La Granadella
La Granadella
El terme municipal es troba al sud de les Garrigues tocant amb el Segrià i la Ribera d'Ebre. Forma part del planell central inclinat suaument cap al NO i solcat per diverses valls. Una petita franja al SE arriba fins a la riba del riu de la Cana, afluent de l'Ebre. El poble està situat en el serrall delimitat per la vall Major i la barrancada del Coll de Bovera. Des de la serra del Coll de Bovera es pot contemplar tota la vessant nord de la serra del Montsant, el terme municipal de Bovera i bona part de la Ribera d'Ebre.
La meitat del territori és zona forestal i l'altra meitat està solcada pels cultius, la majoria de secà.
Dades referides a l'any 2021
- Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya La Granadella Més informació
Agroindustrial Catalana La Granadella
Ajuntament de La Granadella
Biblioteca Emili Pujol
Biblioteca Emili Pujol i Vilarrubí
Cap La Granadella
Farmàcia
Llar de jubilats de La Granadella
Llar de jubilats de La Granadella
Associació Cultural El Casino
Associació Juvenil Sers
Associació de Dones El Roure
Associació de Jubilats
Associació de Pares d'Alumnes (APA) de l'IES L'Olivera
Associació de Pares d'Alumnes (APA) del CEIP Nostra Senyora de Gràcia
Associació de Pares de la Llar d'Infants Les Garrigues
Grallers de la Granadella
Grup de Teatre de la Granadella
Plataforma de Músics de la Terra Ferma
Unió Esportiva de la Granadella
Actualitat i notícies a La Granadella
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Al municipi només s'hi pot accedir per carretera. A la part oriental de la població s'hi creuen la C-242 (N-420, a les Borges del Camp fins a la C-12, a Torrebesses), i la C-233 (de Bellpuig a la C-12, a Flix)
Distància a capital de comarca (Les Borges Blanques): 57,0 km (41 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 37,0 km (31 minuts en cotxe).
Els habitants de la vila s'anomenen granadellencs.
Va ser centre de la baronia de la Granadella. La vila ja figurava entre les 32 poblacions de Catalunya que en l'època dels romans tenia l'honorífic títol de municipium.
Informació de Granadella.cat
Durant l'edat mitjana, la vila de la Granadella va ser cap d'una extensa i important baronia.
Malgrat que no es coneixen les cartes de repoblació, els arxius capitular i municipal de Lleida ens donen força dades del llinatge dels Cervera, dels Mascarell de Sanaüja, dels Ramon de Ramon i dels Moliners com a repobladors del territori, encara que la repoblació efectiva li correspon a Pere Moliner i al seu fill, senyors d'aquestes terres ja en temps d'Alfons I.
En les dues generacions dels Moliner fins als primers anys del regnat de Jaume I, es repoblaren també Torrebesses (possessió que no havia de persistir gaire dins la baronia), Bovera i Granyena i es creà Bellaguarda, que formaren una extensa senyoria amb més de 150 km2. i amb una població relativament important.
En el fogatjament de 1365-70, Torrebesses tenia 40 focs, Granyena 30, Bovera 28, Bellaguarda 15 i la Granadella 153 focs, xifra que no tenia comparació amb cap altra de la comarca (les Borges en tenia 32).
La família Moliner va ser ama i senyora de la baronia fins ben entrat el segle XVI. A partir d'aleshores els llinatges s'anaren succeïnt per enllaços matrimonials: Anna (o Magdalena) Moliner amb Joan de Queralt i de Ribes, d'una noble família segarrenca (1587). Elisabet de Queralt amb Feliu d'Àger, senyor de Claramunt i Alta-riba (1673), i els Queral -Ager enllaçaren amb els Kessel - Maranyosa (1717) i per casament de Maria Antònia de Kessel amb Ignasi de Gomar (1772) la baronia passà a aquesta darrera família. Els Gomar, extingides les senyories, conservaren els títols nobiliaris.
Elena Llauradó Pomar Alcaldessa | U.F.P. |
Ester Pons Esquerda | U.F.P. |
Carlos Gibert Bernaus | IxG - AM |
Josep Maria Vilalta Jordà | IxG - AM |
Mònica Duaigües Reig | IxG - AM |
Atzara Bellatrix Noguera Baldomà | |
Mario Flix Prats |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Santa Maria de Gràcia
La primitiva església de Santa Maria de Gràcia era de transició del romànic al gòtic. D'aquesta església en resten els murs, però no l'interior, derrocat en la Primera Guerra Carlina (1835-1837). Avui es troba en estat d'abandó. L'actual església parroquial de Santa Maria de Gràcia, notable exemplar barroc, va començar a construir-se de nou l'any 1764 en un extrem de la vila antiga, al raval de la Bassa, al lloc on des del segle XIV es venerava un antic crucifix (per això es va anomenar del Sant Crist i Santa Maria). Es va bastir amb la sumptuositat d'una catedral; d'aquí li ve el nom de "Catedral de les Garrigues". Està formada per tres naus i hi destaquen un cimbori de creuer il·luminat per una artística llanterna i l'altar major amb el cambril del Sant Crist de Gràcia. Aquesta imatge, que segons la llegenda es va trobar en una ermita situada en el lloc de l'actual església, està molt arrelada en el cor dels veïns, que sempre li han expressat una devoció especial.
El campanar, de torre octogonal, és un dels més bells i majestuosos de les terres de ponent i la portalada està bellament decorada.
Ermita de Sant Antoni Abat
Té una torre de planta quadrada coronada per un campanar de paret que correspon a un primitiu edifici romànic. L'actual santuari és més modern (segles XVII-XVIII) amb un porxo a l'entrada i l'interior de gust barroc. Fins al 1936 va conservar dos bells retaules gòtics. L'ermita s'ha anat convertint en lloc d'esbarjo i de passejada pels veïns.
Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya
El CCOC agrupa, ordena i ofereix una sèrie d'accions, adreçades a diferents públics, totes elles tenen l'oli d'oliva com a punt de connexió.