La Vall de Boí
La Vall de Boí
El municipi de la Vall de Boí és un conjunt de valls i serralades que s'han agrupat per uns fets comuns i està situat a la capçalera de la Noguera de Tort, dins la zona axial pirinenca. El cap del municipi és Barruera, que li havia donat nom fins el 1996.
Començant pel sud, a la vora del Noguera de Tort, trobem la serra Capitana, la serra del Corronco de Durro, el port d'Erta, Ginebrell, port de Rus, pic Pessó, pic de les Mussoles, coll de Morrano, pic Dellui, collada dels Gavatxos, estany Redó, tuc de Colomers, port de Colomers, tuc del port de Caldes i Ribereta, Montarto, port de Güellicresta, tuc de Tumeneja, Besiberri Nord i Sud, Comaloforno, pic de la Torreta, pic de la Baserca, pic del Ferro, pic Munyidor, pic d'Aubacs, pic de les Pales de Port, coll de la Gelada, tossal Forcat i serra de Coxano.

Nucli | Habitants |
---|---|
Barruera | 215 |
Boí | 219 |
Caldes de Boí | 1 |
Cardet | 13 |
Cóll | 37 |
Durro | 103 |
Erill la Vall | 103 |
Pla de l'Ermita | 121 |
Saraís | 8 |
Taüll | 259 |
Dades referides a l'any 2011
-
LLEUREQUALIA Llesp Més informació
-
CENTRE ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ Erill La Vall Més informació
Ajuntament de la Vall de Boí
Biblioteca del Parc
CEIP de la Vall de Boí
Camp d'aprenentatge Vall de Boí
Consultori Mèdic de Barruera
Consultori Mèdic de Boí
Consultori Mèdic de Durro
Consultori Mèdic de Taüll
Consultori Mèdic d’Erill la Vall
Escola d'esquí Vall de Boí
Estació Termal Caldes de Boí
Estació d'esquí Boí Taüll Resort
Estació de Servei Fondevila
Farmàcia Alcaraz
Llar d'infants de la Vall de Boí
Local Social de Barruera
Local Social de Boí
Local Social de Durro
Local Social de Taüll
Local Social d’ Erill la Vall
Oficina Parc Nacional d'Aigüestortes
Parròquia de la Vall de Boí
Patronat de la Vall de Boí
Telecentre
Associació Turística de la Vall de Boí
Associació de Comerciants i Hotelers de la Vall de Boí
Associació de Dones de la Vall de Boí
Associació de Residències Cases de Pagès Alta Ribagorça
Associació de Taxistes de la Vall de Boí
Associació de Veïns ASCOVETA
Associació de Veïns Erill la Vall
Associació de Veïns La Cornella
Associació de Veïns La Creu
Associació de Veïns el Treio
Escola d’Esquí de la Vall de Boí
Societat de Pesca Esportiva de la Vall de Boí
Societat de caçadors de la Vall de Boí
Actualitat i notícies a La Vall de Boí
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
La carretera que transcorre per la Vall de Boí és la L-500 i la L-501, pel trencant cap a Boí, Taüll i el Pla de l'Ermita. S'hi accedeix des del Pont de Suert, per la N-230.
Distància a capital de comarca (El Pont de Suert): 13,9 km (13 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 134 km (1 hora, 53 minuts en cotxe).
Tot i que l'activitat econòmcia tradicional estava basada en la ramaderia i la silvicultura, els darrers anys el turisme ha sigut un element no tan sols econòmic, sinó com a transformador del municipi.
El canvi de nom del municipi es produeix l'any 1996 i passa de ser Barruera a la Vall de Boí.
Abans de la dominació romana, a la vall de Boí i a les contrades veïnes vivien uns pobles indígenes dels quals es tenen pocs coneixements. Els estudis toponímics han permès de saber que es tractava d'una població de parla basca o bascoide. Aquesta llengua es va mantindre a les valls pirinenques durant molt temps, fins a mitjans de l'època medieval, tot i que progressivament romanitzada i arraconada cap a les terres més altes. Aquests pobles tenien una economia fonamentalment ramadera i practicaven la transhumància en una estructura social de tipus tribal. Els Pirineus van ser escassament romanitzats però la troballa d'unes monedes romanes al campament de Tor indica que a la vall de Boí sí que hi van arribar els romans, i segurament explotaven les termes de Caldes.
