"Una razón brillante": consens entre raó i emoció

"Una razón brillante": consens entre raó i emoció

divendres 06 d'abril 2018 - 00:15
"Una razón brillante": consens entre raó i emoció

Una jove estudiant de les rodalies parisenques,  d'origen algerià i de nom Neïla arriba a la universitat el primer dia de curs amb un discret retard cosa que aprofita el professor Pierre per fer un escarni injust i racista davant un auditori abarrotat. La Neïla vol ser advocada i el Pierre arrossega una bon grapat de polèmiques que la universitat ha de frenar davant aquest darrer escàndol. La idea "brillant" consisteix en que l'il·lustre professor redimeixi tots els seus pecats fent d'entrenador de la jove en el concurs nacional d'oratòria. Obligats a col·laborar, s'inicia una relació complexa que està predestinada a explosionar a no ser que s'imposi la tolerància i el consens (paraules, per cert, més necessàries que mai en temps de trinxeres i dogmatismes tribals).

La pel·lícula es fonamenta amb fermesa en dues interpretacions protagonistes (Camélia Jordana i Daniel Auteuil) que barregen perfectament els moments més entranyables i propers amb les disputes d'una dialèctica intel·ligent sense arribar en cap moment a ser farragoses. L'aspecte interpretatiu més tècnic queda reforçat amb una construcció dels dos personatges basada en la complexitat, la capacitat d'escoltar a l'altre i en una empatia que està per sobre, fins i tot, de l'art de convèncer amb la raó més brillant.

L'argument d'aquesta comèdia elegant i intel·ligent és ben senzill i planer. La innocència encarnada en Neïla apareix per treure els colors i la cara més fosca d'una intel·lectualitat  "maligna" que pontifica des de les seves atalaies mostrant un cinisme i una prepotència sense escrúpols. A partir d'aquesta evident i crua batalla tots dos decideixen allò més intel·ligent que es pot fer: aprofitar el conflicte per aprendre un de l'altre encara que les paraules es desmarxin de tant en tant.

Potser no és rodona del tot degut a que es desinfla en una segona part que baixa clarament el to dramàtic de la primera però cal destacar l'habilitat que es demostra per construir un discurs que aposta sense embuts per una coexistència basada en la tolerància i en l'esforçada determinació d'aprendre en reciprocitat tot vestit amb una notable professionalitat i delicadesa. (7/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exercint la docència a secundària des del 1987 com a professor d'Educació Física amb un parèntesi de 8 anys com alliberat sindical. Amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor