El Pont de Suert
El Pont de Suert
El Pont de Suert és la capital administrativa, comercial i de serveis de la comarca de l’Alta Ribagorça. Destaca pel seu patrimoni històric, cultural, etnològic i natural.
El Pont de Suert vol dir “El pont del nom del pont” i això és el que ens trobem dins del municipi, un seguit de ponts que us faran gaudir de diferents itineraris de passeig al llarg del pas del Noguera Ribagorçana.
Està situat a 841m d'altitud, on conflueixen les valls de Boí, de Barravés, la de Llevata, la Vall Fosca, la Val d’Aran, la Vall de Benasc i la d’Isàvena, fet que li atorga una situació geogràfica estratègica. Amb una extensió de 148km2, comprèn la localitat del Pont de Suert i 24 petits nuclis agregats.
Posseeix un barri antic on es conserven mostres del passat, amb el carrer Major, la plaça Major, la plaça del Mercadal i el carrer d'Avall, com a principals punts de l'antiga estructura urbana. Al barri hi destaquen l'Església Vella, d'origen romànic i modificada al segle XVIII i que alberga la Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça, i el Palau Abacial, bell exemple de gòtic civil rehabilitat a la fi del segle XX i futur Arxiu Comarcal.
Al centre del poble trobem l'Església de l'Assumpció, iniciada al 1952 i consagrada al 1955, és obra de l'enginyer Eduardo Torroja Miret i l'arquitecte José Rodríguez Mijares, les pintures són obra de Maria Röesset i el relleu de la portada i les escultures de Jacinto Higueras Fuentes i Jacinto Higueras Cátedra.
Al Pont de Suert podeu gaudir de magnífiques rutes de km0, d’un entorn natural incomparable, de tradicions culturals - com les falles, el ball de bastons de Malpàs, la Festivitat de Sant Sebastià - de la seva gastronomia, de la Fira de la Girella i d’un ampli ventall d’activitats esportives.
El Pont de Suert, el centre dels Pirineus, El Pont de Suert, millor que mai.

Nucli | Habitants |
---|---|
Abella d'Adons | 4 |
Adons | 5 |
Casòs | 11 |
Castellars | 9 |
Castilló de Tor | 10 |
Corroncui | 17 |
El Pont de Suert | 2322 |
Erillcastell | 0 |
Erta | 3 |
Esperan | 0 |
Gotarta | 27 |
Igüerri | 7 |
Iran | 9 |
Irgo | 5 |
La Beguda d'Adons | 4 |
Les Bordes | 13 |
Llesp | 59 |
Malpàs | 40 |
Peranera | 2 |
Perves | 5 |
Pinyana | 3 |
Sarroqueta | 14 |
Ventolà | 5 |
Viu de Llevata | 18 |
Viuet | 0 |
Dades referides a l'any 2011
-
CENTRE ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ Erill La Vall Més informació
-
LLEUREQUALIA Llesp Més informació
Ajuntament del Pont de Suert
Biblioteca Pública d'El Pont de Suert
Oficina Comarcal de Turisme
Oficina Jove de l’Alta Ribagorça
Oficina municipal
Actualitat i notícies a El Pont de Suert
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de provincia (Lleida): 120 km (1 hora, 41 minuts en cotxe).
Els habitants de la vila s'anomenen pontarrins. GASTRONOMIA: embotits de porc (xolís, secallona, botifarra traïdora, confitat amb llom, tupí, etc.), corder (girella) i formatges (serrat, formatge de tupí, etc.), plats com el freginat, palpís, col i trumfes amb rosta, ous amb mel, civet de senglar, truita de riu, postres com el mostillo i el brossat...
La població té el seu origen en el pont sobre la Noguera, els drets del qual eren de propietat comunal; el despoblat de Suert, que li va donar el nom, s'esmenta ja al 1016. Va prendre importància per la seua situació en una cruïlla de camins, que afavorí la seua funció de mercat. En va tindre la senyoria el monestir de Lavaix, que és dins l'antic terme, així com el despoblat recent de Ventolà i l'enclavament de Cellers.
