Lleida no és 'indie'

Lleida no és 'indie'

divendres 02 de gener 2015 - 13:45
Lleida no és 'indie'

Aquests dies s’ha parlat força d’un escrit sobre la pobresa cultural de les terres de Lleida.

No li falta raó a l’autora quan comenta la tristesa musical de les festes majors, habituades a portar els mateixos grups de versions per intentar acontentar a tothom i que en una mateixa nit sonin clàssics del rock dels 70, el grunge dels 90 i les darreres novetats pop. Malauradament hi ha poca gent que escolti Vetusta Morla, Los Planetas o Iván Ferreiro. Amb sort, i en proporció, podria ser la mateixa que hi ha a Barcelona. O la meitat, tan és. La realitat és que el programador que aposti per portar els madrilenys de la tortuga de Michael Ende s’enganxarà els dits. I això ho sap tothom. Que es pot portar per Festa Major de Lleida? Endavant, cap problema, que pagui l’ajuntament per un concert que aplegarà ben poca gent, malgrat la insuperable qualitat del grup.

No hi ha cultura d’anar a escoltar els grups novells, ni aquí ni enlloc. Recordo els grans Obeses (banda de culte, per molt que pesi a alguns), tocant als Camps Elisis davant d’una trentena de persones. El mateix escenari on l’endemà Manel ompliria amb la seva música anti Festa Major. Vau anar al concert de Los Zigarros de l’any passat? Eren els teloners dels murcians M-Clan i ben poca gent els coneixia. I ara són el grup amb el rock més fresc de l’estat. Van sortir aclamats i amb visos.

Sí, La Pegatina omple camps de futbol. També ho fan els Hotel Cochambre. I també omple La iaia el Cafè del Teatre. I Sanjosex. I la Maria Coma aplega 25 persones a l’Ateneu de Tàrrega. Es clar que hi ha menfotisme, només faltaria! Quants cops hem anat a un concert i ens hem trobat els mateixos de sempre? 

Aquí qualsevol comparació amb Barcelona és odiosa. Parlem de reivindicar grups nous, independents i demés, però els grups que toquen a els festes majors dels barris acostumen a ser els mateixos (veure Sants o Gràcia). Un altre tema seran les sales petites que poden apostar pels grups petits ultra independents, però és de calaix que entre 3 milions i mig de persones, algú hi anirà, ni que siguin els 50 o 100 de sempre. 

Sobre l’autenticitat, fa un temps vaig entrevistar a un músic de Ponent. Em va dir que Lleida era un territori independent, on s’hi podien fer les coses més experimentals i més independents. Que les propostes bones eren aquí, i que algun dia començarien a treure el nas. De fet, Lleida pot ser que no sigui 'indie' (ja ho serà, no patiu, que els Renaldo & Clara premen l'accelerador), però vull recordar que durant molts anys ha sigut baluard de la música punk rock. Però potser les recomanables i atemporals lletres d'Evaristo Páramos o la lluita de Fernando Madina no tenen res a fer davant les imatges de David Lynch. I això, creieu-me, és una llàstima. Així va el món. 

Acabo. Si els Vetusta Morla fossin catalans potser serien de Barcelona, però si ho fos Iván Ferreiro, no dubto de que seria lleidatà. I orgullós, segur. 


Addenda: Potser Lleida no vol ser 'indie'. Potser la nostra tradició alternativa radical de sempre ens portarà a seguir-ho sent allunyats de les modes de la gran ciutat. Propostes com la del modernisme aborigen o els PD's de Ponent Roots són molt més propers a la nostra idiosincràsia.

Addenda 2: "Hi ha poca oferta musical" és el desencertat leitmotiv d'excusa habitual. Entreu a l'agenda musical d'aquest mateix portal i veureu que no us l'acabeu. 

Comparteix-ho

Darreres entrades de l'autor