 1182 va obtindre el privilegi de consolat i confraria de veïns; posteriorment el van regir paers i consellers i un consell general de caps de casa. Va esdevindre, a més, centre de l'extensa vegueria de Cervera i tingué vot a corts. Al 1245 s'hi va fundar, extramurs, el convent franciscà de Santa Maria de Jesús, al voltant del qual es va anar formant el nou raval de Sant Francesc; l'església, destruïda el 1465, es var refer al 1516. Al començament del segle XIV, al sud de la vila, es va fundar el convent dominicà de Sant Pere Màrtir, del qual resta la primitiva església gòtica; vora seu va sorgir el barri de Sant Magí. Contemporanis del desplegament urbà del segle XIV va ser la construcció, prop de la plaça Major, de la nova església parroquial de Santa Maria, gòtica. El call jueu, desenvolupat al segle XIV, disposava d'una escola i alguna notable biblioteca; tot i que fou víctima dels pogroms del 1391, va subsistir fins al decret d'expulsió de 1492. Als segles XIV i XV es van celebrar a Cervera diverses corts. Durant la Guerra dels Dos Peres s'hi van construir noves muralles, amb torres prismàtiques, que defensaven també els ravals, dins les quals també es va distingir, però, la Vila Vella i el Capcorral. Durant la guerra contra Joan II la vila va seguir la Generalitat, fins a la capitulació del 1470; llavors va sofrir setges i saquejos i li van destruir gran part de les muralles. El 1469 hi havia tingut lloc el parlament en què l'infant Ferran va acceptar les condicions per al seu matrimoni amb Isabel de Castella. Al 1679 s'hi va construir la casa de la vila, edifici que encara perdura, obra de Francesc Puig, amb mènsules esculpides a les balconades. Durant la guerra de Successió, el consell municipal i un nucli de filipistes (Cervera havia rebut el títol de ciutat el 1702) van coincidir en el desig de Felip V de presentar Cervera ostensiblement com a ciutat fidel; a canvi se li va concedir al 1718 el privilegi de ser la seu de la universitat que substituí totes les altres del Principat i que va canviar profundament la vida de la ciutat. La vila es va alçar (setembre de 1827), durant la guerra dels Malcontents, a favor dels apostòlics, però es va retindre al mes següent davant l'amenaça de les tropes reials del general Modet.
Joan Santacana Vélez Alcalde | ERC-MES-AM |
Mercè Carulla Castells | ERC - MES - AM |
Ricard Vicente Martinez | ERC-MES-AM |
Meritxel Ramon Rius | ERC-MES-AM |
Mireia BrandonTrepat | CUP |
Jordi Pons Marimon | CUP-PA |
Joan Prat González | SiF |
Assumpció Creus Cortadellas | SiF |
Ramon Auge Gene | JxCAT -- JUNTS |
Roser Segura Ribalta | JxCAT -- JUNTS |
Xavier Gras Vilaseca | JxCAT -- JUNTS |
Raimond Fusté Boix | PSC-CP |
Antonio Delgado García | PSC-CP |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Marxa dels Castells de la Segarra
Amb aquesta ruta es pretén donar una visió de la terra dels castells, és a dir, la Segarra. La ruta passa per Cervera, Montcortès, l'Aranyó, les Pallargues, Sisteró, Pelagalls, Ratera, Concabella, Florejacs, les Sitges, Guissona i Castellmeià. Té un recorregut total de 69 quilòmetres. La ruta també serveix per mostrar el paisatge segarrenc. Pel que fa als castells, alguns estan molt malmesos i altres s'han restaurat. El fet que molts siguin de propietat particular condiciona la seua visita.
La Segarra, al voltant del segle XI, va ser terra de frontera i, mentre va durar la conquesta del territori musulmà, molts dels llocs que es van anar poblant es van formar a l'aixopluc d'un castell. En ocasions, el castell es trobava aïllat de la població, generalment en un lloc elevat, des d'on dominava els pobles. En altres casos, el castell estava al mig de les viles, com una més de les seues construccions.
Generalment, disposaven d'un únic punt d'entrada: un gran portal de robustes portes.
