El Palau d'Anglesola
Dades referides a l'any 2022
- Museu Vestits de Paper Mollerussa Més informació
- LA TEULERIA DE LINYOLA Linyola Més informació
- SERVICIOS CONTABLES, S.L. Mollerussa Més informació
- Teatre L'Amistat Mollerussa Mollerussa Més informació
- Gastrosaraus by Red Peppers GolmÉs Més informació
- HIDROCAR Vila-sana Més informació
- PETROLIS Mollerussa Més informació
- Euroneteges I Logística Mollerussa Més informació
- NOUS DE PALAU El Palau D’anglesola Més informació
- NO SURRENDER FESTIVAL Vilanova De Bellpuig Més informació
Pàgines
Ajuntament del Palau d'Anglesola
Biblioteca Josep Pont i Gol
Biblioteca d'El Palau d'Anglesola
Col.legi Públic Arnau Berenguer
Dispensari municipal d'El Palau d'Anglesola
Farmàcia d'El Palau d'Anglesola
Instal.lacions esportives d'El Palau d'Anglesola
Llar de jubilats d'El Palau d'Anglesola
Oficina de Correus d'El Palau d'Anglesola
Agrupament Escolta i Guia Lo Merlet
Actualitat i notícies a El Palau d'Anglesola
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Mollerussa): 3,4 km (6 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 27,6 km (23 minuts en cotxe).
Els seus habitants s'anomenen palauanglesolins i palauanglesolines.
Les arrels sembla que provenen d'un palau o almúnia àrab que durant la conquesta del territori pels comtes de Barcelona en la segona meitat del segle XI va ocupar Ramon Gombau d'Anglesola (1084). Un segle després, durant la política repobladora d'Alfons I el Cast, hi intervé un altre Anglesola, concretament Gerbert d'Anglesola, en col·laboració amb els templers. L'any 1330, el rei Alfons III el Benigne va incloure la vila en la vegueria de Tàrrega. Al 1373, el Palau depenia ja del rei castellà Enric II, que cedí els seus drets sobre el poble al comte Joan d'Empúries. Tres anys més tard, aquests drets, juntament amb els del poble de Sidamon, van ser adquirits pel jurista Pere Sacalm per 13.000 florins. El palau castell del poble es va reformar al segle XVII. Finalment, amb l'arribada dels Borbons i amb el Decret de Nova Planta, el Palau va passar a formar part del corregiment de Lleida.
Francesc Balcells Teixidó Alcalde | |
Maite Teixidó i Jovells | |
Xavier Costa i Monyarc | |
Jordi Martinez i Atero | |
Carme Tàpies i Llobera | |
Joan Ramon Valls i Llobera | |
Montserrat Meseguer i Muñoz | |
Ramon Farnell i Barqué | |
Irene Ruestes i Guillem | |
Joan Baptista Pou i López | |
Èrica Poblete i Donés |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Cal Massot
Casa senyorial del segle XVIII de la qual tan sols en queda la façana.
Església parroquial de Sant Joan Baptista
Edificació neoclàssica de l'any 1802 amb un altar major i uns altars laterals d'interès.
Ermita de Santa Llúcia
És de propietat privada. Hi ha la tomba de mossèn Ignasi Carbó i Florensa, monjo de Poblet.
Cooperativa agrícola de Sant Roc
Obra modernista de Cèsar Martinell, construïda als anys 20.
Ruta del Renaixement i el Barroc pel Pla d'Urgell
És una ruta de durada curta per fer en cotxe, amb un recorregut de 20 km. El tema de la ruta és el patrimoni artístic i cultural de la comarca.
El Pla d'Urgell conserva monuments de diversos estils arquitectònics que val la pena conèixer de prop. Entre aquests destaquen els d'estil renaixentista. En aquest sentit, es pot fer la ruta per algunes poblacions de la comarca on hi ha temples i palaus de gran interès.
L'itinerari comença a Torregrossa, on trobem el conjunt de l'església i les fortificacions de l'antic castell, del qual únicament en queda la torre i la portalada. Als afores del poble hi trobem la casa palau dels ducs de Montsuar, impressionant edificació dels segles XVII i XVIII.
Després de Torregrossa podem anar a Mollerussa: allà es pot veure la capella de Sant Isidori, petit edifici de pedra del segle XVI amb una bonica façana.
Al Palau d'Anglesola trobem l'interessant nucli antic amb el carrer Sant Joan, on destaca l'església de Sant Joan Baptista, aixecada el 1802 en estil barroc i amb una curiosa portada. També és interessant visitar el palau que dóna nom a la població, que fou reformat el segle XVII i que va pertànyer als ordes militars dels Templers, Sant Salvador de l'Espasa i els Santjoanistes.
Al Poal trobem l'ermita de Santa Llúcia, edificació senzilla però d'una gran bellesa i rusticitat.
La tercera cita d'aquest recorregut és Linyola, que té un doble regust medieval i renaixentista. Destaquen l'església de Santa Maria, del segle XV, i el Palau dels Barons de Linyola, edifici renaixentista del segle XVII.