Cubells
Cubells
El municipi de Cubells, d'una extensió de 39,17 km2, és situat als vessants meridionals de l'alineació muntanyosa que formen la Serra Carbonera i la de Boada, des del coll de Boada al nord-oest, al límit amb Alòs de Balaguer, fins a les partides de la Serra de les Comes i Vall de Sils a l'Est, on confronta amb el municipi de Foradada. Al sud termeneja amb Montgai per les partides de l'Hortet, el Salt, les Costes i per la Fita Alta fins al Sió, el curs del qual és en part divisòria entre ambdós municipis, de Montgai i de Cubells. A l'oest, Cubells limita amb el municipi de Camarasa i amb l'enclavament de Flix (pertanyent a Balaguer). Altres partides del terme són Tafalla, Valls, Serra Blanca, l'Alzina i la Trilla.
El municipi comprèn la vila de Cubells, cap del terme, el llogaret de la Torre de Fluvià i l'antic despoblat de Pugis. Travessa el terme, per la part septentrional, la C-26, entre Balaguer i Artesa de Segre, que passa vora la vila vella. Carreteres menors enllacen Cubells amb Camarasa, amb Montgai i amb la Torre de Fluvià. El terme pertany a la zona que antigament s'anomenava el Marquesat.
Nucli | Habitants |
---|---|
Cubells | 373 |
La Torre de Fluvià | 41 |
- Museu de la Noguera Balaguer Més informació
- MONESTIR DE LES AVELLANES Os De Balaguer Més informació
- VIATGES BAMBARA Balaguer Més informació
- MOLÍ DEL PAU Os De Balaguer Més informació
- OliCastelló Alsina CastellÓ De Farfanya Més informació
- Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
- QUIMEGA Térmens Més informació
- REBOST ELS VILARS Os De Balaguer Més informació
- ALEMANY Os De Balaguer Més informació
- Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
Pàgines
Ajuntament de Cubells
Consultori mèdic
Escola CEIP Sol naixent - Zer el romaní
Farmàcia Enriqueta Granell
Associació cultural 'Terres de Marquesat'
Associació de dones 'Mareselva'
Associació de joves 'Jo QBLLS'
Associació sociocultural 'Gent de Cubells'
Club de bitlles 'L'eral'
Comissió de festes
Penya barcelonista 'El centenari'
Actualitat i notícies a Cubells
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Servei regular d'Autocars ATM LLEIDA:
- Línia 107: Lleida - Tiurana - La Seu d'Urgell - La Farga de Moles
- Línia 108: Lleida - Tiurana - Solsona
Distància - a capital de comarca (Balaguer): 15,4 km (14 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 41,7 km (36 minuts en cotxe).
Cubellès i cubellesa en són els seus habitants.
La història documentada de la vila comença, com la de Camarasa, el 1050, quan Ramon Berenguer I de Barcelona conquerí ambdós castells al rei de Lleida Yu¯suf al-Muzaffar, previ pacte. El mateix Ramon Berenguer donà en feu el castell de Cubells al comte Ermengol III d'Urgell. Aquest enfeuda ment facilità la repoblació per pagesos provinents de la serra de Cadí, de la Vall de Lord i d'altres punts de l'Alt Urgell i del Berguedà. La cessió al comte urgellès era condicionada mentre aquest no percebés 1 000 mancusos anuals dels moros, i també gaudí de drets sobre aquest castell (i el de Camarasa) Arnau Mir de Tost, el qual els traspassà, en testar (1071), a Guerau de Cabrera. Però la sobirania continuava en mans del comte de Barcelona i el 1105, quan fou conquerit Balaguer, el castell de Cubells encapçalava un petit territori entre el Segre Mitjà i la Ribera de Sió, amb Alòs, la Donzell, Montclar, Foradada, la Torre de Fluvià, Montsonís, Rubió, Butsènit i altres llocs.
El 1194 Cubells continuava sota la senyoria reial i el posseïen com a vassalls de la corona els Cabrera, vescomtes d'Àger. Tanmateix, en el dot proposat del comtat d'Urgell per al casament d'Aurembiaix amb el futur Jaume I (que no s’arribà a realitzar), el 1210, hi havia inclòs el castell de Cubells. Jaume I, en confirmar el 1233 les donacions a la seva germana Constança, afegí a Camarasa el castell de Cubells, en el qual els Tarroja, repobladors de la comarca, tenien una honor i el 1243 el mateix Conqueridor rebé de Constança, en canvi de 1 000 morabatins d'or, la cessió de la castlania que aquesta havia rebut de Guerau Alemany en els llocs de Cubells i Camarasa.
Cubells es mantingué fidel a Pere II el Gran en la revolta dels comtes d'Urgell i de Foix, i en aquestes centúries medievals la vila estigué dins la vegueria de Lleida i de la marca i el marquesat de Camarasa. En temps de Ferran II el Catòlic (1499) es beneficià de la reforma municipal i es constituí en comunitat foral, de 90 famílies, en règim de paeria, però abans, en temps del Magnànim (1418-58), la jurisdicció de Cubells, segons Monsalvatje, havia estat venuda a Francesc d'Avinyó per 1 500 florins i el mateix any, el 1499, n'era senyor Lluís de Coscó, aragonès resident a Lleida. El 1589, en les lluites de les bandositats dels nyerros i els cadells, la vila protagonitzà la famosa batalla de Cubells: el Batlle d'Alòs, capitost favorable al Minyó de Montellà, amb els seus homes, acorralà, l'11 d'agost, les forces del senyors de Seró, Montsonís, Montclar, Vilves, Rubió i altres llocs de la vall d'Artesa, que el perseguien; acudiren a socórrer-los els sometents de Lleida, Balaguer, Cervera, Montblanc i els justícies de Fraga i de Tamarit de Llitera, amb els fills del senyor de Seró; Lluís Alexandre Escuder, el Batlle d'Alòs, amb els capitostos Lletuga i Altariba (la Estudiant) restaren entre dos focs a la vila (els senyors al castell i els sometents i els soldats del lloctinent fora). La lluita durà tres dies i fou cruenta; finalment els sometents hagueren de reduir els bandolers un a un, i alguns fugiren emportant-se ostatges. Els bandolers que caigueren presoners foren processats pel Tribunal de Coltellades de Lleida, però la patuleia del Batlle d'Alòs continuà actuant i el 1590, malgrat la creació d'una germandat contra els bandolers a iniciativa dels representants reials, com el governador Enric de Cardona, formada per senyors jurisdiccionals de la contrada, encara hom lluitava (29 de novembre) “contra lo Batlle d'Alòs i sa quadrilla”.
Josep Regué Montserrat Alcalde | CiU |
Sebastià Boixadera Brescó | CiU |
Sílvia Castells Ribes | CiU |
Jordi Solé Mirats | CiU |
Salvador Soldevila Pedrol | ERC-AM |
Francisco Trepat Canall | ERC-AM |
Jordi Casals Fransi | ERC-AM |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Santa Maria del Castell
L'església de Santa Maria del Castell es troba situada al punt més alt de la vila, davant d'una plaça ocupada antigament pel castell, bell mirador sobre la Ribera de Sió i el Pla d'Urgell, protegit per una barana de ferro. És l’únic edifici conservat que formava part de l’antic recinte del Castell de Cubells.
Construïda al Segle XII, consta d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat. A llevant escapça la nau un absis semicircular i en el tram immediatament inferior s’hi obre dos arcosolis, buidats als murs laterals, que eixamplen l’esplai de l’edifici.
Església parroquial de Sant Pere
L’església parroquial de Sant Pere, es troba situada al centre del poble. Fou bastida als segles XIII i XIV en l’estil de transició del romànic al gòtic, sobre l’antiga església romànica de Sant Pere.
És un magnífic edifici d’una sola nau amb capelles laterals de traceria gòtica i volta unida per interessants claus esculturals. Els recintes de les capelles són obertes entre el mur i els contraforts, ben marcats a l’exterior.
La volta de canó apuntat de la nau descansa sobre mènsules amb motius estilitzats de gust mudèjar.
Ha sofert diverses transformacions com la torre campanar i una nova façana d’estil neoclàssic (XVIII) d’escàs mèrit.
Actualment, a l’interior, conserva un púlpit esculpit amb pedra policromada (segle XV), la imatge del Sant Crist, de fusta policromada (segle XV) i la imatge de la Mare de Déu de l’esperança, magnífica talla romànica de fusta policromada.
Capella romànica de Sant Miquel
A la part baixa del poble, després del primer repoblament, es formà un raval anomenat de Sant Miquel, per la capella que s'hi havia erigit ja al segle XIII, a la mateixa època de la parròquia. És un petit edifici de planta rectangular i absis semicircular, amb la nau coberta amb una volta de canó apuntada.
Ruïnes de l'Església de Sant Bartomeu de Pugis
Al despoblat de Pugis, ja prop del Sió, hi ha les ruïnes de l'església de Sant Bartomeu de Pugis, romànica, de la qual resta només l'abscís i part de la nau; es troba a la banda de llevant del tossal on s'espargeixen els vestigis de l'antic poble de Pugis. Vers el 1960 s'hi descobrí una ara antiga, conservada a l'Institut d'Estudis Ilerdenses, que havia estat aprofitada en data relativament moderna per a encastar-hi una roda de molí i que presenta en dues cares oposades dos relleus de tosca factura relatius a Maria, considerada una obra del segle IX.