Jose Antonio Troguet i Ballarín Alcalde | |
Olga Escoll i Piqué | |
Marta Rollan i Fierro | |
Maria Angels Parramon i Fernández | |
Mònica Farré i Sevilla | |
Guillem Fornons i Vega | |
Angel Agustín Porté Lafon | |
Francisco Garcia Serrano | |
Angeles Paneque Pérez, | |
Juan Rodriguez i Gros | |
Antonio Torres i Gomez |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Sant Sadurní d'Esperan
A la vall del barranc d'Esperan o de Raons, hi ha el despoblat nucli d'Esperan, elevat a 1.400 m a la dreta de la vall. La seua església de Sant Sadurní és un notable edifici romànic d'una sola nau, amb volta apuntada, absis semicircular i campanar d'espadanya amb dos capelles afegides al sud. Va dependre del monestir de Lavaix.
Ermita de Sant Salvador d'Irgo
Situada al peu de la carretera d'Igüerri a Irgo, a 1,402 m d'altitud sobre la vora esquerra de la Noguera de Tor. L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau i coberta a dos vessants de lloses de pedra i teula àrab. Els murs són de maçoneria i carreus de pedra arrebossats. A la façana principal, s'obren la porta d'accés, d'arc rebaixat, una finestra rectangular al pany de mur de la dreta. I un rosetó central sota el vèrtex del teulat. Damunt d'aquest s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull.
Església de Sant Romà de Casós
El poble de Casós forma un petit enclavament a 1.200 m d'altitud, al NE de Vilaller. L'església de Sant Romà és un edifici romànic d'una sola nau, amb absis amb arcuació i campanar d'espadanya. Allí a prop es troba el petit santuari de Sant Salvador.
Església de la Mare de Déu de les Neus
El nucli d'Irgo, situat a 1.380 m d'altitud, a la capçalera d'una petita vall a l'esquerra de la Noguera de Tor, té la seua església parroquial dedicada a la Mare de Déu de les Neus. L'edifici, situat als afores del poble, és de planta rectangular, d'una sola nau, amb un pòrtic i un campanar quadrat adossat a la façana lateral de migdia. L'altar major conté un retaule neoclàssic amb elements barrocs, amb una imatge de la Mare de Déu de les Neus al centre i imatges laterals de sant Josep i sant Sebastià.
Església de Sant Esteve d'Igüerri
L'aldea d'Igüerri està a 1.321 m d'altitud al nord de Gotarta, al naixement del barranc de la Fontvella. La seua església és d'una sola nau, volta de canó, absis reformat i campanar quadrat construït posteriorment.
Església Sant Climent d'Iran
Es troba al petit nucli d'Iran, a 1.288 m d'altitud i a la vora esquerra de la Noguera de Tor. L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular. Els murs són de carreu de pedra treballada. La façana de ponent té una finestra espitllera al centre, sota el campanar d'espadanya de dos ulls, un semitapiat. L'interior està cobert amb volta de canó i l'absis té doble arc triomfal.
Església de Santa Maria de Corroncui
L'antiga església de Corroncui, la romànica, molt deteriorada, va ser reconstruïda en el veí nucli del Pla de Corroncui amb les pedres velles, sent actualment un airós edifici de campanar de paret i porta que aprofita les arquivoltes i els capitells de la primitiva.
El monestir de Santa Maria de Lavaix
Sortint del Pont de Suert, per la carretera de la Pobla, trobem, a mà dreta, les ruïnes del famós monestir de Lavaix, amagades pel pantà d'Escales i que juntament amb els d'Alaó i Obarra foren el nucli d'espiritualitat i cultura ribagorçanes durant més d'un mil·lenni. La llarga vida del monestir el convertí en centre d'un gran patrimoni. La impressió que produeix l'esvelta silueta de la seua façana, rematada per un ampli campanar d'espadanya de tres pisos, emergint de les aigües, és difícil de descriure; s'ha de viure i copsar-la reflectida en les aigües i en el marc salvatge de les muntanyes que l'envolten. Quan la presa baixa de nivell apareixen, descarnats i com ànimes en pena, restes dels vells murs de la nau de l'església i del que foren les seues dependències, claustres, i habitacions de l'època cistercenca que ens recorden tota la història allí acumulada.
