Vielha e Mijaran
Vielha e Mijaran
Se situa al centre de la comarca de la Val d'Aran, de la qual n'és la capital. El terme el formen 13 pobles agregats:
- Vielha: està envoltada de cims que superen els 2.000 metres. Se situa en un eixamplament de la vall del riu Garona, en el lloc on s'uneix amb el Nere. Aquest últim travessa la població.
- Arròs: al vessant oest de la muntanya de Mariagata, elevat a la dreta de la Garona.
- Aubèrt: es troba seguint la Garona a la dreta des de Vielha i és el centre comercial dels pobles de la rodalia.
- Betlan: se situa en un pla de la dreta de la Garona. Està envoltat de camps de conreu i de prats.
- Betren: a la riba esquerra de la Garona, queda situat a la part de llevant de Vielha.
- Casarilh: a la riba esquerra de la Garona i a l'est de Vielha.
- Casau: té una situació elevada sobre la vall de la Garona, cosa que li dóna una bona perspectiva sobre la part alta i mitjana de la vall.
- Escunhau: està a peu del bosc Escunhau i a la falda del pic del Mitgdia, a la riba esquerra de la Garona.
- Gausac: s'estén entre la riba dreta del Joèu i l'esquerra de la Garona, al sector que separa les dos conques. Ara, a causa del creixement de Vielha, és gairebé un barri de la capital aranesa.
- Mont: està situat als vessants de la muntanya de Clodos, elevat a la dreta de la Garona i amb bones perspectives de la vall i de la Varicauba.
- Montcorbau: queda a un nivell més alt que Mont, però està encarat a migdia, cosa que li dóna un clima hivernal més atenuat. Té la Varicauba davant i, al fons, es poden veure les muntanyes de Sarraera i Tuc Nere.
- Vila: està situat més alt que Arròs, al mateix costat de la muntanya de Mariagata, pròxim al barranc de Sant Martí. Ofereix un bon paisatge cap a la Varicauba, Montcurbissun i els cims d'Entecada.
- Vilac: situat als voltants del pla de Mont, domina el mesclament de la Garona amb el riu Sallent.
Nucli | Habitants |
---|---|
Arròs | 78 |
Aubèrt | 110 |
Betlan | 23 |
Betren | 323 |
Casarilh | 48 |
Casau | 80 |
Escunhau | 74 |
Gausac | 453 |
Mont | 15 |
Montcorbau | 16 |
Vielha | 2330 |
Vila | 23 |
Vilac | 119 |
Dades referides a l'any 2011
- CÁRNICAS ORDÓÑEZ Vielha E Mijaran Més informació
Ajuntament de Vielha
Biblioteca pública municipal
Camp de Tir Municipal (Escloses)
Camp de futbol Municipal Nou de Vielha e Mijaran
Companya de Guies
Companyia Esquiadors Escaladors
IES d'Aran
Musèu dera Val d'Aran
Oficina de Turisme de Vielha
Palau de Gel de Vielha e Mijaran
Piscines Municipals de Gausac
Sala Polivalent de Vielha
Torisme Val d'Aran
Escola d'Equitació de Vielha e Mijaran
Club privat, amb una pista de tennis en servei i una pista hípica.
Actualitat i notícies a Vielha e Mijaran
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Al nucli s'hi accedeix per la carretera N-230 des de Lleida en direcció a França poc després de passar pel túnel de Vielha. Els nuclis agregats estan al voltant i al llarg de la carretera C-142 en direcció cap a Esterri d'Àneu.
Distància a capital de provincia (Lleida): 160 km (2 hores, 16 minuts en cotxe).
Betlan apareix als documents medievals sota els noms de Bella, Bela, Bellano i Betlano, i és la pàtria del llegendari gegant Mandrònius, capitost aranès que va lluitar contra la invasió romana. A l'edat mitjana, Gausac es denominava Gisacus o Gausacus. Vila surt documentat a l'edat mitjana com a Villa o Castri de Villa. El lloc de Vilac sembla que té origen celta i el seu nom va ser adaptat pels romans. En documents medievals apareix com a Vilaco, Vilacho o Villacho. GASTRONOMIA: embotits de porc (llangüissa, auditos, budins, bulhs, etc.), i formatges, plats com l'olha aranesa, sanganheta, truhada (patates farcides), caulets (col farcida), civets de senglar, conill amb mostassa, truites de riu, patés, foie-gras i suflés d'influència gascona, postres com els crespèths, milhes, crema aranesa...
