Les Borges Blanques
Les Borges Blanques
Capital de la comarca situada a la zona de contacte entre la plana regada pel canal d'Urgell i els altiplans del sud de la Depressió Central. El terme està drenat pels barrancs de Comes de Vinaixa, dels Estiràs i de Puigpelat i regat per les aigües del canal d'Urgell, que travessa el sector meridional.

Dades referides a l'any 2011
-
CAFETERIA SLÀVIA Les Borges Blanques Més informació
-
Suport Assistencial Les Borges Blanques Més informació
-
ESPAI MACIÀ Les Borges Blanques Més informació
-
FRI.SAL ARTESANS Les Borges Blanques Més informació
-
Olivert i Pascal Les Borges Blanques Més informació
Agrolés "Oli Germanor" de les Borges Blanques
Ajuntament de Les Borges Blanques
Biblioteca Marquès d'Olivart
Biblioteca Marqués d'Olivart
CAP de les Borges Blanques
Casal d'avis de Les Borges Blanques
Cooperativa del Camp Pla d'Urgell de les Borges Bl
Cooperativa del Camp Sant Isidre de les Borges Bla
Farmàcia Niubó
Farmàcia Pelegrí
Museu d'Arqueologia
Oficina de Turisme del Consell Comarcal de les Gar
Agrupació Sardanista de Les Borges Blanques
Agrupació de Pessebristes
Amics de Sant Salvador
Amics de la Font Vella
NULL
Amics del Terrall
NULL
Banda de Cornetes i Tambors
NULL
Colla Sardanista Brut Natura
Fundada l'any 1998
Escola de Campaners
Geganters de les Borges
NULL
Gegants del Carrer Sant Pere
NULL
Grup Ateneu Popular Garriguenc
NULL
Grup Recerca i Grup de Diables
NULL
Grup Teatre i Escala en Hi-Fi
Grup de Grallers Els Marfulls
Grup de Teatre Nissaga
Orfeó Casal d'Avis
Orfeó Terrall
NULL
Actualitat i notícies a Les Borges Blanques
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de provincia (Lleida): 26,2 km (26 minuts en cotxe).
GASTRONOMIA: de la típica i variada cuina comarcal recomanem la cassola de tros, típic menjar dels pagesos garriguencs; l'olla barrejada, les faves i els caragols bullits amb allioli i sobretot l'amanida d'aquesta terra. També els caragols a la llauna, botifarra negra, gallina a la cassola, carn farcida, sopes de tupí, truita amb samfaina, escalivada, escudella de faves, etc. i postres com orelletes... I tot això amanit i cuit amb el preuat oli d'oliva de les Garrigues. Per esmorzar, quan hi ha raïm, se'n menja amb un parell d'arengades. És típic de les Borges Blanques el "pa de ronyó", abans comú a tots els pobles. És beguda típica la ratafia i la ratafia de cafè, però la més popular és la "beguda de pobre" feta a casa amb taronges, anís i sucre. Borgencs s'anomenen els seus habitants.
La població havia sigut lloc de senyoria i posteriorment poble de contribució de la paeria de Lleida. Entre el 1602 i el 1835 va haver-hi un convent carmelità. Cap al 1880 hi havia 10 molins d'oli, amb 27 premses, entre els quals el molí de la Vila, d'origen medieval. Al 1890, els tortosins que s'hi establiren a les Borges van començar a comprar olives fresques de la comarca i hi van instal·lar les primeres premses hidràuliques i de racó, cosa que estimulà els propietaris locals. El perfeccionament en la mòlta va duplicar el valor del producte i, a partir de 1901, quan una casa borgenca posà sucursal a Marsella, l'oli de les Borges es va acreditar als mercats oleícoles de França i Itàlia, i aviat arribaren compradors d'aquests països. El 1910, en ple període de prosperitat, es va erigir en cap de partit judicial (reabsorbit per Lleida al 1965). Durant la Guerra Civil, després de la batalla de l'Ebre, la resistència de les forces republicanes del general Líster va provocar violents combats que causaren grans destruccions a la ciutat, que van ocupar les forces del general Franco el 4 de gener de 1939.
