Oliola
Oliola
Es troba al límit amb l'Urgell i la Segarra, centrat a la vall del Llobregós. El territori, constituït bàsicament per gresos i argiles roges de l'Oligocè, amb conglomerats vora el Segre i guixos més al sud, es disposa en dos sistemes de costes, els quals, especialment el del SO, seguit parcialment per un eix anticlinal esventrat, originen petites elevacions (fins a 671 m al NO) que dominen de 100 a 200 m la vall intermèdia. El poble és al raiguer d'un turó.


Nucli | Habitants |
---|---|
Claret | 2 |
Coscó | 31 |
El Gos | 20 |
La Serra de Dalt | 18 |
Maravella | 1 |
Oliola | 65 |
Plandogau | 52 |
Renant | 7 |
-
Museu de la Noguera Balaguer Més informació
-
CERFASA Balaguer Més informació
-
ALEMANY Os De Balaguer Més informació
-
Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
-
Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
-
Cudos Consultors Lleida Més informació
-
OliCastelló Alsina CastellÓ De Farfanya Més informació
-
Cudos Consultors Balaguer Més informació
-
Cudos Consultors Vielha Més informació
-
REBOST ELS VILARS Os De Balaguer Més informació
Pàgines
Actualitat i notícies a Oliola
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Balaguer): 38,7 km (32 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 65,0 km (53 minuts en cotxe).
Els seus habitants s'anomenen oliolencs.
La baronia d'Oliola era una jurisdicció senyorial centrada en el castell d'Oliola que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i, al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. El 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, que la va incorporar al seu patrimoni.
Santiago Cisquella Finestres Alcalde | CiU |
Ramon Bernaus Balasch | CiU |
Carme Jové Nadal | CiU |
Francesc Xavier Albareda Salvadó | CiU |
Joan Creu Camardons | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Ruta de Ponts i el Mig Segre
Ruta emmarcada dins les rutes dels comtes d'Urgell.
La ruta passa per diferents poblacions, cadascuna de les quals ofereix diverses propostes:
-Tiurana: poble que ha desaparegut cobert per les aigües de l'embassament de Rialb.
-La Baronia de Rialb: munió de poblets, torres i masies agrupades al voltant de la vall del riu Rialb. Varietat de paisatges on hi ha nombroses esglésies romàniques. Espais naturals com el forat de Bulí i el futur embassament de Rialb complementen els atractius d'aquest municipi.
-El romànic del Mig Segre: de les moltes esglésies romàniques del Mig Segre destaquen l'antiga canònica agustiniana de Sant Pere de Ponts, el monestir benedictí de Santa Maria de Gualter i Santa Maria de Palau de Rialb. També són interessants Sant Tirs d'Oliola, Santa Maria de Vilamajor i Santa Maria de Ribelles.
-Oliola: poble situat a la vessant d'un turó, dominat per les ruïnes del castell, on s'esglaonen en diferents replans un seguit de cases típiques d'aquest món rural. Al costat de l'església parroquial de Sant Tirs, romànica i modificada al segle XVIII, hi destaca un original cementiri.
-Ponts: rodejada de fèrtils hortes, disposa de bonics indrets, com el parc del Segre i la canònica de Sant Pere de Ponts, d'una extraordinària bellesa. Complementen el seu interès celebracions com el Ranxo i, sobretot, el poder disfrutar d'una cuina exquisida.
-Vilanova de l'Aguda: poble on destaca el carrer Major, amb un pas cobert d'arc apuntat, on s'alça el campanar de l'antiga església de Sant Andreu. Dins el municipi destaca el poble de Ribelles, que conserva un castell refet a principis de segle i una església romànica.
-Cabanabona: al poble hi destaca una església d'origen romànic i un casal del segle XVI. Dins el terme hi ha Vilamajor, amb una magnífica torre circular i una església romànica.
Sant Tirs d'Oliola
Església romànica del segle XI-XII, modificada i ampliada al segle XVIII. La primera referència documental és del 1061 en una donació de béns per a l'obra d'aquesta església.
Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó. Absis semicircular amb arcuacions i finestres. A la baixa de la paret interior de l'absis hi ha el mur de la cripta recuperada en recents treballs de restauració. La porta s'obre a la façana oest amb un arc de mig punt.