Carrer Major
Destaca per la gran quantitat de cases senyorials, moltes de les quals són medievals. Trobem l'antic hospital de Sant Joan (segle XII); la Casa Sabater o Marqués de Capmany, on tradicionalment s'acabava la vila; el conjunt arquitectònic de la Companyia, on es van reunir les Corts Catalanes, van acordar la creació de la Generalitat de Catalunya i on més tard es firmaren els acords matrimonials dels Reis Catòlics; la Casa Joan (segle XVI), típica casa senyorial de la Segarra; el convent de Sant Agustí (segles XIV-XV), i la casa Duran i Sanpere, casa pairal de l'historiador del mateix nom, conservada com a museu.
Hospital de Castelltort
Va ser construït arran d'una deixa testamentària d'un mercader de Cervera que va llegar en el seu testament tots els béns per a la construcció de l'edifici l'any 1389. El seu pati destaca pel claustre amb porxos i una cisterna al mig que ens recorden els patis de l'edifici universitari.
Església de Sant Antoni
Del segle XIII-XVIII, era als seus inicis un hospital construït als afores de Cervera, dedicat a guarir del "mal del foc". Va disfrutar de la protecció dels reis d'Aragó. L'edifici deixa entreveure restes d'antigues construccions romàniques i gòtiques. La façana pertanyia a un edifici avui desaparegut. A l'interior s'hi conserva una vella talla de Crist Crucificat (segle XIV).
El Passeig de l'Estació
Zona al nord de la població que va sorgir arran de la inauguració del ferrocarril i la venda del raïm a França, fets que marcaren una època de prosperitat per a la Cervera de la segona meitat del segle XIX i principis del XX.
La majoria de cases burgeses del passeig van ser construïdes durant els primers anys del segle XX. Són edificis bastant grans, envoltats de jardins. Hi ha elements de caire modernista, com els fanals que il·luminen part del carrer.
Destaca en aquesta zona el Sindicat, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, amb els elements típics del modernisme.
Plaça Major i Ajuntament
Destaquen els porxos construïts a partir del 1401, que antigament seguien tot el carrer Major, però actualment són només dos trams al principi del carrer.
L'ajuntament és el que domina la plaça, construït al segle XVII i ampliat al XVIII per la part de llevant, a la seua façana barroca destaquen les mènsules situades sota els balcons. La font de la plaça data del finals del segle XIV.
Església de Santa Maria
Edifici començat a contruir al segle XIII pel seu absis i acabat al segle XIX. És de planta de saló de tres naus amb pilars poligonals i capelles obertes entre els contraforts. Hi destaquen l'escultura romànica de la Verge amb el Nen, la Verge del Coll de les Sabines, que presideix l'altar major. Els sepulcres de Serra i Castelltort de les esglesioles laterals i les escultures barroques de Jaume Padró de la capella del Santíssim Misteri i de la girola. El campanar conté 6 campanes que encara es fan voltar a mà.
Plaça del Fossar
Era un cementiri de l'església parroquial de Santa Maria. La portada d'aquesta és l'única que es conserva de l'antic edifici romànic. És senzilla, amb arquivoltes típiques del romànic i la representació de sant Martí partint la seua capa amb un pobre.
Universitat de Cervera
Dels segles XVIII-XIX, l'espai que ocupa deixa veure la importància que va tindre. La va fer construir Felip V per traslladar-hi els estudis de tots els altres centres universitaris de Catalunya. És un edifici neoclàssic, però barroc en moltes de les seues parts decoratives, en el qual destaca la capella o paranimf, amb un magnífic retaule, la façana exterior i la del frontó de l'interior.
Muralles de Cervera
La part que se'n conserva es va edificar el segle XIV durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Després es van anar ampliant a mesura que creixia el nucli urbà.
Carreró de les Bruixes
Cervera, als seus inicis, devia ser una vila closa, on les parets exteriors de les cases, amb molt poques obertures, servien de muralla al nucli poblacional. El carreró de les Bruixes deixa entreveure aquesta estructura.
Sant Pere el Gros
Del segle XI, és una esglesiola romànica de planta circular i espadanya que és l'única resta dels conjunts monàstics que hi havia hagut vinculats al monestir de Ripoll.
Santa Magdalena
Restes d'església gòtica del segle XIV, d'una sola nau dedicada a la santa, que formava part d'un antic hospital, probablement dedicat a la cura de la lepra.
Les Forques
Curiosa estructura calcària situada a l'est de la ciutat. Era el lloc on s'ajusticiava els delinqüents que eren condemnats a morir a la forca.
Ruta de la Vall del Llobregós
La Vall del Llobregós es troba situada a la part més alta de la Segarra i limita amb el Solsonès. Al llarg de la línia que forma el riu Llobregós, durant el segle X, tota aquesta zona va ser terra divisòria entre sarraïns i cristians. Durant la reconquesta es van anar construint els castells per tal de defensar-se. Els pobles, els monuments i la gran quantitat d'esglésies i capelles d'origen romànic estan situats en llocs estratègics i sorprenents en un entorn natural, cultivat i molt respectat.
La ruta té un recorregut total de 70 km i, sortint de Cervera, passa per les Olugues, Montfalcó Murallat, Sant Ramon, Portell, Ivorra, Torà (Cellers, Claret, Sant Miquel de Fontanet, la Torre de Vallferosa, l'Aguda, Sant Salvador), Biosca (Lloberola i Talteüll), Sanaüja i una altra vegada Cervera.
Casa Museu Duran i Sanpere
Museu biogràfic i d'arts decoratives, situat al centre històric de Cervera. Està gestionat per l'ajuntament de la població. Els horaris són: de l'1 de setembre al 14 de juliol, dissabte, d'11 a 14 i de 18 a 21 h; diumenges i festius, de 12 a 14 h; i del 15 de juliol al 31 d'agost, de dimarts a dissabte, d'11 a 14 i de 18 a 21 h; diumenges i festius, de 12 a 14 h.
La Casa Museu Duran i Sanpere té com a extensió el Museu del Blat i la Pagesia.
El 1963, Duran i Sanpere va impulsar la creació d'un museu del blat i la pagesia amb objectes aplegats com a fruit d'una altra campanya de recollida d'estris relacionats amb les feines agrícoles que havien quedat en desús i que estaven en perill de desaparició. La col·.lecció, després d'haver-se exposat provisionalment a la capella Reial de l'antiga Universitat de Cervera, es va constituir com a museu i va ser traslladada a la Casa de les Educandes, on va ocupar els baixos i el celler. Posteriorment, el 1988, l'ajuntament de Cervera va adquirir la casa pairal de la família Duran i residència temporal de l'historiador, amb la finalitat de convertir-la en una casa museu i centre de difusió de la figura i de l'obra d'Agustí Duran i Sanpere.
El pare d'Agustí Duran va remodelar totalment, entre el 1886 i el 1889, l'edifici del museu, que formava part del convent de Sant Agustí. A la planta baixa es troben les dependències lligades a l'explotació agrícola; el primer pis, planta noble, era la destinada com a habitatge familiar, i les estances del segon pis, comunicades per la cuina, acollien les habitacions de servei.
A l'interior es visiten les cambres de la planta noble, que encara conserven la decoració i el mobiliari originaris. La Casa Duran i Sanpere constitueix en conjunt un testimoniatge inestimable de les formes de vida d'una família benestant del segle XIX.
Museu del Blat i la Pagesia (Casa Museu Duran i Sanpere)
Museu de temàtica etnològica, situat al centre històric de Cervera. L'entrada és gratuïta i els horaris són els següents: de l'1 de setembre al 14 de juliol, dissabte d'11 a 14 i de 18 a 21 h; diumenges i festius, de 12 a 14 h. Del 15 de juliol al 31 d'agost, de dimarts a dissabte, d'11 a 14h i de 18 a 21h; diumenges i festius, de 12 a 14h.
El Museu del Blat i la Pagesia es troba a l'edifici d'un antic col·legi per a noies fundat el 1784 amb finalitats benèfiques.
A l'entrada de l'edifici hi ha exposada una col·lecció de rajoles i un conjunt de restes arquitectòniques de diferents edificis de la ciutat.
El primer àmbit del museu acull una col·lecció de rajoles d'oficis (s.XVIII-XIX) i uns quants elements arquitectònics i decoratius.
A les sales següents, que es mantenen amb la disposició original, hi ha el muntatge d'una cuina i d'un menjador d'una casa tradicional.
Als antics estables de la casa hi ha estris, eines i atuells relacionats amb les feines agrícoles. A l'àmbit situat a l'altell s'ha instal·lat una habitació.
Les darreres col·leccions del museu es troben al celler, on hi ha el cup i algunes de les bótes.