Núria Palau Minguella Alcaldessa | |
Jordi Ribalta Roig | |
Maria Fusté Marsal | |
Daniel Not Vilafranca | |
Ariadna Salla Gallart | |
Mariazel Viladoms i Bellart | |
Oriol Satorra Mateus | |
Josep R. Farran Belart | |
M. Eugènia Porqueres Giné | |
Salvador Noguera I Vilalta | |
Montserrat Casals I Serrano | |
Marta Urgell Mònico | |
Enric Cañero Sendra |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Mirador - Centre de descoberta de les Garrigues
Aquest Centre pretén portar el visitant a fer un viatge per la comarca, ensenyar-li els llocs d'interès que pot visitar, despertar-li inquietud pel nostre patrimoni i convidar-lo a descobrir la comarca.
Horari: Laborals de 10 h a 13.30 h. Caps de setmana i festius: reservar amb antelació (mínim 10 persones)
Espai Macià
És un centre d’interpretació de la figura de Francesc Macià, on es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a Francesc Macià.
Horari: de dimarts de les 11 h a les 13 h, dimecres i dijous de les 17 h a les 20 h, divendres de les 11 h a les 13 h i de les 17 h a les 20 h i dissabtes de les 10h a les 14h i de 17h a 20h. Diumenges i festius de 10 h a 14 h.
Parc Temàtic de l'Oli
De recent inauguració, es troba al complex de la Masia Salat, situada al límit del terme entre les Borges Blanques i Juneda. El Parc Temàtic de l'Oli és un exponent viu de l'olivera i de l'oli. Durant la visita es fa un recorregut per la història de l'oli, des dels grecs fins a finals del segle XX, que es pot veure en l'interior dels grans cups que durant segles han estat plens d'aquest líquid.
Al parc, s'hi poden observar tot d'elements i processos que, al llarg de la història, han tingut relació amb el món de l'oli:
-l'agricultura: estris del camp i oliveres que envolten el Parc, entre elles la gran olivera mil·lenària.
-la producció: en un globus terraqüi es poden veure els països amb més producció del món.
-elaboració: el molí medieval i el molí actual, la gran premsa romana -la més gran del món-, les piques de decantació, els sis cups del segle XIII utilitzats pels templers, grans elaboradors d'oli.
-el transport: del camp al molí, el transport a través de la Mediterrània amb caravel·les.
-el consum i l'ús de l'oli en les seues múltiples aplicacions: alimentació, salses, confitats, sabó de casa, il·luminació, olives, olis medicinals, ungüents, pinyola...
-tipus de recipients i setrills de diferents llocs del món i distintes èpoques històriques.
A més a més s'hi pot veure:
-una maqueta subterrània que dóna una visió de l'orografia de les Garrigues: els pobles, els camps, les comunicacions, les cooperatives on s'elabora l'oli;
-els diorames en miniatura que representen una casa de pagès, el molí d'oli amb la premsa...
-la cuina del vestíbul de principis de segle. El foc a terra amb la caldera on s'ha fet el sabó, el llum de ganxo o llum d'oli, el setrill, els fogons i la pica de pedra amb la resta d'elements ens donen una visió de com eren les cuines de pagès a principis del nostre segle.
9 Salts del canal d'Urgell
Ruta de 2,9 quilòmetres per fer en bicicleta o a peu.
La ruta comença sortint de les Borges en direcció a Arbeca després del pont del canal, a mà esquerra, abans d'arribar a la via del tren.
Arribareu a una cruïlla: a l'esquerra us queda un pont. Heu d'agafar el camí de la dreta. Continueu tota l'estona pel camí principal.
Passareu pel pont de damunt de les vies del tren.
Us trobareu que el camí es divideix en dos bifurcacions i que al mig dels dos camins hi ha un pouet d'aigua. Heu d'agafar el camí de la dreta.
Arribareu al pont des d'on es poden veure els salts d'aigua del canal d'Urgell.
Museu Arqueològic
Va ser inaugurat el dia 1 de maig de 1993. Està instal·lat a l'antiga sala d'exposicions del segons pis del palau del marquès d'Olivart, ara ajuntament de la ciutat.
Aixopluga materials provinents de diversos jaciments de la comarca de les Garrigues, i abasta un ampli espectre des del neolític fins a l'època imperial romana. Tot i les diferències de matís entre la gran varietat de materials, es poden distingir quatre grans etapes culturals:
a)El neolític, representat pels materials del pla del Gardelo (Juneda).
b)L'edat del bronze, figurada pels materials del Puig (Vinaixa).
c)L'època ibèrica, amb materials dels jaciments iberoromans de la Fita (Juneda) i la bassa de la Torra (les Borges Blanques).
d)L'època romana, amb materials del Gatellar-I (les Borges Blanques) i del Campo Santo (Castelldans).