Coll de Nargó
Coll de Nargó
Coll de Nargó ocupa un extens territori a la part sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell, entre les serres de Boumort i Sant Joan, al nord; la del Turp, a llevant; i la d'Aubenç, al sud-est, mentre que pel sud limita amb l'estret dels Espluvins i a ponent, en part, amb el riu de Rialb.
Al passar pel terme, les aigües del Segre s'embassen ja al pantà d'Oliana. També solquen el municipi els rius de Sallent, de Valldarques i el de Rialb, a més de diversos torrents.

Nucli | Habitants |
---|---|
Coll de Nargó | 455 |
Gavarra | 37 |
Les Masies de Nargó | 31 |
Montanissell | 32 |
Sallent | 29 |
Valldarques | 9 |
Dades referides a l'any 2022
-
Dinosfera Coll De NargÓ Més informació
-
Museu dels Raiers de Coll de Nargó Coll De NargÓ Més informació

Ajuntament de Coll de Nargó
Assistent Social
Bombers
Col·legi Public Sant Climent
Consell Comarcal Alt Urgell
Consorci d'Atenció a les Persones de l'Alt Urgell
Consultori Mèdic
Correus
Farmàcia Pujol
Oficina Autonòma de Gestió i Recaptació de Tributs Locals
Registre de la Propietat
SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya)
Transport a la Demanda
Associació d'Amics de Montanissell
Associació de Dinosaures de l'Alt Urgell
Associació de Joves de Coll de Nargó
Associació de Jubilats de Coll de Nargó
Associació dels Raiers de la Ribera del Segre
Actualitat i notícies a Coll de Nargó
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
S'hi arriba des de la C-14 des de la Seu d'Urgell, pel nord o des d'Oliana, Artesa de Segre o Solsona pel sud.
De Coll de Nargó en surt l'L-511, que arriba, d'est a oest, fins a Tremp.
També en surt l'L-401, d'oest a est, que arriba fins a Solsona i Sant Llorenç de Morunys.
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 27,6 km (27 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 102 km (1 hora, 21 minuts en cotxe).
La gent de la comarca es refereix al nucli principal només com a Nargó. Els nargonins són els seus habitants.
La seva economia es basa en l'agricultura i la ramaderia, tot i que el terme de Coll de Nargó és abundant i ric en bolets i tòfones.
Coll de Nargó està documentat des del 988. El comte Ermengol V d'Urgell havia sigut senyor de l'actual municipi de Coll de Nargó, una part del qual (els antics termes de Nargó i Montanissell) van passar després als Caboet i d'aquests al vescomtat de Castellbò. La part de Gavarra, on hi tenia importants possessions el cavaller Arnau Mir de Tost, va formar part del capítol de la catedral d'Urgell.
Enciclopèdia Catalana
El lloc de Nargó fou de la jurisdicció del vescomtat de Castellbò, al qual pervingué pels Caboet. El terme de Nargó és citat el 988 i la vila anomenada Nargó el 1076. Un parell de documents esmenten l'existéncia d'un lloc dit Palau. El 1016 in Nargone ad palaco i el 1089 Sancti dementi Nargoni, in loco ubi dicitur ad Palacio subtus via. A l'alta edat mitjana generalment s'entén per aquest terme, palau, el territori on comtes, vescomtes o altres representants de l'autoritat posseïen drets, supervivència de l'antic domini públic del Baix Imperi roma (el lloc del Palau és prop del riu de Perles). Els comtes d'Urgell posseïen drets a Nargó.
El 1065 Sança, vídua d'Ermengol III, donà a la col·legiata d'Àger terres, vinyes, delmes i censos del terme del castell de Nargó. El 1097 consta que Guitard, senyor de Caboet, el seu fill Guillem i la seva muller Agnès reberen del comte Ermengol V d'Urgell els castells i viles de la comdoria d'Abella al lloc dit Nargó (pot ser que un d'aquests castells fos el que el 1519 és dit la Roqueta i qualificat de gran fortalesa). D'aleshores ençà els Caboet posseïren Nargó i el seu terme. Els comtes d’Urgell, però, conservaren encara alguns drets a Nargó, entre els quals diversos delmes que el 1143 Ermengol VI deixà a l'Església d'Urgell. Sembla que aquesta també rebé béns al castell de Nargó, que el domini del dit castell pels Caboet i després pels Castellbò no era total, perquè el 1208 és documentat que el vescomte Arnau de Castellbò, valedor del comte de Foix, vulnerà els drets de l'Església d'Urgell cobrant tributs i rendes a diversos llocs, entre els quals Nargó, on s’apoderà del castell, que, segons aquesta font, el comte d'Urgell havia cedit en franc alou al bisbe.