És un municipi de nova creació que va agrupar 13 entitats al 1970. És l'anomenada Vétula de l'època romana.
Juan Antonio Serrano Iglesias Alcalde | |
Jacinto Cuny Moga | |
Alberto López López | |
Ramón González Puyol | |
Vanessa Fandiño Álvarez | |
Elena Vidal Díaz | |
Dana Catalina Diddi | |
Raquel Martínez Chamizo |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Musèu dera Val d'Aran
Els horaris d'aquest museu d'història, art, etnologia i ciències naturals són, del 15 de setembre al 14 de juliol, de dimarts a divendres, de 17 a 20h, dissabtes, de 10 a 13h i de 17 a 20h i els diumenges, de 10 a 13h. Del 15 de juliol al 14 de setembre, de dimarts a dissabtes, de 10 a 13h i de 17 a 20h i els diumenges, de 10 a 13h. Els dilluns està tancat i també els dies festius.
La seu central del Musèu és instal·lada a l'anomenada torre del General Martinhon, una de les cases fortificades de caràcter senyorial més representatives de la vall. Cal cercar els inicis del Musèu dera Val d'Aran en la constitució, l'any 1973, de la Fundació Museu etnològic de la Val d'Aran, creada per iniciativa privada amb la finalitat de protegir i conservar el patrimoni artístic, històric i cultural d'un territori i d'una comunitat amb unes característiques molt singulars. El 1983, per acord entre els ajuntaments d'Aran, el bisbat d'Urgell, la Generalitat de Catalunya i la Fundació es creà el Musèu dera Val d'Aran com a un organisme descentralitzat i aglutinador d'una xarxa de centres i d'indrets d'interès cultural i natural. El 1984 es va inaugurar a la torre del General Martinhon la seu central del Musèu, on estan exposades les col·leccions inicials recollides per la Fundació juntament amb les noves incorporacions, moltes de les quals han estat cedides per particulars, que conformen una interessant mostra de materials arqueològics, d'obres d'art religiós i d'objectes històrics i etnològics que il·lustren les formes de vida de la societat aranesa des de l'edat del bronze fins a l'actualitat. El museu disposa de l'església romànica de Sant Joan d'Arties com a sala d'exposicions temporals i també gestiona la casa Joanchiquet de Vilamòs com a mostra d'una casa tradicional aranesa.
La visita al museu s'inicia amb una introducció, dedicada al medi físic i natural. A continuació, l'exposició s'articula entorn de la història, de la cultura i de la societat araneses, des de la prehistòria fins a l'actualitat: primers pobladors, naixement de la llengua aranesa, Aran medieval. També hi ha apartats dedicats a la casa i la família, el treball agrícola i ramader, la indumentària i les grans transformacions.
Església parroquial d'Arròs
Dedicada a santa Eulàlia, és una construcció gòtica de transició del segle XIV que ha sorfert reformes posteriors. El campanar, de torre octogonal amb coberta gairebé plana, és un exemplar únic a tota la Val d'Aran. L'interior és d'una sola nau amb quatre capelles laterals afegides posteriorment que desfiguren l'antiga obra; conserva una pica baptismal romànica del segle XII i una creu processional gòtica de plata.
Església de la Mare de Déu del Roser
Església del segle XII amb moltes modificacions. Al segle XVI se li va afegir un campanar de planta quadrada amb un segon cos octogonal, que en un angle té encastada una estela romana de marbre. L'interior és d'una nau rectangular amb tres trams separats per pilars i arcs torals de mig punt i amb volta de canó. Conserva una pila baptismal i una creu processional d'estil gòtic que és un dels millors exemplars de la vall.
Església parroquial d'Aubèrt
L'església està dedicada a sant Martí, és d'antiga construcció romànica de transició (finals del segle XIII), amb elements gòtics. Ha sofert grans canvis, no gaire positius. Conserva l'absis semicircular d'estil gòtic, a llevant, coronat per un campanar d'espadanya; una torre campanar quadrada afegida a l'angle nord-oest serveix de magatzem. L'interior és d'una sola nau. És molt interessant la pila baptismal romànica de marbre col·locada en una fornícula; les pintures murals es conserven en un estat pèssim.
