Prullans
Prullans
El terme de Prullans s'espandeix a la Baixa Cerdanya, a la dreta del riu Segre, i des de Bellver de Cerdanya a Martinet. Aquest darrer poble de la subcomarca del Baridà, que actualment inclou els municipis de Lles de Cerdanya i Montella-Martinet, era el límit fronterer entre el comtat de la Cerdanya i les terres dels vescomtes de Castellbó, en l'época medieval. El seu terme s'estén amb una extensió de 21,10 Km2 i entre 950 m i 2230 m. d'alçada sobre el nivell del mar, pel declivi de les muntanyes de la Serra de Santa Anna, del Serrat de Sant Quintí i del Serrat dels Coronals.
El fet d'estendres tant a la plana com a la solana, el converteix en un territori molt accidentat per la banda de la muntanya, que millora així que s'acosta a la ribera i li permet integrar ecosistemes molt diversos, localitzats als diferents estatges de vegetació, que van des dels camps de conreu i els prats dels regants fins als boscos, on estan representats el roure martinenc, l'alzina carrasca i el pi negre, aquest últim en la Serra de Santa Anna. El seu enlairament i la seva ubicació, a l'altra banda de la vall del Segre, li permet gaudir d'una gran panoràmica sobre la serra del Cadí, per la qual cosa hom l'ha anomenat el mirador de la Cerdanya.
Nucli | Habitants |
---|---|
Ambret | 5 |
Ardòvol | 14 |
El Tarter | 5 |
La Bastida | 5 |
La Clota | 4 |
La Serra | 1 |
Narvils | 4 |
Orèn | 3 |
Prullans | 165 |
Sotanut | 2 |
- PARC DELS BUNQUERS DE MARTINET I MONTELLÀ Martinet I Montellà Més informació
Ajuntament de Prullans
Aparthotel Ca l'Aurèn
Assistent social
Camping La Cerdanya
Dispensari mèdic
Escola Pública CEIP Prullans
Fonda Martí
Hotel Muntanya & Spa
Jutjat de Pau de Prullans
Associació Cívica i Cultural
Associació de Dones
Societat de Caçadors
Actualitat i notícies a Prullans
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Bellver de Cerdanya): 4,2 km (6 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 158 km (2 hores, 10 minuts en cotxe).
Els veïns del poble s'anomenen prullanencs o prullanesos.
Dins de la seva gatronomia destaca: el 'Tiró amb naps', el 'Trinxat de Cerdanya', el conill amb moixerons i el pastís de ceps.
Prullans, és un dels típics pobles de baixa Cerdanya, situat al final d'una gran vall, i el seu esfondrament és d'origen tectònic (plaques en moviment, que produeixen fenòmens sísmics i volcànics en fregar entre elles). Durant el regnat visigòtic, va estar sota la influència militar i religiosa del "Període Urgellí" (Seu d'Urgell). Aquest fenomen és lo que forma avui el Pla de la Cerdanya, pel centre del qual corre el riu Segre. Una demostració és els dòlmens d'Oren i les restes trobades a Oren i a les coves d'Anes. Prullans, va ser un nucli que va donar origen als ceretans, el qual va resistir a la dominació romana.
El nom de Prullans diuen que ve d'un personatge que es deia "Braulianus", que per la semblança de la fonètica es canvia la B per la P. El seu nom figura a l'acte de Consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 819. També en un document en l'arxiu de la corona d'Aragó de l'any 1061, amb les paraules "El ipsum forum de Prullanos".
Eren famosos els "Barons de Prullans" que esdevingueren marquesos de Monistrol. Tenien important domini i possessions. El poble estava sotmès al domini , pagant un tribut en matèria, al Marques, fins l'any 1942, que és quan va acabar aquest regnat. En aquest temps va ser quan es va vendre, sota la pressió del poble, les cinc masies que tenia el poble, incloent la Torre o casa del marqués, actualment de propietat privada. Llavors va ser quan el poble de Prullans va agafar una autonomia pròpia i una personalitat jurídica.
Un dels anys importants fou 1821, que es formà l'anomenat "Rec de Prullans", que rep l'aigua del rec de la Llosa. Aquest rec degut a tenir un cabal important, va convertir en regadiu tot el terme municipal, canviant així tota la panoràmica, deixant unes terres fertils i riques en aigua pels prats i camps. L’any 1924, s’obre a la Seu d’Urgell una cooperativa lletera, cosa que obre noves perspectives per la comarca. Important va ser pel poble aquest any la instal·lació de la llum i el telèfon, com també l’aigua potable a les cases. L’any 1942, es va aixecar l’escola com també un edifici hoteler que obre les portes al turisme.
