Vallfogona de Balaguer

Nucli | Habitants |
---|---|
L' Hostalnou | 364 |
La Ràpita | 151 |
Vallfogona de Balaguer | 915 |
Dades referides a l'any 2011
-
Cudos Consultors Vielha Més informació
-
OliCastelló Alsina CastellÓ De Farfanya Més informació
-
VIATGES BAMBARA Balaguer Més informació
-
Centre d'Estudis Comarcals de la Noguera Balaguer Més informació
-
ALEMANY Os De Balaguer Més informació
-
REBOST ELS VILARS Os De Balaguer Més informació
-
QUIMEGA Térmens Més informació
-
MONESTIR DE LES AVELLANES Os De Balaguer Més informació
-
Museu de la Noguera Balaguer Més informació
-
Cudos Consultors Balaguer Més informació
Pàgines
Associació Cultural El Xop
Associació de Jubilats
Associació de Lluita contra el Càncer
Associació de Mans Unides
Associació de Pares d'Alumnes Col·legi Salvador Espriu
Associació de Pares de Família
Club d'Escacs
Club de Bàsquet
Club de Futbol Sala
Club de Taekwondo
La Garba
Actualitat i notícies a Vallfogona de Balaguer
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
El terme està ben comunicat; a l'oest, hi passa la carretera comarcal 1313 de Lleida a Puigcerdà, que prop de la Ràpita enllaça amb la comarcal 148 de Tàrrega a Tamarit de Llitera. Aquesta carretera passa pel sud de la Ràpita i creua el nucli de l'Hostal Nou, a la C-148, i a l'alçada de la Ràpita comença el nou traçat de la variant de Tàrrega a Balaguer, que travessa el terme de Vallfogona d'est a oest.
Paral·lel a la 1313 hi ha el traçat del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur.
Distància a capital de comarca (Balaguer): 7,3 km (11 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 26,2 km (28 minuts en cotxe).
Els seus habitants es diuen vallfogonins.
Al sud del terme es va descobrir al 1958, durant les obres de la central hidroelèctrica de Térmens, un important poblat (que s'estén per terres de Térmens) preromà, conegut per la Pedrera de Vallfogona, excavat per Maluquer de Motes. Els estrats més profunds corresponen al període hallstàtic o de camps d'urnes, i els més superficials, a l'època ibèrica. Probablement va ser destruït en època romana. Durant l'època ibèrica, era un cas excepcional d'un mateix hàbitat continuat en un mateix lloc de més d'un miler d'anys; la Pedrera va existir fins al segle III aC. A l'època romana, hi ha documentada una vila rústica a la partida de l'Hostal Nou. La seua utilització va des del segle I dC fins a la fi de l'imperi romà (segle V dC). Fins al 714 no va arribar la islamització de la totalitat del territori d'Al-Andalus, mostra de la qual són els topònims de la Ràpita, la Saida o Al-Carbona. Al segle XI, s'inicia la conquesta cristiana, que acaba l'any 1105, moment en què es constaten termes com Vallfogona o la Ràpita, que segueixen camins diferents fins al segle XIX. El lloc va ser conquerit per Ermengol VI d'Urgell cap al 1105; va pertànyer a la canonja de Balaguer (1300) i el 1322 apareix com una possessió de Ramon Cortit, prohom d'aquesta ciutat. A mitjans del segle XVI, el terme queda despoblat fins al XVIII. La segona meitat del segle XIX és època de grans canvis i s'impulsarà la construcció de canals i ferrocarrils. El 1862 s'acaba el canal d'Urgell i, al 1899, s'inaugura la sucrera de Menàrguens, i amb aquesta "el trenet petit entre Balaguer i Mollerussa".