Església de Betlan
Dedicada a sant Pere, és una de les construccions religioses més antigues de la vall, segurament del segle XI, si bé ha estat força desfigurada per reformes i afegits posteriors. El campanar és quadrat, de construcció moderna, acabat amb una coberta punxeguda; l'absis, el presbiteri i alguns murs encara són de la construcció primitiva. L'interior és d'una nau reduïda i irregular, actualment coberta per una volta de canó. A l'absis i al mur de fons d'una capella hi ha pintures murals del segle XVII. Hi ha una pila baptismal romànica, una creu processional del segle XVII i una talla de fusta romànica que representa la Verge amb el Nen.
Església parroquial de Betren
Dedicada a sant Sernilh, antigament sant Esteve. La primitiva capella data del segle XII. L'edifici actual és d'estil romànic de transició al gòtic amb reformes d'ampliació efectuades al segle XIV. El conjunt està considerat com un dels més bells exemplars de l'Aran. Té un notable portal gòtic, del segle XIII, de quatre arcs i columnes amb 60 figuretes en relleu; les arquivoltes descansen sobre quatre columnes per costat amb capitells molt elaborats; el timpà està format per tres daus; al frontispici hi ha un bell finestral gòtic tripartit amb dos mainells, coronat per una rosassa calada encerclada per un guardapols similar al de la portada; a la façana oest hi ha un altre finestral gòtic amb tres arcs apuntats en degradació sostinguts per tres columnes i una altra rosassa estrellada al damunt; el parament del mur és acabat per una doble espadanya ornamentada; hi ha un absis amb dos absidioles de planta octogonal. L'interior és d'una nau rectangular, gairebé quadrada, de volta apuntada i absis pentagonal; conserva uns encensers del segle XII i un retaule gòtic del segle XV, conegut pel nom de sant Sernilh, obra del mestre de Vielha.
Església parroquial de Casarilh
Dedicada a sant Tomàs. Al parament del nord, prop del portal del campanar, hi ha encastada una interessant làpida sepulcral d'època paleocristiana de marbre blanc amb un bell monograma de Crist. L'interior és d'una sola nau, petita i coberta amb volta de fusta, molt reformada, però amb el primitiu absis romànic semicircular. Hi ha una pica baptismal renaixentista sostinguda per un pedestal romànic. Un notable Crist romànic (segles XII-XIII) d'aquesta parròquia es conserva al Museu dera Val d'Aran.
Església parroquial de Casau
Església dedicada a sant Andreu, d'origen romànic. La portada de migdia és gòtica, amb quatre arcs apuntats en degradació sostinguts per semicolumnes amb dos petites bases i guardapols molt gruixut i un monograma de Crist que decora la clau de l'arc superior, damunt hi ha un Crist en relleu. El campanar és de torre quadrada, molt robust, amb tres plantes la inferior ocupada pel presbiteri quadrat, que va substituir l'absis. A l'interior, d'una sola nau rectangular amb volta de canó, es guarden peces valuoses, com és el cas de la pila baptismal preromànica i la pila d'aigua beneïda romànica (segle XII). A sota del cor hi ha un petit museu on es poden contemplar obres interessants.
Església parroquial d'Escunhau
Dedicada a sant Pere, de construcció romànica (segle XII) i reedificada diverses vegades. Té una original façana formada per dos arquivoltes sostingudes per dos columnes a cada banda, amb capitells i bases treballades; les impostes estan decorades i sostenen un doble arc. Al timpà hi ha un Crist i sobre l'arcada dorm un fris. La torre del campanar té forma quadrada. L'interior és una sola nau asimètrica i als seus murs hi ha finestrals gòtics. Hi ha una pila baptismal, amb relleus arcaics i una pica d'aigua beneïda, ambdós romàniques. Al Museu dera Val d'Aran es pot contemplar un sant Crist del segle XIII que pertanyia a aquesta parròquia.