Pràcticament nul·la va ser la influència visigòtica i sarraïna durant els segles V i VIII. Els reis francs estaven preocupats per la inseguretat de la frontera sud de l'imperi i van confiar la seua defensa al comtat de Tolosa.
A començaments del segle IX els comtes tolosans ja controlaven el nord dels territoris del Pallars i Ribagorça. L'any 872, Ramon -un personatge de la família comtal tolosana- es va proclamar comte independent de Pallars-Ribagorça tot alliberant-se de la subjecció tradicional a Tolosa. Al morir Ramon (al voltant del 920) els seus fills es van repartir l'herència: Isarn i Llop van governar el Pallars i Bernat-Unifred i Miró ho van fer a la Ribagorça. Així es va trencar la unió inicial dels dos comtats.
A principis del segle XI, el comtat de Ribagorça va entrar en una profunda crisi que el va abocar a la desmembració i a la desaparició. La vall de Boí i la de la Noguera Ribagorçana, que fins aleshores havien format part del comtat ribagorçà, van passar a ser governades pels comtes del Pallars. En ple procés de feudalització, la vall de Boí va quedar sota la jurisdicció del potent llinatge feudal dels Erill. En el primer quart de segle XII, els senyors d'Erill que van ajudar al rei d'Aragó, Alfons el Bataller, a conquerir Saragossa, Calataiud, Tudela i Daroca (combatre els donava dret a participar en el repartiment del botí) van invertir la seua part a subvencionar la construcció i decoració d'algunes de les esglésies romàniques de la vall.
Fins a la fi de l'Àntic Règim (segle XIX) bona part de la vall de Boí va continuar en mans dels Erill, que aleshores eren comtes d'Erill. Amb la revalorització de l'art romànic que hi va haver a Catalunya des del principi del segle XX va començar una etapa d'interès per la vall de Boí que s'ha anat incrementant fins als nostres dies.
Sònia Bruguera Diego Alcaldessa | |
Nil Monso Ramon | |
Eric Iglesias Sala | |
Albert Palacin Farre | |
Gerard Subira Puyol | |
Josep Lluís Farrero Moyes | |
Marisol García Ardanuy | |
Alfonso Duat Noray | |
Pol Alaminos Traveset |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Sant Climent de Taüll
És una església romànica dels segles XI-XII, situada a l'extrem del poble. El temple té tres naus separades per columnes, tres absis semicirculars i esvelt campanar de planta quadrada, de sis pisos d'alçada, de decoració llombarda i finestres geminades.
Les pintures murals del 1123 de la capçalera, amb el Pantocrator, imatge emblemàtica del romànic català, estan conservades al Museu d'Art Nacional de Catalunya i reproduïdes "in situ". Són un dels millors exemples del gènere per la força expressiva, puresa de línies i rica policromia (pantocràtor, sants i apòstols, escenes de l'Antic i Nou Testament i de l'Apocalipsis).
Video Mapping de Sant Climent de Taüll
A través d'un video mapping es pot contemplar d'una forma espectacular com eren les pintures originals de l'eslgésia romànica de Sant Climent de Taüll.
L’objectiu d’aquest mapping és restituir virtual i digitalment les pintures originals en el seu lloc d’origen, l’església de Sant Climent de Taüll, i també reproduir el conjunt pictòric complet tal com era l’any 1123. La presentació audiovisual ajuda el visitant a entendre la tècnica pictòrica dels frescos romànics i alhora descobreix les diferents representacions iconogràfiques que composen aquesta pintura mural d’alta càrrega artística i religiosa
Església de Santa Maria de Taüll
És una església romànica del segle XII, amb transformacions posteriors, de tres naus separades per columnes cilíndriques sostenint arcades, capçalera formada per absis central i dos absidioles.
Decoració exterior de tipus llombard als absis. Absis central amb arcuacions cegues i lesenes. Motllures circulars a manera d'òculs cecs. Hi ha tres espitlleres.
Església de Sant Feliu de Barruera
Església parroquial de Sant Feliu (s. XI-XII), d'una nau, absis amb decoració, llombarda, portal amb motllures a l'intradós i barbacana a l'extradós, amb porxo i campanar de torre quadrada.