Xavier Castellana Benseny Alcalde | |
Ramon Borda Guasch | |
Cristina Rubies Abat | |
Josep M. Pons Torrades | |
Jordi Puigfel Palacin | |
Gregori Esteban Àngel | |
Jaume Sarret Torrades | |
Vicent Trilla Buoria | |
M. Dolors Tribó Justribó |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Ruta de Balaguer i la Baixa Noguera
La Noguera Baixa ocupa una àmplia extensió de relleu pla o molt suau, tancat al nord per les sobtades serres prepirinenques. Tot el conjunt és travessat pel riu Segre, amb una ribera frondosa coberta de bultra, on aboquen les seues aigües rius com el Sió, el Farfanya i el Noguera Ribagorçana, que configura un agradable espai natural al voltant de l'embassament de Santa Anna.
Els paisatges semblen creats per realitzar llargues caminades a peu, a cavall o en bicicleta. La pesca, al riu Segre o a l'embassament de Santa Anna, és ideal per reposar i disfrutar de la natura i el silenci. La caça, sobretot d'aus, també hi és present en espais acotats com Montgai i la Figuera.
L'antiga capital del Comtat d'Urgell i actual capital comarcal és una de les ciutats més boniques de Catalunya. La seua visita és recomanable per conèixer una història plena d'esdeveniments i d'empremtes de tres cultures: islàmica, jueva i cristiana. L'acollidora bellesa medieval es fa patent a la monumental església gòtica de Santa Maria, a les restes del castell Formós, al convent de Sant Domènec, a les seues muralles i al barri antic, amb carrerons estrets i costeruts que arriben a través de carrers porxats al Mercadal, la plaça medieval porticada més gran de Catalunya. La visita al Museu Islàmic i Comtal és molt recomanable.
Una altra zona de la Baixa Noguera és la Ribera de Sió, que acull diferents municipis:
-La Sentiu: sobresurt l'església de Sant Miquel i la capella de la Mare de Déu de la Guardiola
-Montgai: hi ha l'església de Santa Maria, amb una original façana barroca i un campanar imponent. Molt a prop hi ha el poble de Butsènit, amb una petita església barroca.
-Preixens: conserva a la part més alta un casal senyorial i una església de petites dimensions dedicada a sant Pere.
A la zona anomenada la Serra Llarga hi trobem els següents municipis:
-Castelló de Farfanya: conserva encara mostres ben eloqüents de la seua importància, com les restes del castell, l'església gòtica de Santa Maria, l'església romànica de Sant Miquel, amb un magnífic retaule gòtic, i un conjunt de cases renaixentistes.
-Algerri: restes del castell i església de Santa Maria amb bonica façana barroca.
-Ivars de Noguera: poble amb una petita però fèrtil horta regada per la Noguera Ribagorçana, acull al seu interior l'embassament de Santa Anna, d'una gran bellesa natural.
La zona anomenada pròpiament la Noguera Baixa està situada a l'angle de trobada del riu Noguera Ribagorçana amb el Segre i es caracteritza per la qualitat de la seua fruita. Trobem els següents pobles:
-Albesa: es pot visitar la vila romana del Romeral i l'església de Santa Maria, amb un notable retaule gòtic de pedra policromada.
-Torrelameu: cal veure una majestuosa sínia, de les poques que es conserven a Catalunya, i una bonica església.
-Menàrguens: es passa pel carrer Major i l'església de Sant Vicenç i es va a les antigues instal·lacions de la Sucrera.
-Térmens: vila amb un parc vora el riu Segre i l'interessant església gòtica de Sant Joan.
Per últim, queda una zona anomenada la Noguera Urgellesa, que acull una àrea afavorida pel reg del canal d'Urgell que li dóna un dinamisme agrícola molt important.
-Penelles: compta amb una església moderna dedicada a sant Joan Baptista i una interessant creu de terme.
Al centre de la plana hi ha El castell del Remei, important centre vitícola.
-Bellmunt d'Urgell: poble bonic i ben conservat
-Bellcaire d'Urgell: vila dinàmica envoltada de paisatges agrícoles amb colors de cereals i fruites.
-Vallfogona de Balaguer: l'església de Sant Miquel es troba al carrer principal, però dins del terme destaca el castell de la Ràpita.