La Fuliola
Nucli | Habitants |
---|---|
Boldu | 223 |
La Fuliola | 1253 |
Dades referides a l'any 2021
- FERRETERIA EDUARD SEGUÍ Lleida Més informació
- MUSEU DEL TORRÓ I LA XOCOLATA Agramunt Més informació
- HAZIENDA LA RAMBLA Tàrrega Més informació
- RESIDÈNCIA GERIÁTRICA RIBERA DEL SIÓ Agramunt Més informació
- MOBLES ESCOLÀ Agramunt Més informació
- Teatre de Tàrrega TÀrrega Més informació
- TORRONS ROIG Agramunt Més informació
- Lo Pardal Agramunt Més informació
- Torrons Fèlix Agramunt Més informació
- Aigües del Segarra Garrigues TÀrrega Més informació
Pàgines
Ajuntament de la Fuliola
Consultori mèdic
Escola Pública Guillem d'Isarn
Farmàcia Trullols
Funerària i Tanatori Cucó
Llar d'Infants Municipal
Llar de Jubilats
Museu d'Armes i Museu Arqueològic a La Fuliola
Residència La Fuliola i Boldu
AMPA (Associació Mares i Pares Alumnes Escola Pública)
Associació Festes del Segar i Batre
Associació de Donants de Sang
Associació de Jubilats i Gent Gran
Ateneu Popular
Centre Castell del Remei
NULL
Club Esportiu la Fuliola
Club de Bitlles
Fulibatuka
Grallers i Geganters
Societat de Caçadors
Actualitat i notícies a La Fuliola
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Servei regular d'Autocars ATM LLEIDA:
- Línia 110: Lleida - La Guàrdia d'Urgell
- Línia 205: Balaguer - Tàrrega
Distància a capital de comarca (Tàrrega): 15,2 km (16 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 48,8 km (37 minuts en cotxe).
Fuliolenc és el seu gentilici.
Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.
Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval.Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.
Eduard Piera Secall Alcalde | IFB-AM |
Josep Maria Sala Villacreses | IFB-AM |
Andreu Castella Miró | IFB-AM |
Marta Escolà Polo | IFB-AM |
Carmina Paüls Vilalta | IFB-AM |
Gemma Borja Fernandez | IFB-AM |
Maria Teresa Pallas Perez | CiU |
Jordi Graells March | CiU |
Antoni Marsinyach Olives | PP |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església parroquial de Santa Llúcia
És un edifici barroc que data de l'any 1783. El seu autor fou Güell de Poblet. La façana es caracteritza per una portalada emmarcada per pilastres sobre grans sòcols i al damunt una rosassa. El campanar és de planta quadrada amb quatre obertures a la part superior. L'interior fou pintat pel barceloní Jesús Massana. Aquest temple és modern però hi ha llocs del campanar on s'aprecien elements de l'antiga església romànica.
Cal Farriol. Cal Bep del Pau. Casa Terés. Cal Pané
Cases pairals que daten dels segles XVI I XVII. Estaven situades dins el nucli antic del poble i la seva funció era tancar la població de la Fuliola quan era una vila closa.
La Vila Closa i la plaça del Portal
És el petit nucli primitiu de la Fuliola que correspon al poble tancat, reclòs sobre si mateix i protegit per muralles de l'època medieval. Encara avui s'hi poden veure els portals d'accés i algunes cases. La funció d'aquests portals era tancar el nucli d'habitatges dels carrers que quedaven fora la muralla. Cap al segle XVI ja es nota un creixement urbanístic fora de la muralla i al peu de les carreteres i camins que sortien del poble de manera radial.
L'any 1985 els murs i els portals de l'antiga vila closa foren declarats Béns Cultural d'Interès Nacional.
Museu d'Armes Josep Pané
Visites concertades al telèfon de contacte de l'ajuntament.
Museu Arqueològic Lluís Ferrer
Recull particular de fòssils i minerals del Dr. Lluís Ferrer.