Vielha e Mijaran

Dedicada a santa Eulàlia, és una construcció gòtica de transició del segle XIV que ha sorfert reformes posteriors. El campanar, de torre octogonal amb coberta gairebé plana, és un exemplar únic a tota la Val d'Aran. L'interior és d'una sola nau amb quatre capelles laterals afegides posteriorment que desfiguren l'antiga obra; conserva una pica baptismal romànica del segle XII i una creu processional gòtica de plata.

L'església està dedicada a sant Martí, és d'antiga construcció romànica de transició (finals del segle XIII), amb elements gòtics. Ha sofert grans canvis, no gaire positius. Conserva l'absis semicircular d'estil gòtic, a llevant, coronat per un campanar d'espadanya; una torre campanar quadrada afegida a l'angle nord-oest serveix de magatzem. L'interior és d'una sola nau. És molt interessant la pila baptismal romànica de marbre col·locada en una fornícula; les pintures murals es conserven en un estat pèssim.

Dedicada a sant Sernilh, antigament sant Esteve. La primitiva capella data del segle XII. L'edifici actual és d'estil romànic de transició al gòtic amb reformes d'ampliació efectuades al segle XIV. El conjunt està considerat com un dels més bells exemplars de l'Aran. Té un notable portal gòtic, del segle XIII, de quatre arcs i columnes amb 60 figuretes en relleu; les arquivoltes descansen sobre quatre columnes per costat amb capitells molt elaborats; el timpà està format per tres daus; al frontispici hi ha un bell finestral gòtic tripartit amb dos mainells, coronat per una rosassa calada encerclada per un guardapols similar al de la portada; a la façana oest hi ha un altre finestral gòtic amb tres arcs apuntats en degradació sostinguts per tres columnes i una altra rosassa estrellada al damunt; el parament del mur és acabat per una doble espadanya ornamentada; hi ha un absis amb dos absidioles de planta octogonal. L'interior és d'una nau rectangular, gairebé quadrada, de volta apuntada i absis pentagonal; conserva uns encensers del segle XII i un retaule gòtic del segle XV, conegut pel nom de sant Sernilh, obra del mestre de Vielha.

Església dedicada a sant Andreu, d'origen romànic. La portada de migdia és gòtica, amb quatre arcs apuntats en degradació sostinguts per semicolumnes amb dos petites bases i guardapols molt gruixut i un monograma de Crist que decora la clau de l'arc superior, damunt hi ha un Crist en relleu. El campanar és de torre quadrada, molt robust, amb tres plantes –la inferior ocupada pel presbiteri quadrat, que va substituir l'absis. A l'interior, d'una sola nau rectangular amb volta de canó, es guarden peces valuoses, com és el cas de la pila baptismal preromànica i la pila d'aigua beneïda romànica (segle XII). A sota del cor hi ha un petit museu on es poden contemplar obres interessants.

Església dedicada a sant Martí que encara destaca sobre el desgavell urbanístic de la població. És un dels millors exponents del gòtic de l'Aran, tot i que conserva algun element del romànic. L'aspecte robust del conjunt arquitectònic sembla ser que és degut a una doble funció de campanar i de torre de defensa. Una robusta torre campanar, del segle XV, de forma octogonal amb tres cossos –en què el superior té obertures d'arc de mig punt, el mitjà té sageteres i el cos inferior és de planta quadrada– forma un atri d'entrada al temple amb quatre arcs creuats i apuntalats en nervadura que arrenquen de les petites mènsules en forma de caps humans als angles. El campanar acaba en una teulada punxeguda que és tan alta com el mateix campanar. Els fragments d'estela romana de marbre blanc que hi havia encastats als murs i a la rectoria es poden contemplar al Museu dera Val d'Aran. L'interior presenta una planta rectangular d'una sola nau de tres trams, un atri i un absis poligonal; els trams estan separats per arcs apuntalats i motllures del segle XV sostingudes per columnes adossades amb capitells gòtics. La volta és d'aresta i de racó de claustre al presbiteri i s'il·lumina per un gran finestral de doble biaix. Conserva una pica baptismal i una pica d'aigua beneïda d'estil romànic. Hi ha un altar gòtic dividit en vuit retaules.

Dedicada a sant Esteve, d'origen romànic (segle XI) i amb elements gòtics. El campanar de torre quadrada pertany al segle XVII i el pòrtic al XVIII, dins una línia renaixentista, amb un porxo al davant, en què hi ha encastat un petit cippus romà. L'interior és d'una nau amb capçalera poligonal gòtica (segle XV), a la qual es van afegir cinc capelles al segle XVII, està coberta amb volta de canó i arcs torals apuntats que la divideixen en tres trams. Al baptisteri es troba una pica baptismal romànica (segle XII); també guarda una creu processional gòtica de plata daurada del segle XVI.

Església dedicada a sant Feliu. És una primitiva construcció romànica dels segles XII i XIII. La façana principal, de migdia, té una notable porta formada per quatre arcs adovellats en degradació, amb impostes llises amb columnes i capitells que contenen petits caps gravats; el timpà, de marbre, està adornat per una figura del pantocràtor esculpida. Una pedra en forma d'ample fris entre dos cercles s'encasta damunt la porta. El campanar és una gran torre quadrada del segle XIII formada per tres plantes i que abasta tota la nau central, amb finestrals gòtics, que apareixen als costats i a les dos plantes. Al segle XIX, es va afegir el creuer, cimbori de base octogonal de l'amplada de l'església, cobert amb una teulada en forma d'alta piràmide que es corona per una llanterna, amb finestres, coberta també per una piràmide de llicorella. L'interior consta de tres naus, la central amb volta de canó i de quart de cercle les laterals, dividides en trams per senzills arcs torals contrarestats per pilars adossats als murs. Les fonts baptismals i la pica d'aigua beneïda són molt anomenades, s'hi venera una bella imatge romànica de transició del segle XIII de la Mare de Déu de Gràcia; el púlpit és de talla gòtica. El retaule gòtic del segle XV, obra del Mestre de Vielha, dedicat a sant Miquel, es pot contemplar al Musèu dera Val d'Aran.