Soriguera

Fent un recorregut per la comarca ens trobem arreu importants monuments de l'art romànic. Donada la seua quantitat, farem una tria a tall d'exemple.
Des d'Esterri, riu amunt, una curta carretera porta a dos monuments remarcables. Sant Joan d'Isil, ben bé a la vora del riu i, una mica més al nord, al poblet d'Alòs d'Isil, la parroquial de Sant Llisser. Des d'Esterri, Pallaresa avall, a l'esquerra del riu, es troba aviat el santuari de Santa Maria d'Àneu i, passat el pantà de la Torrassa o de la Guingueta, a la mateixa banda però enlairat i assequible des d'un pontet, davant d'Escaló, el malmès però interessant monestir de Sant Pere del Burgal.
Tot baixant cap a Llavorsí trobarem un trencall a mà dreta que porta al poble de Baiasca, on es poden admirar les pintures murals de l'església parroquial de Sant Cerni (són les més antigues de Catalunya conservades "in situ") atribuïdes al mateix mestre de Taüll.
Des de Llavorsí és recomanable d'entrar a dos valls veïnes. La vall Ferrera, que posseeix mostres de preromànic i romànic escampades per tot el municipi d'Alins; la vall de Cardós, amb el majestuós campanar de Ribera de Cardós.
Tornant a la Noguera Pallaresa, riu avall, es passa per Sort, centre turístic i capital del Pallars Sobirà, i s'arriba aviat als peus del rogenc santuari d'Arboló, penjat damunt la riba esquerra del riu. Poc després, davant del pintoresc poble de Gerri de la Sal i de les seues salines, hi ha el bell edifici del que va ser monestir de Santa Maria.

El vilatge de Santa Creu es troba emplaçat a 1.628 m d'altura a la capçalera de l'antiga vall de Siarb, actual municipi de Soriguera, als límits del Pallars Sobirà. El conjunt arqueològic ocupa tota l'esplanada del cim del Tossal de la Santa Creu, també conegut com a Cap de les Culties. És un indret estratègic per la seua situació dominant, avui assentat entre els poblets de Llagunes i Rubió. Per accedir-hi cal agafar un corriol que surt d'una àrea de descans, obrada recentment, a l'esquerra de la carretera de Sort a Adrall, aproximadament a uns 2,7 km abans d'arribar al port del Cantó.
La totalitat de les restes de les construccions visibles s'aixequen sobre els estrats de roca que formen la plataforma superior del turó, i que presenta un pendent vers el sud-oest de més de deu metres de desnivell. Com que és un poblat defensiu, hi ha muralla i dos fossats en els dos costats oposats de llevant i ponent del poblat. A l'extrem nord-est del perímetre murat i just en el seu angle, s'aixeca la base d'una torre circular de 4,65 m de diàmetre, amb una alçada de parets conservada de 2,3 m. A tocar de la torre i, en el seu costat de migdia, es van localitzar les restes d'una església de petites dimensions, d'una sola nau de planta rectangular, amb un absis semicircular i l'entrada oberta al mur de migdia.
Els espais domèstics fins ara localitzats presenten una distribució senzilla, amb dos o tres estances, amb una cambra principal que disposa d'un paviment d'argila trepitjada, on s'emplaça la llar de foc central, feta de lloses i amb una planta quadrada.
El primer assentament es calcula que és del Bronze mitjà/final (1.500-1.100 aC); els resultats de les intervencions arqueològiques i els estudis recents dels materials i l'estratigrafia permeten proposar un abandonament progressiu del poblat a les darreries del XIII i els inicis del XIV.