Guissona
Guissona
Guissona pertany a la comarca de la Segarra. Està situat al nord de la comarca, al centre de la plana de Guissona, la qual s'estén, entre els vessants poc pronunciats del Llobregós i el Sió (de 460 a 560 m), pels municipis de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Torrefeta i Tarroja. La vila és a l'esquerra de la riera de Passerell.
Té agregat el petit nucli de Guardia-si-venes.


Nucli | Habitants |
---|---|
Guarda-si-venes | 43 |
Guissona | 6983 |
Dades referides a l'any 2022
Ajuntament de Guissona
Biblioteca Eduard Camps i Cava
Biblioteca Municipal de Guissona
Llar de Jubilats de Guissona i Comarca
Museu Eduard Camps i Cava
Oficina de Turisme de Guissona
Taxis Josep Ramon Miró
AMPA de l'IES de Guissona
AMPA del CEIP Ramon Faus i Esteve de Guissona
AMPA del Col·legi Nostra Senyora del Roser de Guissona
Agrupament Escolta i Guia la Bella Iesso de Guissona
NULL
Associació Amics Iesso
Associació Amics de la Sardana de Guissona
NULL
Associació de Comerciants de Guissona
NULL
Associació de Dones de Guissona
NULL
Centre Excursionista "Cassola de Tros" de Guissona
Centre Excursionista Guissonenc
Coral Infantil Cants i Rialles de Guissona
Grallers Grillats de Guissona
Grup de Voluntaris Socials de Càrites de Guissona
NULL
Societat Ateneu de Guissona
Actualitat i notícies a Guissona
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Des de Lleida, A-2 fins a Tàrrega i després la L-310
Tren fins Cervera
Autobusos Alsa fins a Cervera
Distància a capital de comarca (Cervera): 15,4 km (18 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 69,5 km (52 minuts en cotxe).
Els habitants de Guissona s'anomenen guissonencs.
La capital de la Plana de Guissona té uns orígens que es remunten a més de 2.000 anys, concretament al període neolític. Va ser un nucli de poblament antic destacat, format a l'edat del ferro, amb un poblat hallstàtic (procedent de l'Europa central) que després es va iberitzar.
Durant els segles II i I a.C. va encunyar moneda de bronze dins el sistema del denari amb el nom de Iesso. Després es va transformar en ciutat romana, amb la denominació de Iesso, i va adquirir categoria de municipi (que a la Catalunya occidental només van tindre Lleida, Isona i Segarra). Les ruïnes d'Iesso (són molt nombroses les inscripcions), que ocupen uns 20.000 m2, són ara un jaciment convertit en un parc arqueològic.
L'any 975 el comte Borrell va conquerir la ciutat als àrabs. Que el territori de Guissona va ser una zona bèl·lica, ho demostra la gran quantitat de castells defensius que hi trobem. L'antiga ciutat fou reconquerida pels bisbes d'Urgell poc abans del 1024, quan el seu domini fou fallat a favor de Sant Ermengol contra els senyors del castell del Llor; amb el seu extens terme va ser sempre propietat de la mitra. Com a cap de la canònica i després col·legiata tenia jurisdicció religiosa sobre 40 parròquies.
Al 1651 s'hi va fundar un convent d'agustins, que encara es conserva, i el 1737 un de paüls, arruïnat.
D'un temps ençà Guissona ha sofert una important transformació: està totalment consolidada i creix dia a dia.
Jaume Ars Bosch Alcalde | JxG |
Ramon Sala Prat | JxG |
Agnès Pla Ribalta | JxG |
Josep M. Ferreras Cercos | PdG |
Ramon Codina Masons | JxG |
Montse Solà Puig | JxG |
Marisa Farré Rull | PdG |
Josep Esquerra Aldomà | ERC |
Ester Marsol Petit | ERC |
Sergi Ferré Villorbina | ERC |
Verònica Serrulla Lorente | ERC |
Miquel Julià Gabriel | PSC |
Anna Rius Alzamora | PSC |
Maribel Esquè Rubiol Alcaldessa pedànea de Guarda-si-venes |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Santa Maria
L´actual església parroquial és d´estil neoclàssic i data de l´any 1776, va ser obra de l´arquitecte Fèlix Borràs. Consta de tres naus, murs de pedra i paredat. Els altars barrocs, l´orgue i el cor foren destruïts l´any 1936. En aquesta església s´hi venera la Verge del Claustre, patrona de la vila, imatge de pedra d´estil romànic (s. XII) situada en una capella que té un retaule barroc.
