Oliana
Oliana
Oliana es situa al sud de la comarca i s'estén a l'esquerra del Segre, entre la serra del Turp i el congost dels Espluvins, al nord, i la serra d'Oliana, a migdia. A llevant, el municipi llinda amb al comarca del Solsonès. L'aigua hi és abundant. A més del riu Segre, amb els embassaments d'Oliana i de Rialb, i de diversos rius, com ara el de Reixà, el de la Flor i el de la Móra Comdal, el terme està regat per la segla del Molí i hi trobem diverses fonts.
Nucli | Habitants |
---|---|
El Castell | 33 |
Les Anoves | 20 |
Oliana | 1791 |
Dades referides a l'any 2021
- Exquisitarium Oliana Més informació
Ajuntament d'Oliana
Càmping Entrellacs
Hostal Victor
Hotel Restaurant Cal Petit
Actualitat i notícies a Oliana
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
El servei regular d'Autocars Alsina- Graells realitza la línia: Oliana- Lleida
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 40,7 km (36 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 88,5 km (1 hora, 9 minuts en cotxe).
Els habitants de la localitat s'anomenen olianesos.
El nom d’Oliana apareix en l’Acta de Consagració de la Catedral de la Seu de l’any 839; es troba citat com ”Huliana”. L'origen del nom no està clar, hi ha qui diu que és d'origen àrab, i altres d'origen romà, però sempre vinculat al cultiu de l'olivera.
El castell i la vila d'Oliana havien format part de les possessions del comtat d'Urgell i després van passar a mans dels Cardona, els quals, a començaments del segle XV, van cedir-ne els drets al capítol de la catedral d'Urgell. Al 1690 s'hi va establir un dels primers col·legis dels escolapis als Països Catalans.
Maria Carmen Lostao I Otero Alcaldessa | FO - AM |
Josep Coma Solé | FO - AM |
Susana Faula Cos | FO - AM |
Jordi vila Cosconera | CxO-CP |
Francesc Espuga Balletbó | CxO-CP |
Miquel Sala Muntada | JxCAT -- JUNTS |
Ricard Pérez Llordes | JxCAT -- JUNTS |
Teresa Alert Rafel | JxCAT -- JUNTS |
Joan Figueras Espinagrosa | JxCAT -- JUNTS |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Sant Andreu del Castell (Oliana)
És el monument romànic més interessant del terme. L'edifici és una nau coberta amb volta de canó i closa amb un absis de planta semicircular amb arcuacions llombardes a l'exterior. El campanar és una torre quadrada, amb dos pisos que sobresurten per damunt de la cobertura de la nau.
Itinerari 7. Per Oliana, Peramola i Bassella
L'itinerari passa per Sant Miquel de Peramola, Santa Maria de Castell-llebre, Santa Llúcia de Tragó, Sant Andreu del Castell i Sant Serni de la Salsa.
L'església de Sant Miquel de Peramola és actualment la capella del cementiri vell de la vila. L'edifici és d'una sola nau molt curta coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular obert directament a la nau. Està molt ben conservada.
L'església de Santa Maria de Castell-llebre està situada al capdamunt d'un esperó rocallós, és un edifici d'una nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals. A l'absis, de base semicircular prolongada, s'obren dos finestres de doble esqueixada i una petita obertura sobre l'arc de comunicació amb la nau. Hi ha tres portes, la principal de les quals està acabada amb un arc adovellat. El campanar és una torre de planta quadrada amb dos pisos que sobresurten per damunt de la nau i finestres geminades als quatre vents.
L'església de Tragó ens apareix documentada per primera vegada d'any 1279. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit, de secció semicircular i reforçada per dos arcs torals. La capçalera, trevolada, està formada per un absis semicircular central i dos absidioles laterals de dimensions més reduïdes. Hi ha una finestra a la façana de ponent que conserva restes de pintura mural. El seu estat de conservació és molt bo.
L'edifici de Sant Andreu del Castell és d'una nau coberta amb volta de canó i reforçada amb tres arcs torals. L'absis és decorat exteriorment per arcuacions de tipus llombard. El campanar és una torres de planta quadrada de dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta.
Per arribar a Sant Serni de la Salsa cal anar una estona a peu. L'església està situada dalt d'un tossalet que domina la vall i té les característiques pròpies del romànic pirinenc que hem anat veient a les altres.