Pou de Guix
El guix que es coïa en aquest antic forn s'obtenia de les explotacions properes al nucli de Cubells, les quals extreien els guixos de la Formació Barbastro d'edat oligocena. El forn té una estructura circular, de tres metres i mig de diàmetre i una alçada d'uns tres metres; compta amb una porta i una finestra. El forn de guix de Cubells és un exemple dels nombrosos forns que existeixen a la comarca de la Noguera que fan que sigui una de les primeres zones de Catalunya on antigament s'havia explotat el guix. Segons testimonis presencials, el forn va estar operatiu fins a la dècada del 1950. Com a dada curiosa es pot indicar que l'obertura semicircular que es troba a la dreta de la porta i que s'utilitzava per alimentar el forn, va estar reparada en acabar la guerra civil espanyola amb una tapa de tanc militar. El forn cremava durant 36-40 hores, sempre sota la supervisió d'un operari que mantenia el foc en activitat i el deixava refredar dos dies.
La teuleria
La teuleria es de planta quadrada i presenta el teulat esfondrat. Al voltant de la teuleria hi ha restes de construccions, que segurament servien de magatzem. La bassa pedrissa també podria anar lligada a la teuleria.
Per fer les teules s’utilitzava l’argila d’edat Oligocena (uns 30 milions d’anys) de la zona de Cubells.
Pou de glaç
El pou de glaç esta situat a la part alta del poble aproximadament te unes dimensions de 9 a 11 metres i el diàmetre entre 6 i 9 metres, els pous de glaç es feien en llocs obacs i frescals. És una construcció de pedra, molt ben feta i de grans dimensions però poc visible. Aquest pou te una porta molt petita, per on entrevén els qui treballaven i per on es ficaven i es treien els blocs de gel, a més de la porta hi ha una obertura a la part de dalt, per treure el gel, quan la porta d’entrada estava tapada. Les peces de gel es dipositaven per una capa de palla, boll, pellofa del gra de blat o branques per evitar que s’enganxessin quan el pou era ple. El gel si conservava durant mesos.
Àrea d'escalada 'Serra de Mania'
Les Penyes de Mania formen part de l’extrem nord oriental de la l’altiplà de la Serra d’Arquells. Justament aquest punt es límit divisori dels termes municipals d’Alòs de Balaguer, Cubells y Foradada. L’altitud arriba fins els 630 metres, malgrat no es de gaire altura, el lloc gaudeix d’una vista molt favorable, cap al sud, arribant fins més enllà dels 60 km.
Ruta d'Artesa i la Coma de Meià
Aquesta ruta permet retornar al passat descobrint castells, com el de Montsonís i el de Montclar; impressionants monstres del romànic a Cubells i a Vilanova de Meià i interessants troballes arqueològiques que podem admirar als museus d'Artesa de Segre i Baldomar.
La vall de Meià és coneguda com la coma de Meià i es troba entre l'angle que forma el riu Noguera Pallaresa al fondre's amb el Segre i el Montsec de Rúbies. El territori acull varietat de monuments, racons rics en fòssils i un seguit d'espais ideals per a la pràctica d'esports d'aventura.
Al fons de la coma i a peus del Montsec es troba Vilanova de Meià, repenjada en un monticle i coronada per l'església romànica de Sant Salvador, sobresortint per damunt d'un seguit de carrerons costeruts amb portals que fan patent la seua acollidora bellesa medieval. A Ponent hi ha Santa Maria de Meià, que conserva una bonica església, antic priorat benedictí fundat al segle XI.
També visitarem Alòs de Balaguer, vila que s'aixeca graonada al voltant d'una serra coronada per les restes notables del castell d'Alòs, d'origen andalusí. El poble conserva un tipisme singular gràcies a alguns carrerons i placetes antigues. A l'església de Sant Feliu hi ha dos importants retaules gòtics.
Passem després pel poble de Cubells, enlairat en un turó. Entre els seus monuments cal destacar una magnífica portada del segle XIII de l'escola lleidatana, a l'església de Santa Maria del Castell, on es venera una imatge de la Mare de Déu de la Llet.
Arribem seguidament a Montsonís, on es respira un aire medieval, com si el temps no hagués passat. El seu castell, acuradament restaurat, permet acollir entre les seues parets els visitants, que poden disfrutar d'un recorregut per totes les estances i veure representacions de l'època feudal, com el mercat medieval.
A Foradada, situada a l'abric d'una penya foradada que li dóna el nom, hi destaca l'església de Sant Josep. Dins el terme hi trobem els bonics pobles de Rubió, Montsonís i el santuari de Salgar, en un paratge màgic i pintoresc.
Per últim, visitem Artesa de Segre, població situada als peus del tossal del Castellot, que domina una fèrtil vall regada per les aigües del riu Segre. Hi destaca un casal anomenat la Granja, una plaça porxada, una església moderna i el museu arqueològic.