Montferrer i Castellbò
Montferrer i Castellbò
El terme és el més extens de tot l'Alt Urgell. Situat al nord-oest de la comarca, abraça el territori comprès entre la riba dreta del Segre i el Port del Cantó i des de la part baixa del riu de Pallerols fins al Romadriu i el ras de Conques. Travessen el terme els rius d'Aravell, de Castellbò i de Pallerols, a més de diversos torrents i el rec dels Quatre Pobles.
Nucli | Habitants |
---|---|
Albet | 22 |
Aravell | 52 |
Avellanet | 11 |
Bellestar | |
Canturri | 3 |
Carmeniu | 2 |
Cassovall | 17 |
Castellbò | 91 |
El Balcó del Pirineu | 92 |
Guils del Cantó | 17 |
L' Aeroport de la Seu d'Urgell i Andorra | 0 |
Les Eres | 0 |
Montferrer | 219 |
Pallerols del Cantó | 17 |
Sallent de Castellbò | 3 |
Sant Andreu de Castellbò | 12 |
Sant Joan de l'Erm | 4 |
Santa Creu de Castellbò | 25 |
Sarcedol | 1 |
Saulet | 3 |
Seix | 7 |
Sendes | 0 |
Solanell | 0 |
Solans | 3 |
Turbiàs | 9 |
Vilamitjana del Cantó | 32 |
Vila-rubla | 6 |
Dades referides a l'any 2021
- RIBES PORTA ADVOCATS La Seu D'urgell Més informació
- MUSEU DE LES TREMENTINAIRES Tuixent Més informació
Pàgines
Ajuntament de Motferrer i Castellbó
OT Montferrer
Actualitat i notícies a Montferrer i Castellbò
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 3,6 km (5 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 126 km (1 hora, 41 minuts en cotxe).
L'actual terme va pertànyer al vescomtat de Castellbò, que, amb el casament del vescomte Arnau amb Arnaldeta de Caboet, va passar a posseir també la vall de Cabó. Els seus dominis s'estenien pels termes d'Organyà, Fígols, Coll de Nargó, Adraén, les valls de Sant Joan i els drets sobre la vall d'Andorra en qualitat de feudataris de l'església d'Urgell. El casament de la seua filla Ermessenda amb el vescomte Roger Bernat II de Foix i I de Castellbò va unir el vescomtat amb el comtat de Foix, que es transformà en un estat amb possessions als dos vessants del Pirineu (els seus successors el van ampliar amb territori pallarès com la vall d'Àssua, Tírvia, la vall Ferrera i Gerri de la Sal) i amb relacions de vassallatge amb els reis de França i de Catalunya-Aragó.
Albert Marquet Lacaya Alcalde | CiU |
Jordi Calvet Vila | CiU |
Antoni Navinés Miró | CiU |
Mª Teresa Duró Martell | CiU |
Josep Ullés I Fons | CiU |
Juana Mallafré Aymerich | CiU |
Joan Vilanova Carmaniu | CiU |
Joan Baró Gannau | CiU |
Maria Massana Cortina | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Esquí
Són unes pistes pioneres d'aquesta modalitat a l'Estat espanyol, amb més de trenta quilòmetres senyalitzats.
Golf
L'any 1997 es van fer els primers nou forats del camp Aravell Golf Andorra, no serà fins al 1998 quan es completa amb divuit forats. El jugador professional José María Olazábal va dissenyar el camp.
Llançament de Parapent de Cal Rogé
NULL
Col.legiata de Castellbò
El vescomtat de Castellbò, un dels centres polítics més importants de la Catalunya medieval, s'estenia per amplis territoris de l'Alt Urgell i el Pallars i comprenia també les valls d'Andorra. La col·legiata de Santa Maria es va fundar el 1436. A l'església actual, d'una nau, són clarament perceptibles diversos moments constructius. Corresponen a l'època romànica els tres absis redons, molt alts i bastits damunt de podis, amb forats de bastida ben perceptibles al central. La façana, en canvi, és d'estil gòtic, amb arcs apuntats en degradació coronats per un fris decorat amb pans de vida, flors i caps humans. És especialment remarcable el treball de forja de la portalada.
El Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha aprovat la declaració de bé cultural d'interès local per aquest monument
Ruïnes de Santa María de Costoja
Antic priorat on van ser enterrats els vescomtes Arnau i Emersenda, les despulles dels quals foren desenterrades, quaranta anys més tard, per la Inquisició, que els acusava de càtars.
De l'església, queden només fragments de l'absis, de base semicircular, i de les façanes oest, amb una filada d'opus spicatum, i est, en què es conserva una finestra de secció prismàtica. La porta d'entrada, a la paret oest i avui tapiada, és en arc de mig punt.
Ruta de Serra-seca
És una ruta per fer senderisme, amb un temps de 2 hores i 15 minuts. Té un desnivell de 341 metres i el recorregut parteix de Castellbò i segueix per Masia de Cap del Roc, Cortal de Grabiel, Cal Grabiel i torna a Castellbò. És una ruta que la pot fer tothom.
Ruta de Coll de Jou
Ruta per fer en bicicleta tot terreny. Te una longitud de 23,2 quilòmetres i un desnivell de 370 metres. El recorregut s'inicia a Sant Joan de l'Erm i continua pel coll de Leix, coll de Pou, coll de Jou, Turbiàs, Sant Andreu i torna a Sant Joan de l'Erm. El més dur de la ruta és que els últims quilòmetres són en pujada.
Itinerari 4. Per les Valls d'Aguilar, Castellbò i Tost (Via Romànica)
La ruta passa per Santa Maria de Castellbò, Santa Maria de Costoja, Santa Elena de Trejuvell, Sant Esteve de la Guàrdia, Sant Martí de Taús i Sant Martí de Tost.
El vescomtat de Castellbò, un dels centres polítics més importants de la Catalunya medieval, s'estenia per amplis territoris de l'Alt Urgell i el Pallars i comprenia també les Valls d'Andorra. La col·legiata de Santa Maria de Castellbò va ser fundada el 1436. A l'església actual, d'una nau, són clarament perceptibles diversos moments constructius. Corresponen a l'època romànica els tres absis redons. La façana, en canvi, és d'estil gòtic, amb arcs apuntats en degradació coronats per un fris decorat amb pans de vida, flors i caps humans. És especialment remarcable el treball de forja de la portalada.
Per arribar a Santa Maria de Costoja s'ha de fer un trajecte a peu. El lloc de Costoja apareix documentat per primera vegada l'any 1015. Va ser priorat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. A l'església de Santa Maria van ser enterrats els vescomtes de Castellbò Arnau (1228) i Ermessenda (1230), les despulles dels quals van ser desenterrades i cremades l'any 1261 per la Inquisició, que acusava els nobles de protegir i difondre el catarisme. De l'església només queden alguns fragments.
Santa Elena de Trejuvell hauria estat construïda durant la primera meitat del segle XI. L'edifici és d'una sola nau, coberta amb un embigat de fusta i capçada per un absis trapezoïdal.
L'església de Sant Esteve de la Guàrdia és d'una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals i capçada per un absis semicircular que s'obre a través d'un arc presbiteral. La nau original ha sofert diverses modificacions. El campanar és d'espadanya i s'alça sobre la façana de ponent.
Sant Martí de Taús és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat i reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs. La porta original, en arc de mig punt i paredada des d'antic, és a la façana sud. L'accés actual és a la façana de ponent.
Per arribar a Sant Martí de Tost és aconsellable un vehicle 4x4. El temple fou consagrat l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell i fundat pel cavaller Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. L'edifici és d'una sola nau i conté importants vestigis de l'església original, tot i que gran part de la construcció és d'època gòtica o posterior. Destaquen les tres finestres de doble esqueixada que s'obren a la façana sud i una porta paredada oberta en arc de mig punt format per dovelles. Procedents de Sant Martí de Tost es conserven al MNAC diversos elements d'un baldaquí.