Església de Sant Martí de Castellars
Per arribar a Castellars hi ha una pista de muntanya que surt de la carretera que porta a les mines de Malpàs, a 1.237 m d'altitud. La seua església, amb portal adovellat i campanar quadrat, conserva una interessant pica baptismal decorada romànica.
Església de Sant Esteve de Ventolà
Poblet situat a 1.025 m d'altitud, al sud-est de la vila de Pont de Suert, a la serra de Ventolà. El monestir de Lavaix es troba dins el seu terme.
Sant Esteve de Castilló de Tor
Església romànica del segle XII, molt deteriorada, situada al poble de Castilló de Tor, a 954 m d'altitud, a prop del marge dret de la Noguera de Tor, a l'entrada de la Vall de Boí. A l'altre marge del riu, creuat per un pont medieval d'un arc, es troba el santuari del Remei, de construcció moderna, que substitueix l'antic.
Itinerari Romànic a l'Alta Ribagorça
Si prenem com a punt de partida la capital de la comarca (el Pont de Suert), encara haurem de recórrer 2 km per la N-230 abans d'arribar a la bifurcació de la carretera de la Vall de Boí, on trobarem els exemples més reeixits i coneguts del romànic. El primer exemple el tenim al poble de Cóll, situat a mà esquerra i a 3 km de la carretera general, on podem visitar l'església de Santa Maria. Seguint la via general, poc abans d'arribar al km 10 i després d'agafar un encreuament, a l'esquerra es troba el poble de Cardet, en la qual està situada l'església de Santa Maria. Continuant el trajecte arribarem, al km 12, a Barruera, on apartada del nucli antic es troba l'església de Sant Feliu. Des d'aquí hem de desviar-nos a mà dreta, i seguir una carretera secundària de 3 km que ens conduirà al poble de Durro i a l'església de la Nativitat de la Mare de Déu. Encara a Durro, una mica més amunt, es veu l'ermita de Sant Quirc, recomanada pel seu paisatge. Si el visitant té curiositat per veure la majestuosa imatge de l'església de Santa Eulàlia, haurem de tornar a la via principal i arribar al km 15,5 per agafar una bifurcació, a mà esquerra, fins a trobar el poble d'Erill la Vall. Arribats en aquest punt, un parell de quilòmetres més amunt, la carretera pren dos direccions; la de mà dreta ens porta a Boí, poble que, a més d'acollir l'església de Sant Joan, ens permet anar cap a Taüll, a 3 km de distància, i que compta amb els dos conjunts artístics més importants de la vall: les esglésies de Santa Maria i de Sant Climent. Un cop acabat el recorregut per la Vall de Boí, tornarem al Pont de Suert, punt d'origen de la nostra ruta, i direcció a la Pobla de Segur trobarem, a 12 km, el poble de Viu de Llevata, on podrem visitar l'església de Santa Maria, el nom més habitual a la ruta del romànic.
La Fàbrica de mantes
Fundada a l’any 1876 sense deixar de ser una empresa familiar. L’element principal és el tapaboques. El Tapaboques o Manta de Pastor és una manta, confeccionada amb llana, amb “flecos” als extrems. Tradicionalment ha sigut utilitzada pels pastors del Pirineu per a proteger-se del fred i de l’aigua.
El Centre de Fauna
El Centre de Fauna va néixer l’any 1995 i inicialment va ser destinat a la conservació, sensibilització i educació ambiental de la llúdriga. Actualment, es dedica als mamífers semi aquàtics (llúdriga i visó europeu, entre altres) i des de l’any 2013 a la cria ex-situ del tritó del Montseny, amfibi aquàtic en greu perill d’extinció