Menàrguens

La Noguera Baixa ocupa una àmplia extensió de relleu pla o molt suau, tancat al nord per les sobtades serres prepirinenques. Tot el conjunt és travessat pel riu Segre, amb una ribera frondosa coberta de bultra, on aboquen les seues aigües rius com el Sió, el Farfanya i el Noguera Ribagorçana, que configura un agradable espai natural al voltant de l'embassament de Santa Anna.
Els paisatges semblen creats per realitzar llargues caminades a peu, a cavall o en bicicleta. La pesca, al riu Segre o a l'embassament de Santa Anna, és ideal per reposar i disfrutar de la natura i el silenci. La caça, sobretot d'aus, també hi és present en espais acotats com Montgai i la Figuera.
L'antiga capital del Comtat d'Urgell i actual capital comarcal és una de les ciutats més boniques de Catalunya. La seua visita és recomanable per conèixer una història plena d'esdeveniments i d'empremtes de tres cultures: islàmica, jueva i cristiana. L'acollidora bellesa medieval es fa patent a la monumental església gòtica de Santa Maria, a les restes del castell Formós, al convent de Sant Domènec, a les seues muralles i al barri antic, amb carrerons estrets i costeruts que arriben a través de carrers porxats al Mercadal, la plaça medieval porticada més gran de Catalunya. La visita al Museu Islàmic i Comtal és molt recomanable.
Una altra zona de la Baixa Noguera és la Ribera de Sió, que acull diferents municipis:
-La Sentiu: sobresurt l'església de Sant Miquel i la capella de la Mare de Déu de la Guardiola
-Montgai: hi ha l'església de Santa Maria, amb una original façana barroca i un campanar imponent. Molt a prop hi ha el poble de Butsènit, amb una petita església barroca.
-Preixens: conserva a la part més alta un casal senyorial i una església de petites dimensions dedicada a sant Pere.
A la zona anomenada la Serra Llarga hi trobem els següents municipis:
-Castelló de Farfanya: conserva encara mostres ben eloqüents de la seua importància, com les restes del castell, l'església gòtica de Santa Maria, l'església romànica de Sant Miquel, amb un magnífic retaule gòtic, i un conjunt de cases renaixentistes.
-Algerri: restes del castell i església de Santa Maria amb bonica façana barroca.
-Ivars de Noguera: poble amb una petita però fèrtil horta regada per la Noguera Ribagorçana, acull al seu interior l'embassament de Santa Anna, d'una gran bellesa natural.
La zona anomenada pròpiament la Noguera Baixa està situada a l'angle de trobada del riu Noguera Ribagorçana amb el Segre i es caracteritza per la qualitat de la seua fruita. Trobem els següents pobles:
-Albesa: es pot visitar la vila romana del Romeral i l'església de Santa Maria, amb un notable retaule gòtic de pedra policromada.
-Torrelameu: cal veure una majestuosa sínia, de les poques que es conserven a Catalunya, i una bonica església.
-Menàrguens: es passa pel carrer Major i l'església de Sant Vicenç i es va a les antigues instal·lacions de la Sucrera.
-Térmens: vila amb un parc vora el riu Segre i l'interessant església gòtica de Sant Joan.
Per últim, queda una zona anomenada la Noguera Urgellesa, que acull una àrea afavorida pel reg del canal d'Urgell que li dóna un dinamisme agrícola molt important.
-Penelles: compta amb una església moderna dedicada a sant Joan Baptista i una interessant creu de terme.
Al centre de la plana hi ha El castell del Remei, important centre vitícola.
-Bellmunt d'Urgell: poble bonic i ben conservat
-Bellcaire d'Urgell: vila dinàmica envoltada de paisatges agrícoles amb colors de cereals i fruites.
-Vallfogona de Balaguer: l'església de Sant Miquel es troba al carrer principal, però dins del terme destaca el castell de la Ràpita.

L'Ermita de la Santa Creu es troba a uns 2 km de la vila en direcció a Albesa. Guardà fins al principi del segle XX el retaule gòtic de Sant Vicent pintat per Bernat Martorell el 1435. Avui en dia es troba al Museu Nacional de Catalunya. 

Edifici conegut popularment amb el nom de "La Casa Gran" que està situat just al devant de la fàbrica La Sucrera del Segre. Era l'edifici que allotjava els senyors de l'època; els comandants i responsables de la fàbrica. Habilitat també com oficines, es tractava d'un edifici majestuós de cinc plantes de més de 500 metres quadrats cadascuna d'elles, on hi destaca especialment el treball arquitectònic en maó vermell i els forjats de les balconades, així com la seva singular façana. L'edifici tambè és d'estil noucentista.

Actualment es troba en estat d'abandonament però sens dubte, és un testimoni del passat industrial de Menàrguens.