Pel pariatge del 1278 entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix, el prelat renuncià a les reclamacions que havia interposat sobre el castell de Nargó. En endavant la senyoria i la jurisdicció del lloc foren íntegrament dels vescomtes de Castellbò. Dins el vescomtat, la batllia de Coll de Nargó era integrada al quarter d'0rganyà.
Martí Riera i Rovira Alcalde | ERC - AM |
Maria Rosa Vidal Miró | ERC - AM |
Eli Garrabou Batllori | ERC - AM |
Emili Molins Solà | ERC - AM |
Francesc Martin Ferre | ERC - AM |
Marta Soca Moreno | |
Lluís Ribes Masana |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Sant Climent (Coll de Nargó)
Monument d'estil romànic. L'església està declarada d'interès històric i artístic. Situada als afores de la vila, vora la carretera d'Isona, és especialment destacable pel seu campanar atalussat.
Es va construir entre la fi del segle XI i el començament del XII. L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó que descansa sobre arcs torals. L'absis està decorat exteriorment amb arcuacions cegues i lesenes. La porta principal està a ponent, però hi ha un segon accés a migdia. El campanar és una construcció preromànica, de planta rectangular i amb base atalussada fins a tres quarts de l'alçada. Al capdamunt del cos piramidal hi ha una finestra de ferradura a cadascuna de les cares. A l'últim pis s'obren quatre finestres triforades.
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Volta a Gavarra
Ruta amb bicicleta tot terreny que transcorre per 47 quilòmetres de bona part del terme de Coll de Nargó.
Convenientment senyalitzada, porta des de la vila de Nargó cap al nucli de les Masies per continuar després per la serra d'Arques i el pla de Tolustre fins a Gavarra, des d'on es torna a Nargó passant per Valldarques. La ruta s'endinsa per boscos de roure i alzina, travessa rius, contempla amplis paisatges i, a més, hi ha el romànic.
Dinosfera Centre Paleoambiental
Fa 70 milions d'anys, quan els Pirineus tot just començaven a aixecar-se, el Pre-Pirineu era una zona costanera de planes, platges i deltes on els dinosaures hi naixien, vivien, es reproduien i morien. Els jaciments de Sellent al municipi de Coll de Nargó és un dels llocs del Pre-Pirineumés importants en fòssils d'aquests animals antics, havent numerosos punts on es poden trobar nius i postes d'una espècie de sauròpode, amb una quantitat i qualitat que el convertèixen en referent a nivell europeu.
L'exposició de l'espai dinosfera se centra en aquest actiu patrimonial: els ous i nius de dinosaure.
Com es reproduïen els dinosaures i tota la recerca al voltant d'aquest tema, juntament amb detalls que sabem de l'entorn on vivien a través de fòssils trobats al terme que descriuen com era la flora i la fauna de la qual formaven part, és el que es pot descobrir al Dinosfera.
Museu dels Raiers
Des dels segles passats, una bona part de la gent del poble es va especialitzar en el transport de la fusta a través del riu. Eren els raiers que van desenvolupar la seva activitat fins al primer terç del segle XX, quan la construcció dels embassaments i l’expansió del transport per carretera, van fer impracticable i innecessària la seva activitat.
Aquesta especialització de la gent de Coll de Nargó en el transport fluvial de la fusta va comportar que l’any 1998 s’hi ubiqués el Museu del Raier. El museu es va muntar a l’antiga capella de la Mare de Déu del Roser, que era la seva patrona.
Sant Joan de Montanissell
És d'una solanau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.