Vallbona de les Monges
Nucli | Habitants |
---|---|
Montblanquet | 2 |
Rocallaura | 87 |
Vallbona de les Monges | 183 |
- FEM CADENA Tàrrega Més informació
- MUSEU DEL TORRÓ I LA XOCOLATA Agramunt Més informació
- RESIDÈNCIA GERIÁTRICA RIBERA DEL SIÓ Agramunt Més informació
- TORRONS ROIG Agramunt Més informació
- AURA MODA Agramunt Més informació
- Teatre de Tàrrega TÀrrega Més informació
- FERRETERIA EDUARD SEGUÍ Lleida Més informació
- MOBLES ESCOLÀ Agramunt Més informació
- IFR Lleida Més informació
- EL ROSAL TÀrrega Més informació
Pàgines
Ajuntament de Vallbona de les Monges
Museu monàstic de Vallbona de les Monges
OT Vallbona de les Monges
Centre Cooperativa l'Olivera
NULL
Actualitat i notícies a Vallbona de les Monges
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
A Vallbona s'hi accedeix des de Tàrrega per la carretera comarcal C-240 en direcció Reus. Després de passar Beltall (ja a la província de Tarragona) cal desviar-se per la carretera local que arriba al municipi.
Una altra manera d'arribar-hi és per la carretera local LV-2014 que surt de Tàrrega direcció Maldà, on cal desviar-se per agafar la T-233 fins a arribar a Vallbona, després de Llorenç de Rocafort.
Distància a capital de comarca (Tàrrega): 18,2 km (22 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 55,2 km (48 minuts en cotxe).
Els seus habitants es diuen vallbonins.
El poble es va formar al voltant del monestir de Vallbona de les Monges, a causa del decret tridentí que prohibia que els cenobis de monges estiguessin en despoblat, per la qual cosa les monges van demanar als habitants de Montesquieu que fundessin un poble dins el clos monàstic; el municipi es va crear al 1573.
Ramon Bergadà Benet Alcalde | AIV |
Manuel Ayats Badia | AIV |
Jordi Mañe Grau | AIV |
José Colmenero Gomez | AIV |
Carles De Ahumada Batlle | AF-E |
Josep Ortiz Collado | AF-E |
Rosa Armavat Dalmau | AF-E |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona
La primera notícia que es té de Vallbona com a monestir ens remet a l'any 1153. El prestigi del monestir va ser molt important durant l'edat mitjana, per l'amplitud de les seues propietats, pels monestirs filials que va fundar i per la categoria social de les monges que hi ingressaven, moltes d'elles procedents de la noblesa. La vida monacal no s'ha interromput mai des de la seua fundació. Actualment, hi viuen més d'una vintena de monges, les quals segueixen les normes de disciplina i convivència que disposa la regla de sant Benet. L'església del monestir és de transició del romànic al gòtic. Hi destaquen els dos cimboris: el cimbori llanterna i el del campanar. A cada costat del presbiteri hi ha un sarcòfag. L'un correspon a la tomba de Violant d'Hongria, segona muller del rei Jaume I el Conqueridor, i l'altre és el de la filla d'ambdós, la princesa Sança d'Aragó. També és notable el sepulcre esculpit dels Guimerà. El claustre, iniciat al segle XII, mostra els diferents estils arquitectònics a cada una de les ales. La sala capitular, del segle XIV, és el lloc de reunió de la comunitat i la presideix la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de terracota policromada. El cor ocupa la nau principal, tancat per una reixa de ferro que separa la clausura, i mostra una bella Verge Maria de pedra policromada del XIV, de Guillem Seguer. També hi ha dos capelles: la de sant Cristòfol i la de la Mare de Déu del Claustre, en què es conserva la magnífica imatge de santa Maria (segle XII). La plaça era el lloc reservat per a cementiri de les monges. A la paret de l'església es troben adossats diferents sarcòfags.