Rosselló

El nom del lloc prové, segons un document del comte Ramon Berenguer IV (1161), del seu repoblador Guillem de Rosselló. Va passar a l'orde dels hospitalers, dins el gran priorat de Catalunya, i quedà pràcticament abandonat després de la guerra de Successió, però es va refer al llarg del segle XVIII.

Ampliació (Rosselló.cat)

En plena Reconquesta una torre situada en el lloc on avui s'emplaça la localitat, Ramon Berenguer IV en feu donació a un dels seus cavallers com prebenda, nomenat Guillem de Roussillón segons escriptura del 5 Desembre de 1161. El mentat cavaller guerrer propicià la toponímia derivada del seu punt d'origen, el "Roussillón" francès, fins la denominació actual de Rosselló.

Podem dir que la historia testimonial escrita comença a partir del moment de la seva conquesta pel Comte Ramon Berenguer IV i la consegüent donació. L'indret, després d'haver estat breument sota dominació dels Templers acabés sota la jurisdicció dels Hospitalers al ésser cedit a l'ordre per Ramon de Rosselló el 26 Desembre de 1176. Aquests mantingueren domini fins les darreries de l'Antic Règim (Segle XVIII). Pertanyé a la Preposoria de la ciutat fins el 1833, a partir del qual començà a regir-se per institucions pròpies.

 Ara bé, segurament el seu origen com a lloc habitat li esdevé d'un antic assentament humà resultant d'algun clan iber, com ho testimonien les troballes arqueològiques, particularment Necròpolis que transcorren del enterrament en urna passant per el de cista fins la fossa comuna ja dintre la nostra era, marcant diferents etapes d'activitat i cultura humana. El lloc nomenat Caniz, Canissia i Al- Kanis, passà a pertànyer a l'Almúnia de Tabac, posteriorment als Templers inclòs dins la Cambra de Gardeny fins el 1317 en que fou incorporat a Rosselló sota ja la jurisdicció dels Hospitalers. Persistí com a nucli habitat fins el segle XVI. 

La documentació escrita ens diu que Al-Kanis tenia una església paleocristiana dedicada a Sant Antolino, la construcció de la qual podria datar-se probablement entre els segles IV i V. Prop d'Al-Kanis un altre turó conegut com "La Tossa" ens testimonia la cultura romana, al existir en el mateix fins fa pocs anys, les restes d'una Vila del segle III o lV, com en dona fe la troballa de mosaics, carreus i altres peces ornamentals arquitectòniques com son ceràmiques vidrals, comunes d'època moderna, grisa medieval, fragments de tègula i tessel·les, etc... Com també l'existència d'una volta de celler possiblement formant part del conjunt residencial. Tanmateix unes fosses excavades en una roca propera al lloc ens testimonien el passat, el qual podria fins i tot remuntar-nos al Neolític. 

L'Església, d'arquitectura neoclàssica i reminiscències plateresques en la portalada, fou manada construir pel bisbe Gregório Galindo el 1756, essent inaugurada el 1760. Està dedicada a Sant Pere Advíncola i per mandat del bisbe compartint copatronat amb la Verge del Pilar. La devoció a la Verge prengué força fins proclamar Festa Major la seva diada, a causa de l'epidèmia de còlera de l'any 1865 que sofria Rosselló, la qual es parà miraculosament  després d'ésser passejada la imatge de la Verge del Pilar pels carrers i places de la població.

Adaptat de Rosselló.cat