Rialp

L'antic castell de Rialp va succeir els de Torena i de Malavella com a centre de la vall d'Àssua, juntament amb la qual va formar un dels quarters del vescomtat de Castellbò (quarter de Rialp) i era el centre de la baronia de Rialp.

El castell de Rialp apareix relativament tard en la documentació: el 1262-63, quan sorgiren els primers conflictes entre el seu senyor, dels Bellera, i el comte de Pallars a causa de la jurisdicció criminal de la vila, i el 1281, després de la revolta de la noblesa catalana entre la qual es destacà el comte de Pallars contra la monarquia, any que el tenia en feu Ponç de Ribelles, que el posà en mans del rei Pere. Consta el mateix 1281 en el domini de la baronia de Bellera, amb tota la vall d'Àssua, i aviat adquirí un paper de centre d'aquestes possessions (l'havien precedit, com a centres de la vall d'Àssua, Torena dins de Llessui i el castell de Malavella, no identificat) perquè estava més ben comunicat al camí vers la Vall d'Aran i França. Al segle XV passà per venda (amb tota la vall) als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, que no en pogueren prendre possessió real fins al 1460 a causa de plets. Com a fortalesa important del sector, tingué un paper destacat en la guerra contra Joan II, en la qual els Foix-Castellbò lluitaren contra la Generalitat a favor del sobirà, enfrontats amb el comte de Pallars, lleial al país.

Fou cap del quarter de Rialp i Àssua, un dels cinc en què es dividia el vescomtat de Castellbò (que comprenia també la vall de Baiasca). A la fi del segle XV, tenia la castlania de Rialp i de la vall d'Àssua el capitost Joan Xiberri, dit el Matxicot, que havia lluitat al servei dels Foix a Navarra i fou veguer del vescomtat de Castellbò. Com tots els béns catalans del vescomtat, passà a la reina Germana de Foix (1513), confiscats per Ferran II a la reina Caterina de Navarra (que era alhora comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò) i, després de la infeudació a Lluís Oliver de Boteller (1528), retornà, anys més tard de la mort de Germana, a la corona (1548). En el cens del 1718, Rialp (i també Beraní i Roní) figura com a lloc reialenc, però en la relació del 1831 de Galobardes, Rialp és esmentat, amb el poble de Roní, com a domini dels vescomtes de Castellbò (i Beraní, dels Cardona-Pallars). A Rialp hi hagué un priorat de l'orde dels hospitalers que depenia de la comanda de Susterris.

El castell de Surp és esmentat des del 1126 i apareix sovint en la documentació com un dels llocs importants en les transaccions que sofriren aquests dominis (baronia de Bellera, pas al segle XV als vescomtes de Castellbò i comtes de Foix, retorn a la corona a mitjan segle XVI). La vall d'Escàs, amb els seus castells i llocs (Escàs, Caregue, Rodés), també és esmentada des de la fi del segle XI. Després del retorn a la corona, els llocs s'infeudaren novament i en el cens del 1718 Surp és reialenc, però Caregue, Escàs i Rodés són de Bernat Areny (Rodés, compartit amb el duc de Cardona), i a la fi de l'Antic Règim, en la relació de Galobardes del 1831, Surp continua reialenc, Escàs, del marquès de Llo, i Caregue i Rodés, de N. Minoves (Rodés és compartit també amb el marquès de Pallars, títol que tenien els mateixos ducs de Cardona). Un cas a part fou el monestir d'Oveix, que tingué una història anterior.