Seròs

Fou constituïda entre els anys 1743-1745, amb un estil típicament de l'època, posteriorment i com a conseqüència de la Guerra Civil, es van cremar i destruir a la plaça les imatges, els altars, un valuós òrgan d'estany, el Sant Crist d'Avinganya i la imatge del Sant Àngel.

És una ruta per veure natura, monuments i per fer excursionisme. Es pot fer amb cotxe i a peu durant tot l'any, i dura un dia.

A Soses hi podem veure l'església parroquial de Sant Llorenç, que va ser bastida al segle XVII sobre l'antiga edificació gòtica dins la línia arquitectònica de la Seu Nova de Lleida. A l'ajuntament hi podem veure el fòssil d'un cocodril, en bon estat de conservació.

Per la mateixa carretera, a 4 km, hi ha el poblat ibèric de Gebut, de gran interès arqueològic i històric. El poblat va aparèixer tot complet, amb calçada centre, carrers transversals i la planta dels edificis.

Seguidament, trobarem Aitona, població amb el barri antic al centre de la vila, on hi ha els carrers Sinagoga i Moreria, els típics carrers amb arcs apuntats, on fa pocs anys van aparèixer llibres de textos aljamiats de vells moriscos, amb caràcters aràbics. Sortint del poble i a 1 km arribarem a la cova del Pare Palau. Hi podem veure l'ermita de Sant Joan de Carratalà, situada al peu de la vila. Hom suposa el bastit sobre una antiga mesquita. La construcció s'atribueix als hospitalers i data de l'època romànica.

Seguint la mateixa carretera i a un km de Seròs en direcció la Granja d'Escarp, hi ha el monestir trinitari de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya, primer monestir de l'orde en terres hispàniques, fundat per Joan de Mata el 1201. L'església va ser reedificada en època gòtica i ampliada al segle XVI dins l'estètica renaixentista, quan es va fer el claustre.

Després arribem a la Granja d'Escarp, on es pot dinar al bar Marisol o al bar La creu. Sortint pel camí de Mequinensa, es troba l'ermita de Sant Jaume (en runes): hi havia hagut una capella de tipus troglodític i una de romànica, ara arruïnada. Molt a prop de la capella s'hi pot trobar la cova de Sant Jaume. A les terres d'aquesta cova se'ls dóna propietats miraculoses i curatives. Si tornem enrere, hi trobem la roca de la Bruixa, formació rocosa que té forma de bruixa. Per allí a prop, també podem veure el trobament dels rius Segre i Cinca, lloc anomenat Aiguabarreig, zona de pesca del silur, un peix de gran mida. Montmeneu és la muntanya més alta del Segrià (494 m), des d'on es pot veure una magnífica vista panoràmica.

El jaciment del Bovalar, o Bobalà, es troba situat a 2 km a l’est de la vila de Seròs. És d'època paleocristiana i visigòtica, dels segles IV-VIII.

L’església és de planta basilical amb un presbiteri pla, orientada a llevant. Les parets eren de tàpia sobre basaments de pedra i amb pilars equidistants de pedra i coberta a doble vessant de teula. Té dues portes d’accés: una, al nord i, l’altra, al sud. La porta meridional comunica amb el poblat, on hi hauria una petita plaça. A la paret oposada, una altra porta comunica amb un grup de cambres funeràries, probablement mausoleus de personatges importants. L’església està dividida en dues zones desiguals i de diferent ús litúrgic; la part de llevant és el temple i a la part occidental, separada de la resta, hi havia l’àmbit on se situava el baptisteri d’immersió, que anava cobert per un baldaquí sostingut per arcs de ferradura, el qual es pot veure parcialment reconstruït a la Sala d’Arqueologia de l’IEI, conjuntament amb els materials més representatius i alguns dels sarcòfags. El poblat és petit i típic d’un lloc rural. Hi ha cases formades per dues o tres cambres, fetes de tàpia i amb sòcol de pedra i una única porta. Es documenta l’existència d’un molí d’oli. Quant a l’aspecte econòmic, de les excavacions es desprèn que estaríem davant d’un hàbitat amb una economia de cultius de secà: olivera i vinya, cultius d’horta i cultius d’arbres fruiters. És un dels jaciments visigòtics més importants de Catalunya. Actualment es troba consolidat i té una tanca metàl•lica de protecció.