Església parroquial de Gausac
Església dedicada a sant Martí que encara destaca sobre el desgavell urbanístic de la població. És un dels millors exponents del gòtic de l'Aran, tot i que conserva algun element del romànic. L'aspecte robust del conjunt arquitectònic sembla ser que és degut a una doble funció de campanar i de torre de defensa. Una robusta torre campanar, del segle XV, de forma octogonal amb tres cossos en què el superior té obertures d'arc de mig punt, el mitjà té sageteres i el cos inferior és de planta quadrada forma un atri d'entrada al temple amb quatre arcs creuats i apuntalats en nervadura que arrenquen de les petites mènsules en forma de caps humans als angles. El campanar acaba en una teulada punxeguda que és tan alta com el mateix campanar. Els fragments d'estela romana de marbre blanc que hi havia encastats als murs i a la rectoria es poden contemplar al Museu dera Val d'Aran. L'interior presenta una planta rectangular d'una sola nau de tres trams, un atri i un absis poligonal; els trams estan separats per arcs apuntalats i motllures del segle XV sostingudes per columnes adossades amb capitells gòtics. La volta és d'aresta i de racó de claustre al presbiteri i s'il·lumina per un gran finestral de doble biaix. Conserva una pica baptismal i una pica d'aigua beneïda d'estil romànic. Hi ha un altar gòtic dividit en vuit retaules.
Església parroquial de Mont
Està dedicada a sant Llorenç (sant Laurenç) i es troba una mica separada del nucli urbà. Obra de reduïdes dimensions i rústica és d'estil modern, construïda sobre una precedent església romànica, de la qual només queda el portal. Té una nau amb volta de canó. De l'època romànica també s'ha conservat una pica baptismal, hi ha una creu processional del segle XVII. El campanar és de torre quadrada.
Església parroquial de Montcorbau
Dedicada a sant Esteve, d'origen romànic (segle XI) i amb elements gòtics. El campanar de torre quadrada pertany al segle XVII i el pòrtic al XVIII, dins una línia renaixentista, amb un porxo al davant, en què hi ha encastat un petit cippus romà. L'interior és d'una nau amb capçalera poligonal gòtica (segle XV), a la qual es van afegir cinc capelles al segle XVII, està coberta amb volta de canó i arcs torals apuntats que la divideixen en tres trams. Al baptisteri es troba una pica baptismal romànica (segle XII); també guarda una creu processional gòtica de plata daurada del segle XVI.
Església parroquial de Vielha
Està dedicada a sant Miquel, data del segle XII i antigament era una capella situada a la plaça d'armes del castell. Té un magnífic portal gòtic del segle XIII, amb 59 figures gravades de diferent grandària. El campanar, l'element més destacat, és una torre gòtica octogonal del segle XVI, adossada a l'angle nord-oest de l'església, amb dos pisos de finestres i diverses campanes. L'estructura interior és d'una nau amb volta de mig punt, dividida en tres trams per arcs torals perpanys, amb sis capelles laterals. L'altar major és gòtic del segle XV, conté tretze retaules, obra del Mestre de Vielha, i un de barroc del 1754, així com una pila baptismal romànica del segle XII. S'ha de destacar el magnífic Crist del Mijaran, del segle XII i procedent de l'antiga ermita. El presbiteri antic es va ampliar amb un de més gran amb creuer amb cúpula i llanterna. A la sagristia hi havia Er Armari des Sies Claus la Vall, que guardava importants documents (segle XVIII), documentació del Conselh Generau i el "privilegis", estava tancat amb sis claus, cada una de les quals guardava el conselher d'un terçon.
Església parroquial de Vilac
Església dedicada a sant Feliu. És una primitiva construcció romànica dels segles XII i XIII. La façana principal, de migdia, té una notable porta formada per quatre arcs adovellats en degradació, amb impostes llises amb columnes i capitells que contenen petits caps gravats; el timpà, de marbre, està adornat per una figura del pantocràtor esculpida. Una pedra en forma d'ample fris entre dos cercles s'encasta damunt la porta. El campanar és una gran torre quadrada del segle XIII formada per tres plantes i que abasta tota la nau central, amb finestrals gòtics, que apareixen als costats i a les dos plantes. Al segle XIX, es va afegir el creuer, cimbori de base octogonal de l'amplada de l'església, cobert amb una teulada en forma d'alta piràmide que es corona per una llanterna, amb finestres, coberta també per una piràmide de llicorella. L'interior consta de tres naus, la central amb volta de canó i de quart de cercle les laterals, dividides en trams per senzills arcs torals contrarestats per pilars adossats als murs. Les fonts baptismals i la pica d'aigua beneïda són molt anomenades, s'hi venera una bella imatge romànica de transició del segle XIII de la Mare de Déu de Gràcia; el púlpit és de talla gòtica. El retaule gòtic del segle XV, obra del Mestre de Vielha, dedicat a sant Miquel, es pot contemplar al Musèu dera Val d'Aran.