Albert Maurell Ribot Alcalde | CiU |
Tomas Martinez Ochoa | CiU |
Nuria Casanovas Bagaria | CiU |
Jaume Corral Clos | CiU |
Héctor Leal Reyes | CxLC-CP |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Dolmen d'Orèn I i II
Els dòlmens eren considerats llocs sagrats on la divinitat es manifestava amb especial intensitat. se sap que es van convertir en tombes destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Entre les restes òssies dels individus enterrats es recuperen també fragments de terrissa de vasos, eines i objectes d'ornament personal. Tot aquest conjunt d'objectes formaven part dels aixovars funeraris dels difunts i les ofrenes deixades pels parents.
El centre Excursionista de Catalunya va publicar, en el darrer butlletí de l'any 1915, aquesta troballa: " En la collada d'Orèn, a mig camí de la Bastida, i no pas lluny de la cova d'Anes". Aquest monument era molt semblant a un altre descobert a prop del poble Bragoli, a la Cerdanya francesa. És un dolmen de cambra simple, i el Butlletí del CEC el descriu format per cinc grosses pedres; la més gran i que alhora cobreix la cambra sepulcral, fa 3,50 m de llargada, 2,40 m d'amplada, 0,5 m de gruix i pesa unes 7 tones.
Cercant el dolmen es van trobar els ossaments de sis o set cadàvers. La mida dels ossos dels esquelets desmotraven que els enterrats eren d'estatura considerable i entre l'aixovar hi havia algun collaret fet amb denes d'esteatita, puntes de sageta de sílex i os, així com una destral de pedra. El seu immediat saqueig, problablement perquè els seus autors creien que es trabarien objectes de valor, va suposar la pèrdua de dades valuoses que haurien pogut aportar informació sobre la formació i la vida de la Cerdanya.
A uns cinquanta metres més amunt de l'anterior, es va trobar, força amagat entre la vegetació, un segon dolmen. Per la seva forma i dimensions es creu que era un sepulcre, i l'accés al seu interior es feia per la part superior. Es poden apreciar les roques que formen la cista. Malauradament ha desaparegut la coberta que devia ser formada per una o diverses pedres.
Cova d'Anes
La cova d'Anes, a més del seu valor espeleològic i de la seva bellesa, té també una gran importància històrica, ja que les restes trobades de l'época del Bronze indiquen com el poblament neolític avalat pel dolmen d'Orèn va continuar habitant aquest territori. Per arribar a la cova d'Anes a peu, des de Prullans, cal caminar una hora pel camí del Serrat de Calm Bolvir, travessar el barranc d'Anes i en el marge esquerre de la seca torrentera d'Anes, i al peu d'un roquissar, es troba l'entrada a la cova orientada a migdia i a 1.200 m d'altitud.
Una part de la cova és coneguda des de fa molt temps i, segons diuen pel poble, els pastors la feien servir com a lloc de refugi de les inclemències del temps.
Parets i cabanes de pedra seca
Damunt mateix del poble hi ha una quantitat espectacular de parets de pedra seca que aguanten diferents feixes. En destaquen un seguit de cabanes i d'abrics així com ruscs d'abelles fets dins les parets de pedra seca.
Cova Meravelles
Pocs coneixen l'existència d'una petita cova a la carretera que va de Puigcerdà a la Seu d'Urgell, just a la bifurcació que hi ha a prop de Prullans, i que puja per la pedrera. A uns 100 m es troba una cova anomenada Meravelles.
Aquest nom li ve per la seva bellesa. Està formada per una única galeria, amb un recorregut d'uns 15 metres i amb una alçada mitjana de 2 metres. Actualment es troba tapiada.
Església romànica de Sant Esteve
L'esglèsia parroquial de Prullans és d'origen romànic, amb un campanar de torre construït posteriorment..
En un principi l'església formava part del castell de Prullans. En els segles XI-XII es va reconstruir dins de l'estil romànic de l'época, amb una sola nau, capçada per un absis semicircular ample i llis, amb dues finestres, una al centre del tambor i l'altra en direcció sud-oest, totes dues de doble esqueixada per deixar passar millor la llum.
Torre dels Barons de Prullans
Seu de la baronia de Prullans, ha estat ocupat per diferents llinatges (Prullans, Descatllar, Cadell, Linyau, Escrivà de Romaní). Actualment es de propietat privada.
En destaquem el gran terrat que dona sobre la plaça Major i la finestra reixada de la presó.