Fígols i Alinyà
Fígols i Alinyà
El municipi està situat gairebé en la seua totalitat a l'esquerra del Segre, entre aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, al sud-est, on llinda amb la comarca del Solsonès. Al nord, arriba fins al riu de Lavansa i al sud, fins al pont d'Espia. Drenen el terme els rius de Perles i de Canelles.

Nucli | Habitants |
---|---|
Alinyà | 86 |
Canelles | 7 |
Fígols | 156 |
L' Alzina d'Alinyà | 33 |
Perles | 24 |
-
Museu dels Raiers de Coll de Nargó Coll De NargÓ Més informació
-
RIBES PORTA ADVOCATS La Seu D'urgell Més informació
-
Dinosfera Coll De NargÓ Més informació
-
AUTOCARS BRUGULAT La Seu D' Urgell Més informació
-
MUSEU DE L'ESCOLA RURAL Castellar De La Ribera Més informació
-
MUSEU DE LES TREMENTINAIRES Tuixent Més informació
-
MUSEU MOTO BASSELLA Bassella Més informació
-
Exquisitarium Oliana Més informació
-
VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
-
CERVESA ARTESANA DEL PIRINEU ViP Bellestar Més informació
Pàgines
Ajuntament de Fígols i Alinyà
Actualitat i notícies a Fígols i Alinyà
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Es pot accedir als nuclis del municipi des de la Seu d'Urgell baixant primer per la carretera N-260 i agafant la C-1313 després d'Adrall per arribar fins a Organyà. Molt a prop està Fígols i, seguint en direcció a Coll de Nargó, hi ha una carretera local que es desvia cap a Canelles, Perles, Alinyà i arriba fins a l'Alzina d'Alinyà.
Des de Balaguer, s'arriba agafant la comarcal C-1313 passant per Oliana i Ponts. Just després de Coll de Nargó, s'arriba a la carretera local que va al municipi.
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 42,7 km (1 hora, 5 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 113 km (1 hora, 58 minuts en cotxe).
Figolà era el poeta i divulgador cultural Josep Grau i Colell (1937-1995).
A la vall de Fígols, durant l'edat mitjana, hi tenien pertinences els senyors de Caboet i també el bisbe d'Urgell i el priorat d'Organyà. El castell d'Alinyà, en canvi, pertanyia als Cardona.
Jordi Sala Solans Alcalde | ERC - AM |
Margarida Espunyes Espunyes | ERC - AM |
Guillem Carbonell Sanchez | ERC - AM |
Ignasi Finestres I Tomàs | ERC - AM |
Juan Riu Perefarré | CiU |
Roser Andújar Garcia | CiU |
Ingrid Grau Medeiros | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Església de Sant Víctor de Fígols
D'estil romànic, apareix documentada per primera vegada l'any 1051. L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó reforçada amb dos arcs torals. A l'absis, semicircular i cobert amb una volta de pedra d'un quart d'esfera, s'obren tres finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt adovellats. A banda i banda de la nau, prop de la capçalera, trobem sengles capelles rectangulars, a manera de creuer. El campanar, que s'alça sobre el mur de ponent, és d'espadanya amb dos finestres.
Església de Sant Esteve d'Alinyà
D'estil romànic, el bisbe d'Urgell Guillem Guifré la va consagrar el dos de desembre de 1057. L'edifici, que s'alça sobre la roca, és d'una nau coberta amb una volta de pedra lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular que acaba en una volta de quart d'esfera. Cal destacar el gruix dels murs, entre 1,80 i 2 metres. Hi trobem 4 finestres, totes de doble esqueixada que s'obren a l'absis i als murs sud i oest. La de l'absis està coronada amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. La porta, situada a la façana de ponent, es compon de quatre arcs adovellats i en degradació.
Església de Sant Romà de Perles
D'estil romànic apareix per primer cop en un document del 1051. L'edifici era originàriament d'una nau coberta amb volta de canó peraltada i capçada a llevant per un absis semicircular. L'estructura s'ha modificat per les capelles afegides als murs laterals i la construcció de cossos adossats als dos costats de la nau. Hi trobem dos finestres, una de les quals és de doble esqueixada i s'obre a la façana de migjorn; l'altra, d'una sola esqueixada, és a l'absis. La porta, situada al mur de ponent es tanca amb un arc rebaixat; al damunt s'obren un ull de bou i una petita finestra. El campanar és d'espadanya de dos ulls.
Capella de Santa Pelaia (Perles)
L'edifici, d'estructura simple i línies humils, és d'una nau allargada posteriorment vers ponent. L'obra primitiva està coberta amb una volta de pedra apuntada; la resta de la nau es cobreix amb un embigat de fusta. L'absis, de base semicircular, es tanca amb una volta de quart d'esfera. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada, rematada a l'exterior amb dos blocs de pedra tosca i contornejada a l'interior amb dovelles. A la part més nova trobem dos finestres més a la façana de ponent, el mateix costat on s'obre el portal que va substituir el primitiu.
Sant Marc de Canelles
L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó i acabada amb un absis quadrat. La porta d'accés al temple, adovellada rústicament, es troba situada al frontis. Al mateix mur hi ha una obertura en forma d'ull de bou i, al capdamunt, el campanar de cadireta doble. L'església, sense cap mena de decoració, té les característiques pròpies de l'arquitectura rural pirinenca, de línies senzilles i austeres.
Santa Eulàlia de Canelles
Amb elements romànics.
Sant Bernabé de l'Alzina
Amb elements romànics.
Sant Andreu de Tresponts
Amb elements romànics.
Capella de Sant Pere (Canelles)
D'estil romànic, no es pot visitar perquè és de propietat privada.