Ermita de Sant Quirc de Taüll
L'ermita de Sant Quirc de Taüll s'assenta sobre un replà o vall suspesa, a uns 1.600 m d'altitud, sobre Taüll.
L'edifici és una petita església d'una sola nau, coberta a dos vessants de llosa de pissarra sobre encavallades de fusta, amb capçalera d'absis amb coberta de volta. A la façana de migdia es troba la porta d'accés, formada per un arc de mig punt de pedra rústega, adovellat, recolzat sobre impostes i amb extradós formant un petit ressalt.
Església de Santa Eulalia d’Erill la Vall
A Santa Eulàlia d'Erill la Vall trobem un dels millors campanars de la Vall de Boí, una esvelta torre de planta quadrada i sis pisos d´ alçada amb la decoració pròpia del romànic llombard: els arquets cecs i els frisos de dent de serra.
Alineat amb el de Sant Joan de Boí i el de Sant Climent de Taüll, el campanar complia la funció de comunicació i vigilància del territori.
A l´interior de l´església podem veure una còpia del grup escultòric del Davallament de la Creu, l´únic que es conserva sencer del Taller d´Erill. Els originals es troben repartits entre dos museus: el Museu Nacional d´Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic.
Església de l'Assumpció de Cóll
Esgésia parroquial de Santa Maria de Cóll (s. XII-XIII), d'una nau, mur amb arcuacions, portal amb arquivoltes, amb fris escacat, baix relleu amb crismó, ferramenta a la porta i campanar de torre.
Església de Santa Maria de Cardet
L'església de Santa Maria (començament s.XIII) és d'una sola nau amb un absis molt alt, que està decorat exteriorment amb les clàssiques arquivoltes cegues i faixes llombardes. La part superior de la façana està rematada per un campanar d'espadanya, únic en aquesta vall, pel fet de tindre tres ulls. S'hi venera una imatge de la Verge de les Cabanasses, procedent de l'ermita amb el mateix nom.
Església de Sant Llorenç de Saraís
L'aldea de Saraís, a 1.337 m d'altitud, està despoblada i l'església de Sant Llorenç abandonada. D'una nau, sense absis, té un portal a ponent amb doble arcada i, damunt, un campanar de paret.
Itinerari Romànic a l'Alta Ribagorça
Si prenem com a punt de partida la capital de la comarca (el Pont de Suert), encara haurem de recórrer 2 km per la N-230 abans d'arribar a la bifurcació de la carretera de la Vall de Boí, on trobarem els exemples més reeixits i coneguts del romànic. El primer exemple el tenim al poble de Cóll, situat a mà esquerra i a 3 km de la carretera general, on podem visitar l'església de Santa Maria. Seguint la via general, poc abans d'arribar al km 10 i després d'agafar un encreuament, a l'esquerra es troba el poble de Cardet, en la qual està situada l'església de Santa Maria. Continuant el trajecte arribarem, al km 12, a Barruera, on apartada del nucli antic es troba l'església de Sant Feliu. Des d'aquí hem de desviar-nos a mà dreta, i seguir una carretera secundària de 3 km que ens conduirà al poble de Durro i a l'església de la Nativitat de la Mare de Déu. Encara a Durro, una mica més amunt, es veu l'ermita de Sant Quirc, recomanada pel seu paisatge. Si el visitant té curiositat per veure la majestuosa imatge de l'església de Santa Eulàlia, haurem de tornar a la via principal i arribar al km 15,5 per agafar una bifurcació, a mà esquerra, fins a trobar el poble d'Erill la Vall. Arribats en aquest punt, un parell de quilòmetres més amunt, la carretera pren dos direccions; la de mà dreta ens porta a Boí, poble que, a més d'acollir l'església de Sant Joan, ens permet anar cap a Taüll, a 3 km de distància, i que compta amb els dos conjunts artístics més importants de la vall: les esglésies de Santa Maria i de Sant Climent. Un cop acabat el recorregut per la Vall de Boí, tornarem al Pont de Suert, punt d'origen de la nostra ruta, i direcció a la Pobla de Segur trobarem, a 12 km, el poble de Viu de Llevata, on podrem visitar l'església de Santa Maria, el nom més habitual a la ruta del romànic.