Torrelameu

La comanda templera de Corbins féu construir una capella a la segona meitat del segle XIII, que és l’origen de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Torrelameu.

La capella romànica fou reformada al segle XVI i, posteriorment, al segle XVIII. L’església és d’una nau amb capelles laterals que s’obren a la nau mitjançant arcs de mig punt. Als peus de l'església hi ha un cor elevat, sostingut per una volta estrellada. Als peus de l'església, a la banda de l'epístola, hi ha la capella del Roser, coberta amb una volta de canó, amb cassetons decorats per motius florals de guix.

En la façana de ponent es situa l’accés al temple, una porta adovellada. Damunt aquesta porta, s’obre un òcul. A l’angle sud-oest de la façana hi ha la torre del campanar, de planta quadrada, amb dos nivells separats per una cornisa. En el cos superior té obertures amb arcs de mig punt. El parament de la façana, com succeix amb les parts més antigues del temple, és de grans carreus de pedra escairada, exceptuant el nivell superior del frontis, d'aparell irregular, que podria correspondre a la reforma de les cobertes del segle XVIII.

La reforma del segle XVIII comportà una nova coberta per a la nau, amb volta de canó de llunetes sustentada per arcs torals. Aquests arcs reposen sobre impostes i entaulament amb mènsules classicitzant, excepte el del presbiteri que recolza sobre pilastres adossades. En aquesta intervenció també se substituí la capçalera plana del segle XVI per un absis poligonal. La conca, motllurada en guix en forma de petxina, se sosté mitjançant trompes. En aquell moment s'enguixà també tot l'interior.

Es situa al nord del nucli urbà, al camí de la Gombalda. L’edifici és de planta rectangular i fou construït pel mestre paleter Josep Coll Bandrich i pel paleta Joan Pascual, de Torrelameu. Destaca la porta d’accés formada per un arc de mig punt sostingut per dues pilastres. L’arc està realitzat amb maons i duu la data de 1923. Cada pilastra té una fornícula que acull una imatge esculpida, a la dreta un àngel i a l’esquerra una verge. Damunt aquesta darrera fornícula, hi ha un relleu amb una calavera i una dalla, que representa la mort. Sota les dues fornícules, consta uns escrits de l’Antic i del Nou Testament, també al·lusius a la mort.

Aquest molí fariner fou construït el 1929, encara que, segons documentació, el lloc ja s’usava per aquesta activitat almenys des del segle XVIII. La farinera és un edifici amb soterrani i tres plantes i, gràcies a una acurada restauració, conserva les diferents màquines necessàries per al procés d’elaboració de la farina. El molí aprofita el salt d’aigua de la sèquia de Torrelameu.

La farinera esdevingué una de les més importants de la comarca. El 1980 cessà l’activitat industrial i actualment és un complex per a bodes, celebracions i banquets. La sala principal d’aquest complex és l’antic graner de la farinera.

Es conserven dos ponts per salvar la clamor de la Gombalda. Un d’ells es situa a la confluència dels camins que duen als camps de les partides de La Plana i Comejar, al nord-oest del nucli urbà. Aquest pont està construït amb maons i podria datar del segle XIX o principis del segle XX. I en la confluència del camí de la Gombalda i el camí del Maset, al nord del nucli urbà, es conserva restes d’un altre pont, més antic i construït en pedra.

La Noguera Baixa ocupa una àmplia extensió de relleu pla o molt suau, tancat al nord per les sobtades serres prepirinenques. Tot el conjunt és travessat pel riu Segre, amb una ribera frondosa coberta de bultra, on aboquen les seues aigües rius com el Sió, el Farfanya i el Noguera Ribagorçana, que configura un agradable espai natural al voltant de l'embassament de Santa Anna.
Els paisatges semblen creats per realitzar llargues caminades a peu, a cavall o en bicicleta. La pesca, al riu Segre o a l'embassament de Santa Anna, és ideal per reposar i disfrutar de la natura i el silenci. La caça, sobretot d'aus, també hi és present en espais acotats com Montgai i la Figuera.
L'antiga capital del Comtat d'Urgell i actual capital comarcal és una de les ciutats més boniques de Catalunya. La seua visita és recomanable per conèixer una història plena d'esdeveniments i d'empremtes de tres cultures: islàmica, jueva i cristiana. L'acollidora bellesa medieval es fa patent a la monumental església gòtica de Santa Maria, a les restes del castell Formós, al convent de Sant Domènec, a les seues muralles i al barri antic, amb carrerons estrets i costeruts que arriben a través de carrers porxats al Mercadal, la plaça medieval porticada més gran de Catalunya. La visita al Museu Islàmic i Comtal és molt recomanable.
Una altra zona de la Baixa Noguera és la Ribera de Sió, que acull diferents municipis:
-La Sentiu: sobresurt l'església de Sant Miquel i la capella de la Mare de Déu de la Guardiola
-Montgai: hi ha l'església de Santa Maria, amb una original façana barroca i un campanar imponent. Molt a prop hi ha el poble de Butsènit, amb una petita església barroca.
-Preixens: conserva a la part més alta un casal senyorial i una església de petites dimensions dedicada a sant Pere.
A la zona anomenada la Serra Llarga hi trobem els següents municipis:
-Castelló de Farfanya: conserva encara mostres ben eloqüents de la seua importància, com les restes del castell, l'església gòtica de Santa Maria, l'església romànica de Sant Miquel, amb un magnífic retaule gòtic, i un conjunt de cases renaixentistes.
-Algerri: restes del castell i església de Santa Maria amb bonica façana barroca.
-Ivars de Noguera: poble amb una petita però fèrtil horta regada per la Noguera Ribagorçana, acull al seu interior l'embassament de Santa Anna, d'una gran bellesa natural.
La zona anomenada pròpiament la Noguera Baixa està situada a l'angle de trobada del riu Noguera Ribagorçana amb el Segre i es caracteritza per la qualitat de la seua fruita. Trobem els següents pobles:
-Albesa: es pot visitar la vila romana del Romeral i l'església de Santa Maria, amb un notable retaule gòtic de pedra policromada.
-Torrelameu: cal veure una majestuosa sínia, de les poques que es conserven a Catalunya, i una bonica església.
-Menàrguens: es passa pel carrer Major i l'església de Sant Vicenç i es va a les antigues instal·lacions de la Sucrera.
-Térmens: vila amb un parc vora el riu Segre i l'interessant església gòtica de Sant Joan.
Per últim, queda una zona anomenada la Noguera Urgellesa, que acull una àrea afavorida pel reg del canal d'Urgell que li dóna un dinamisme agrícola molt important.
-Penelles: compta amb una església moderna dedicada a sant Joan Baptista i una interessant creu de terme.
Al centre de la plana hi ha El castell del Remei, important centre vitícola.
-Bellmunt d'Urgell: poble bonic i ben conservat
-Bellcaire d'Urgell: vila dinàmica envoltada de paisatges agrícoles amb colors de cereals i fruites.
-Vallfogona de Balaguer: l'església de Sant Miquel es troba al carrer principal, però dins del terme destaca el castell de la Ràpita.