Sunyer


-
GENPOWER Torrefarrera Més informació
-
JUNTS PER CATALUNYA LLEIDA Lleida Més informació
-
PRATS ADVOCATS Lleida Més informació
-
PASTISSERIA TERÉS Lleida Més informació
-
NATURAL OPTICS TÀrrega Més informació
-
Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida Més informació
-
Lúdic La Central Lleida Més informació
-
RESTAURANT EL GALEÓ Lleida Més informació
-
ABACUS Lleida Més informació
-
CARN SARGAIRE Lleida Més informació
Pàgines
Ajuntament de Sunyer
Assistent social
Bibliobús Garrigues-Segrià
CEIP Sunyer
Consultori mèdic
Cooperativa del Camp de Sunyer
Associació de Dones de Santa Llúcia
Associació de Joves
Associació de Jubilats Sant Isidori
Associació de Pares i Mares de Sunyer
Actualitat i notícies a Sunyer
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
Des de Lleida es pot arribar agafant la N-230 i la carretera local que surt cap a Alfés. Des de la C-230 també es pot arribar a aquesta carretera.
Servei regular d'Autocars ATM Lleida:
- Línia 122: Lleida - Torres de Segre
Distància a capital de comarca (Lleida): 15,7 km (18 minuts en cotxe).
El nom de Sunyer podria provenir d'algun dels seus antics repobladors, potser de la noble família dels Cervera, ja que en un document del 1218 consta que Ramon de Cervera, un dels catalans de Lleida, va vendre a Arnau de Sanaüja (que també era senyor de les Borges Blanques) el castell i lloc de Sunyer per 1.800 morabatins.
El darrer senyor de les Borges i de Sunyer d'aquest llinatge, Pere de Sanaüja, testà el 1342 i el seu casal es convertí per obra dels seus marmessors en la Paeria de Lleida. Aquests mateixos marmessors traspassaren Sunyer a Pere Sescomes per 5.000 sous, i el mateix Pere cedí el 1358 els pobles de Sunyer, Vinfaro, Alcanó i Alfés al seu fill Joan Sescomes, àlies de Borriac, que era un opulent ciutadà de Lleida.
L'any 1553, quan tenia 30 focs, Sunyer era del capítol de la seu de Lleida, que conservà el lloc fins a l'abolició de les senyories.
Els orígens del poble de Sunyer es poden suposar a lèpoca àrab, ja que existeix una llegenda medieval que ens parla de Sunyer al llibre de Joan Amades, Folklore de Catalunya.
A Aitona els seus veïns tenien molta afecció a criar galls, i a la població nhi havia uns quants milers. Quan els moros envaïren Catalunya, damagat varen concentrar un gros exèrcit a Soses amb el propòsit de destruir lexèrcit cristià, que dormia a Sunyer. Déu volgué ajudar els cristians i féu cantar alhora tots els galls dAitona i van fer un soroll tan fort, que despertaren els cristians, que interpretaren el cas com un avís celestial, i van poder destruir a lexèrcit moro. Es per lexercit cristià que dormia a Sunyer que lescut té uns ulls que simbolitzen la son.
Jaume Gort Quílez Alcalde | |
Antonio Borrell Taüll | |
Ferran Huguet Duaigües | |
Josep Calderó Font | |
Olga Lídia Cuito Ortiz | |
Inmaculada Eva Monné Graell |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Restes del castell de Sunyer
On antigament estava bastit el desaparegut castell, s'han recollit restes de ceràmica aràbiga i medieval.
Església parroquial de la Nativitat de Maria
L'Església parroquial de Sunyer, és un edifici romànic, amb ampliacions gòtiques, es suposa que la planta primitiva de l'església d'estil romànic és del S. XIII. La part més antiga està formada per una nau principal coberta per una volta apuntada de pedra i encara es conserva el campanar d'espadanya que descansa sobre la portalada romànica. Aquesta porta lateral té capitells bellament decorats amb motius zoomòrfics i vegetals, a més a més, de mènsules esculpides. Catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.
Restes del santuari de Santa Llúcia
L'ermita de Santa Llúcia ja existia a principis del segle XVIII i va sofrir diverses destruccions: durant la guerra de Successió, a la guerra contra Napoleó, i finalment, es va acabar d'enrunar durant el segle XX. A l'any 2005 es va dur a terme un projecte d'adequació i intervenció arqueològica per poder conservar les restes de l'ermita.
Restes Tombes sarraïnes
Museu de les Eines del Camp de Sunyer
L'any 1995 des de lAjuntament es va iniciar el projecte de crear un museu etnològic perquè moltes cases antigues anaven desapareixent, i amb elles tot el que hi havia a dins. Per això, per tenir memòria històrica va sorgir la idea de guardar eines del camp o daltres estris per confegir aquest museu.
Amb la col·laboració dels veïns shan anat recollint eines del camp, estris de cuina, roba, fotografies, monedes, etc. Aquests objectes recorden diverses etapes de la història dels sunyerencs; per exemple, podem veure la primera làmpada elèctrica que es va posar, escopetes o bales de la Guerra Civil o els brasers que portaven el nens per escalfar-se a lescola a principis de segle XX.
Actualment tenim més de dues-centes peces catalogades, tot i que aquest recull és obert i va augmentant.
El museu es pot visitar durant les Festes Majors del poble, durant la Setmana Cultural o en horaris concertats.