L´església de Santa Maria de Guissona ha estat recentment declarada Bé Cultural d´Interès Nacional.
Museu de Guissona Eduard Camps
La tradició museística a Guissona es remunta a mitjan segle XX, gràcies a l’interès per la història local de l’erudit guissonenc Eduard Camps i Cava. Camps, des del començament del segle XX, es va dedicar a l’estudi del passat de Guissona. El 2010 s’inicia el procés de rehabilitació de la planta baixa de la Fassina com a nou Museu, un espai que uneix el patrimoni arqueològic, representat amb el Museu i el Parc Arqueològic, i que de forma visual i actual permet fer un recorregut per la Iesso romana. Al Museu trobem els recursos de la Plana de Guissona que van empènyer els romans a venir a Guissona, els antecedents, els orígens i la situació, la recreació d’una casa romana representativa de la quotidianitat, una necròpolis, un audiovisual i, per acabar, una breu pinzellada de l’evolució de Guissona fins a dia d’avui.
Parc arqueològic
Les primeres excavacions arqueològiques es van realitzar l’any 1933, tot i que ja al segle XVI, els erudits tenien identificada la ciutat de Iesso. La primera intervenció arqueològica, els anys trenta, va ser portada a terme pel Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans i dirigida per Josep Colomines. Es va tractar d’una excavació preventiva, arran de la troballa esporàdica de construccions i ceràmiques antigues a la plaça del Vell- Pla de Guissona i que es van datar del bronze final i de la primera edat del ferro...
Portal de l'Àngel
Portal d´entrada a l´antiga vila closa de Guissona on hi ha la imatge d´un àngel. Aquesta porta és l´única que queda de les que tancaven el poble en èpoques passades. Es troba a la part nord del recinte urbà i per la seva factura sembla ésser una porta romana.
Antigament els traginers de Guissona paraven la rècula i invocaven la seva protecció abans d´emprendre el viatge.
Marxa dels Castells de la Segarra
Amb aquesta ruta es pretén donar una visió de la terra dels castells, és a dir, la Segarra. La ruta passa per Cervera, Montcortès, l'Aranyó, les Pallargues, Sisteró, Pelagalls, Ratera, Concabella, Florejacs, les Sitges, Guissona i Castellmeià. Té un recorregut total de 69 quilòmetres. La ruta també serveix per mostrar el paisatge segarrenc. Pel que fa als castells, alguns estan molt malmesos i altres s'han restaurat. El fet que molts siguin de propietat particular condiciona la seua visita.
La Segarra, al voltant del segle XI, va ser terra de frontera i, mentre va durar la conquesta del territori musulmà, molts dels llocs que es van anar poblant es van formar a l'aixopluc d'un castell. En ocasions, el castell es trobava aïllat de la població, generalment en un lloc elevat, des d'on dominava els pobles. En altres casos, el castell estava al mig de les viles, com una més de les seues construccions.
Generalment, disposaven d'un únic punt d'entrada: un gran portal de robustes portes.
Obra de Fluvià
Aquest nom serveix per identificar un palau episcopal inacabat que feu edificar la mitra d’Urgell amb Pere de Cardona al seu capdavant. Es tracta d’un edifici tardogòtic de gran interès que fou construït a inicis dels segle XVI.
Fonts de la vila
Entre el segles XVIII i el XIX es donaria la urbanització de tres dels espais més significatius de Guissona. Es tracta de les intervencions que van donar l’aspecte actual a les tres principals fonts de la vila. Fora de la població hi trobem la Font de l’Estany, convertida en un recinte d’esbarjo. Tot seguit ens referirem a la Font de la Salut o Fonteta, actualment integrada dins el passeig amb el mateix nom. I finalment, trobem les Fonts del Poble. Aquestes, com el seu nom indica, es troben en relació directa amb el nucli històric de Guissona i es corresponen amb un conjunt monumental que compta amb diversos brolladors, dos safareigs i un abeurador, entre altres.