Montellà i Martinet
Montellà i Martinet
El riu Segre i la N-260 limiten el municipi pel nord, la serra de Cadí pel sud, la serra de Mataplana i el torrent del Quer a ponent i, a llevant, el torrent de Ridolaina. Limita amb Pont de Bar i Quer Foradat, a l'Alt Urgell, i Lles, Prullans i Bellver de Cerdanya dins d'aquesta comarca. Tot el terme pertany a la baga, excepte el poble de Martinet. El municipi de Montellà i Martinet està regat pel Segre, al nord, i pels torrents de Ridolaina, Fontfreda, Cabiscol, Estana i Calderó, a migdia. Al Cadí hi ha la font del Cristall.
Bona part del terme queda a l'interior del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La vall de Ridolaina, el prat d'Aguiló, el del Cadí i les canals del Cristall i de Bast.


Nucli | Habitants |
---|---|
Béixec | 8 |
Estana | 22 |
Martinet | 363 |
Montellà | 93 |
Víllec | 7 |
-
PARC DELS BUNQUERS DE MARTINET I MONTELLÀ Martinet I Montellà Més informació
Ajuntament de Montellà i Martinet
Actualitat i notícies a Montellà i Martinet
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
S'hi pot accedir per la carretera N-260 i per una altra que puja a Montellà. Una carretera parcialment asfaltada porta a Estana i es divideix en trencants que arriben fins a Béixec, Bastanist, Víllec...
Distància a capital de comarca (Bellver de Cerdanya): 8,9 km (10 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 153 km (2 hores, 5 minuts en cotxe).
El cèlebre pas dels Gosolans, que porta al Berguedà, era freqüentat antigament per traginers i contrabandistes. Els habitants de l'antic terme de Montellà es deien montellanencs o montellanesos i els de Martinet, martinetencs.
Fins al 1716, el terme va pertànyer a la vegueria de Cerdanya i des de llavors i fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte durant el període 1812-13, que fou del departament francès del Segre. Després del 1833, va passar a ser de la província de Lleida, del partit judicial de la Seu d'Urgell i de la rodalia de Martinet. Hi ha diversos castells i fortaleses despoblats, com el castell de Sant Romà (citat a documents ja al 1108), que controlava el pas cap al Berguedà, o als nuclis d'Escàs, Esconsa, les Valls i Tronxó.
Josep Castells Farràs Alcalde | IpMM - AM |
Roser Bombardó I Bagaria | IpMM - AM |
Dolors Tor I Pujol | IpMM - AM |
Pere Subirana I Vidal | IpMM - AM |
Pere Ginesta I Formentí | IpMM - AM |
Antoni Ribera Muntane | |
Maria Elena Igleisas Picas |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Parc Natural del Cadí-Moixeró
La imponent serra de Cadí es mostra amb tota la seua bellesa, de la qual davallen, perpendiculars, els seus estreps en forma de serrats, enllaçats pel camí dels Collets. El nom de Cadí s'ha relacionat amb el "catinus" llatí, que vol dir gorges, fondalades o conca d'aigües i amb l'àrab "cadí" (jutge). Bona part del terme resta a l'interior del parc, on viuen moltes de les espècies més característiques. Ben anomenats i dignes de visita són la vall de Ridolaina, el prat d'Aguiló, el de Cadí i les canals del Cristall i de Bastanit, entre altres llocs. El cèlebre pas dels Gosolans, que mena al Berguedà, va ser freqüentat d'antic per traginers i contrabandistes. Entre la vegetació, s'hi pot observar la pròpia de quasi tots els estatges de la comarca. Així, de les espècies de ribera més comunes entorn del Segre i els torrents, es passa de la zona dels prats de dall i de landes, per pujar després a un pis muntanyà caracteritzat per la pineda de pi roig amb sotabosc de ginebre, boix i argelaga, acompanyat de roure martinenc i gatsaule i per plantes i arbustos. El següent estatge està representat pel pi negre amb sotabosc de neret -poc freqüent en calcària- i ginesta sessilifòlia, acompanyat d'avet amb boix, moixera, bedoll i moixera de guilla. L'avifauna és molt interessant. Per sobre de l'àrea de pi i prat natural resten la tartera i el rocallant del Cadí obert per les anomenades canals, on no resulta difícil observar isards o un ocell característic com el pela-roques.
