Guissona

L´actual església parroquial és d´estil neoclàssic i data de l´any 1776, va ser obra de l´arquitecte Fèlix Borràs. Consta de tres naus, murs de pedra i paredat. Els altars barrocs, l´orgue i el cor foren destruïts l´any 1936. En aquesta església s´hi venera la Verge del Claustre, patrona de la vila, imatge de pedra d´estil romànic (s. XII) situada en una capella que té un retaule barroc.

L´església de Santa Maria de Guissona ha estat recentment declarada Bé Cultural d´Interès Nacional.

Les primeres excavacions arqueològiques es van realitzar l’any 1933, tot i que ja al segle XVI, els erudits tenien identificada la ciutat de Iesso. La primera intervenció arqueològica, els anys trenta, va ser portada a terme pel Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans i dirigida per Josep Colomines. Es va tractar d’una excavació preventiva, arran de la troballa esporàdica de construccions i ceràmiques antigues a la plaça del Vell- Pla de Guissona i que es van datar del bronze final i de la primera edat del ferro...

Amb aquesta ruta es pretén donar una visió de la terra dels castells, és a dir, la Segarra. La ruta passa per Cervera, Montcortès, l'Aranyó, les Pallargues, Sisteró, Pelagalls, Ratera, Concabella, Florejacs, les Sitges, Guissona i Castellmeià. Té un recorregut total de 69 quilòmetres. La ruta també serveix per mostrar el paisatge segarrenc. Pel que fa als castells, alguns estan molt malmesos i altres s'han restaurat. El fet que molts siguin de propietat particular condiciona la seua visita.
La Segarra, al voltant del segle XI, va ser terra de frontera i, mentre va durar la conquesta del territori musulmà, molts dels llocs que es van anar poblant es van formar a l'aixopluc d'un castell. En ocasions, el castell es trobava aïllat de la població, generalment en un lloc elevat, des d'on dominava els pobles. En altres casos, el castell estava al mig de les viles, com una més de les seues construccions.

Generalment, disposaven d'un únic punt d'entrada: un gran portal de robustes portes.

Entre el segles XVIII i el XIX es donaria la urbanització de tres dels espais més significatius de Guissona. Es tracta de les intervencions que van donar l’aspecte actual a les tres principals fonts de la vila. Fora de la població hi trobem la Font de l’Estany, convertida en un recinte d’esbarjo. Tot seguit ens referirem a la Font de la Salut o Fonteta, actualment integrada dins el passeig amb el mateix nom. I finalment, trobem les Fonts del Poble. Aquestes, com el seu nom indica, es troben en relació directa amb el nucli històric de Guissona i es corresponen amb un conjunt monumental que compta amb diversos brolladors, dos safareigs i un abeurador, entre altres.