L'Albagés
L'Albagés
El terme es troba al sector central occidental de la comarca a la vall del riu Set, que marca dos paisatges diferenciats, el d'hortes i el de terra campa, els quals s'allarguen per la vall del riu i les extensions de boscos i conreus arbrats (oliveres i ametllers). Algunes valls afluents al riu Set (que corre en direcció E-O), com la de la Sisquella o la vall de Reig, procedents de Juncosa, drenen també el territori. El poble està emplaçat damunt d'un tossal, a l'esquerra del riu Set. Limita amb els termes de Castelldans (N), Cervià de les Garrigues (E), Juncosa (S), el Soleràs i el Cogul (O).
Ajuntament de l'Albagés
Cooperativa del Camp de l'Albagés
Associació Juvenil
Associació de Dones La Ginesta
Associació de Pares d'Alumnes (APA) del CEIP Nostra Senyora de Montserrat
Club de Futbol de l'Albagés
Esplai de l'Albagés
Actualitat i notícies a L'Albagés
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Hi ha diverses maneres d'accedir a la població: per la carretera de l'Albagés a Juncosa, per la carretera de l'Albagés a Soleràs, per la pista de l'Albagés al Cogul i per la pista de l'Albagés a Cervià de les Garrigues.
Distància a capital de comarca (Les Borges Blanques): 20,9 km (19 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 29,5 km (34 minuts en cotxe).
GASTRONOMIA: gallina a la cassola. Els albagesencs són els seus habitants.
L'antic castell va tindre en els seus orígens (segle XII) una funció defensiva. Al voltant del segle XV es va convertir en un palau propietat del cellerer o administrador del monestir de Poblet.
Victor Masip Romero Alcalde | |
Lupe Serrano Alcaraz | |
Ramon Llimós Montagut | |
Gemma Moreno Iglesias | |
Joan Leiva Gómez | |
Maria Teresa Melero Gasol | |
Teresa Guillamet Rossell |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Restes de l'antic castell palau
A la part alta del poble es troben les restes de l'antic castell, que en els seus orígens (segle XII) va tindre una funció defensiva, i que al tombant del segle XV es va convertir en un autèntic palau, propietat del cellerer o administrador del monestir de Poblet.
Actualment, només en queda un cos d'edifici amb una torre cantonera i la façana molt malmesa. Una de les seues gruixudes parets de carreus de pedra picada està decorada amb una finestra gòtica geminada en la qual manca la columna, i a cada costat hi ha esculpit un bell escut heràldic pertanyent a l'abat Guimerà de Poblet.
La intervenció urbanística de l'any 1985 al voltant del castell ha convertit el lloc en un racó agradable i pintoresc.
L'església de Sant Joan Baptista
És un notable exemplar barroc, amb la façana ben ornamentada -portalada amb columnes- probablement feta pel mateix mestre d'obres que va treballar en la dels Torms, Granyena de les Garrigues... i un esvelt campanar de torre, amb base quadrada i dos cossos vuitavats.