Martinet-Estana-Prat de Cadí
Sortim de Martinet en direcció a Montellà fins a un indicador en què s'assenyala la direcció del refugi de Prat d'Aguiló, per un trencall que inicia una lleugera baixada. Al km 8 arribem a Estana (1.500 m) per una pista en bon estat, des d'on es veu una panoràmica magnífica de la vall, els pobles pròxims i la serra del Cadí. Els dos últims quilòmetres estan asfaltats. Podem deixar el cotxe al mateix poble o en una font situada 200 m més endavant. Des d'aquí podem iniciar el camí a peu cap al S seguint els indicadors del Parc Natural. A 10 minuts, al Coll de Pallers (1.550 m), podem continuar per un camí suau i ombrejat, molt ben senyalat amb pedres i pintura. Passarem per una tanca per al bestiar. Continuarem pujant.
Als 50 minuts, serem al Coll Roig (1.700 m), des d'on podem veure Estana molt allunyat, en una plana, penjant sobre la vall. Al continuar, travessem el bosc per un camí vorejat de flora espectacular -gerds, ginebres, orenga i maduixes silvestres...
Una mica més endavant, trobem Prat de Cadí (1.820 m), rodejat de boscos al peu de la vessant nord del Cadí. És un lloc idoni per iniciar ascensions de mitjana i gran dificultat als cims de la serra, o bé simplement per descansar envoltat de natura.
Martinet-Refugi de Prat d'Aguiló-Pas dels Gosolans
Sortim de Martinet directament cap a Montellà. Poc abans d'arribar a Montellà, una cruïlla ben indicada ens assenyala el refugi de Prat d'Aguiló cap a la dreta. És una bona pista. Més endavant, una cadena tanca el pas als vehicles. Deixem el cotxe. Els indicadors del Parc Natural de Cadí-Moixeró ens duran per una pista deixant-nos veure alguns pobles -Montellà, Lles, Prullans, Estana...- des d'una bona alçada.
Als 5 minuts arribem al refugi de Prat d'Aguiló, on a l'estiu es pot dinar i ser atès al bell mig d'impressionants paisatges del Cadí, dels prats de muntanya i d'una variada flora.
Després d'uns 50 minuts arribarem al Pas dels Gosolans (2.410 m) per un camí ben marcat amb fites grogues, que ens porta cap al Cadí, pujant pels prats per sobre del refugi en direcció SO, en un itinerari agradable, variat, de gran bellesa i accessibilitat, que finalitza fent ziga-zagues entre les roques.
Des d'aquí podem pujar fins al cim del Comabona (2.547 m), que és de fàcil accés en prop de 30 minuts, o bé arribar-nos fins a la font de Cortills (2.200 m) en uns 20 minuts anant en direcció S.
Martinet-Llacs de la Pera
Agafem la carretera que ens porta en direcció a Arànser, passant per Senillers i Travesseres. Deixem de banda la carretera que porta a Lles, agafant el trencall de l'esquerra cap a Arànser. És una carretera de fort pendent que ens permet veure tota la vall d'Arànser i el poble enfilat en un turó sobre la vall. A l'entrar a Arànser girarem pel primer carrer a la dreta i de seguida veurem indicacions (en color groc) del camí dels Llacs. És una carretera estreta però ben asfaltada. Veurem els indicadors que assenyalen l'entrada a la reserva de caça Cerdanya-Alt Urgell. A l'esquerra es troba el refugi anomenat Borda d'En Mateu i 100 m més endavant el refugi del Fornell, on hi ha les pistes d'esquí d'Arànser. Des d'aquí continuem per una pista seguint les indicacions cap a Pollineres. El refugi de Prat de Miró es troba en uns prats, on podem trobar una font i taules que fan un bon lloc d'aturada. Des d'aquí, per la dreta, el camí ens durà cap a Pollineres.
Arribem al Pla de les Pollineres, on es troba el refugi de les Pollineres. Davant nostre tenim el pic Sirvent i la tossa Plana de Lles. Deixem el trencall que porta fins al Cap del Rec i agafem el camí de l'esquerra cap als llacs de la Pera per una pista plena de pedres. És aconsellable deixar aquí el cotxe i continuar a peu.
Per arribar fins als estanys de la Pera, on hi ha un refugi (2.320 m), continuarem per la pista.
La tornada es pot fer per Cap del Rec, en direcció a Lles, des d'on reprendrem la carretera que connecta amb la N-260 per tornar a Martinet.