El Museu de l’Automoció Roda Roda presenta una nova exposició temporal, dins del seu programa «La peça del trimestre», dedicada al reportatge fotogràfic de la 3a Volta a Catalunya de l’any 1919. L’exposició és podrà visitar fins l’1 d’octubre de dimarts a dissabte de 11 a 14h i de 17 a 20h. Diumenges i festius, de 11 a 14h.
En aquesta ocasió el museu no exposa un vehicle singular, sinó que presenta “Aquells bojos al volant: crònica d’una cursa de fa cent anys”, organitzada pel Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, que arriba a Lleida per mostrar altres aspectes de l’automoció.
Les fotografies que es poden veure a l’exposició van ser realitzades per Anton Pellicer, avi de l’anterior alcalde de Reus, Carles Pellicer Punyed.
El fons, dipositat l’any 2017, consta de 253 plaques de vidre estereoscòpiques (4 x10 cm), en blanc i negre. La temàtica és diversa, però hi destaquen fotografies que mostren la vida quotidiana i, també, els vehicles de l’època.
En aquesta mostra s’han seleccionat 36 fotografies de la Tercera Volta a Catalunya, organitzada pel RACC els dies 7, 8 i 9 de juny de 1919.
Es desconeix amb quina càmera es van captar les fotografies, però se sap del cert que es tractava d’una càmera estereoscòpica amb un objectiu fix (totes tenen el mateix format).
El sistema utilitzat captava dues imatges, separades per pocs centímetres, que –en observar-les amb el visor adient– creaven un efecte òptic de profunditat. Es tractava dels inicis de les tres dimensions.
A l’exposició, entre altres coses, es pot observar com eren les infraestructures viàries. En la majoria dels trams per on havien de passar els vehicles, va ser necessari portar-hi a terme obres de millora, ja fos a les pistes –de terra i pedres– o amb la construcció de ponts.
A les fotografies també s’hi poden veure els vehicles utilitzats pels corredors, que eren les millors màquines del moment i que suposaren un autèntic espectacle per als veïns. A Catalunya, els cotxes no estaven a l’abast de tothom, en realitat només en tenien les famílies riques i la resta de la població s’ho mirava amb curiositat.
L’objectiu dels participants era guanyar la cursa, però no es tractava únicament de saber qui era el més ràpid. Els punts es repartien seguint diversos criteris, des de la regularitat: si el conduïa el propietari, si hi anaven senyores, si els acompanyaven passatgers, etc.
De fet, llegint la crònica publicada a la revista Auto–Moto el juny de 1919, que es troba reproduïda a l’exposició, es fa evident que la cursa en realitat era un esdeveniment social més, on es jutjava l’atenció rebuda als restaurants en què menjaven o als hotels on van passar les nits, entre molts altres detalls. Es tractava d’una època contradictòria, en la qual la repressió de les reivindicacions socials i nacionals s’alternava amb el progrés industrial, urbanístic i cultural.