Vespes, felicitat i vida quotidiana

Vespes, felicitat i vida quotidiana

dijous 06 de novembre 2014 - 10:30
Vespes, felicitat i vida quotidiana

Com viure amb felicitat les dificultats de la vida? Com adonar-me que qualsevol esdeveniment a la meva vida quotidiana és una crida al despertar? Com decidir-se per la felicitat quan el cos ens fa mal o vivim situacions difícils? Com deixar de confondre la veritat amb el que ens passa?

I la pregunta clau: Com pot l'anterior dur-nos a viure feliçment cada dia?


Actuar amb força i sense forçar 

El meu ofici és ajudar les persones a viure amb major consciència i, com a conseqüència, assolir la felicitat. Per això escric aquest article: per mostrar que la vida quotidiana és una oportunitat continuada per aconseguir-ho, per incrementar la consciència i la felicitat. 

Sóc de vacances. L'última tarda. Passejo prop de la platja per gaudir un parell d'hores de camí. Vaig amb el Marc, el meu marit, i els meus sogres. El sol de setembre és preciós i escalfa amb força, però sense forçar. Penso que, segurament hauria d'aprendre d'ell: actuar amb força, però sense forçar... Boira, el nostre gos, corre amunt i avall oblidant-se del tot de la seva artritis crònica. Duc la seva corretja lligada a la cintura per tenir lliures les mans. De cop, noto un agulló de vespa clavant-se a l'abdomen. Crema. Fa mal. Una vespa ha quedat atrapada, en un gest involuntari, entre la corretja i la meva pell. Ha decidit picar-me. El seu agulló s'ha clavat, dolorosament, dins la meva carn. Buff! Fa mal! Ostres, com crema! La vespa marxa, crec que també ferida. M'extrec l'agulló amb les ungles. Extreure'l fa mal, però deixar-lo dins és pitjor. M'ajupo per posar-me fang. Beneeixo la tempesta d'ahir: hi ha toll a menys de dos metres. Em sento feliç per tenir, als peus, el fang ja preparat i agraeixo la pluja d'ahir. Poso el fant sobre la ferida. Segueixo sentint la picada com si tingués en ella un cor que no deixa de bategar.

Quotidianitat i creixement interior 

I ara arribo al nucli del que volia explicar-vos:

Encara que ignoro el motiu pel que m'he fet corresponent perquè una vespa em piqués, decideixo que aquest fet no em treurà ni una mica de la meva pau i de la meva felicitat. Decideixo que usaré aquest fet per seguir incrementant la meva consciència i la meva pau. Miro amb tendresa en direcció on la vespa ha marxat volant amb dificultats i li desitjo el millor. Imagino que morirà ben aviat (crec que és això el que els passa quan piquen) i li desitjo que, si és el cas, es reencarni feliçment en el que li correspongui. Decideixo que aquesta picada no em traurà ni un gram de felicitat. Dirigeixo la meva atenció al dolor del meu abdomen i recordo una medicina que usa les abelles i vespes per curar: les fan pica a llocs específics per estimular meridians com si fos acupuntura. Així que somrient em dic: "A veure si aquest era el meridià que avui calia estimular!"

La felicitat és una decisió. Davant de qualsevol esdeveniment podem decidir pensar coses positives o negatives. Les dues són certes per qui les pensa. Però el resultat és totalment diferent. Pensar que la picada d'una vespa és, a més de dolorosa, molt mala sort és una opció. Pensar que, a part del dolor, és una oportunitat per beneir a l'abella i al cos que usem, és una altra opció. Ambdues són objectivament certes. Seria absurd pensar coses falses, però ambues opcions són objectivament certes per a qui les pensa. Davant d'aquestes dues opcions, prefereixo pensar allò que m'omple de pau interior i d'amor. La meva decisió és mantenir, únicament, pensaments que m'ajudin a ser feliç. Però no vull enganyar-me. Seria absurd! Tanmateix, em nego a pensar en coses que em facin desgraciat. Encara seria més absurd! Imagineu-vos-ho: a més de tenir dificultats, incrementar-les pensant coses que ens fan desgraciats!! Quin absurd! Reitero que la felicitat és una decisió. Així que em sonric i dirigeixo amor mentalment cap a la ferida i cap a la vespa. 

En arribar a casa, després del passeig, la picada és una petitíssima marca vermella que només fa mal si la toco o si realitzo algun moviment concret. Torno a somriure'm i li agraixo al cos la seva saviesa. Em nego a pensar altres coses que, encara que possible, només farien que omplir-me de dolor.

Sobre la veritat i els fets

Crec que, molt sovint, confonem la narració dels fets que ens succeeixen (he tingut un accident, he perdut una oportunitat de negoci a la meva empresa, m'han insultat...) amb la veritat. Però els esdeveniments no són la veritat. Els fets on són la veritat. Només són la narració del que ha passat.

  • La veritat és quelcom més profund que es troba rere els fets.
  • La veritat és que una vespa t'ajuda a estimar el cos que utilitzes recondant-te que no l'ets.
  • La veritat és que una vespa pot ajudar-te a comprendre que tothom neix i mor.
  • La veritat és que una vespa t'ajuda a recordar-te que el propòsit de la vida és ser feliços i no perdre la pau interior.
  • Els fets només són anècdotes que se t'ofereixen per ajudar-te a viure la veritat. Però confondre els fets, allò que ha passat amb la veritat és tan erroni com confondre la tinta d'aquest article amb el que veritablement explica.

No sé si aquesta reflexió us haurà estat d'ajuda. Ja veieu: un article sobre quelcom senzill, perquè la vida és senzilla i ens anima a ser feliços sempre i en tota ocasió. L'espiritualitat i la felicitat no és quelcom que ens trobarem en un futur, sinó quelcom que ja dóna sentit ara mateix a tots i cadascun dels moments de la nostra vida. Et convido a omplir la teva vida de pau i amor invulnerable. 

Exercici:  

  1. Quan visquis alguna dificultat, recorda que el fet no és la veritat mateixa. Recorda que el fet només és un esdeveniment. La veritat del fet és el significat profund del mateix, l'aprenentatge del mateix.
  2. Si has pres la decisió de ser feliç, pots beneir tots els esdeveniments com una forma de recordar-te el que veritablement és important a la teva vida. Recorda-t'ho en tots els moments de la teva vida!
  3. Intenta trobar el profund aprenentatge que pots obtenir del que està passant, sigui el que sigui: un accident, una mort, una malaltia, una crisi econòmica, una traïció... Et prego que et preguntis: què m'ensenya realment d'útil per incrementar la meva felicitat i la meva pau interior?
  4. Decideix pensar allò que t'ompli de pau i amor. Nega't a pensar allò que t'ompli de dolor.
  5. Sabràs que allò que penses és veritat quan sentis llibertat, pau i amor dins teu. Llavors sabràs que penses de forma correcta i entendràs dues frases molt mal compreses de l'evangeli: "la veritat us farà lliures" i "busqueu el regne de Déu i la resta se us donarà de més a més". Perquè la veritat no és l'anècdota en si, sinó l'aprenentatge que m'allibera del dolor i el patiment i em dóna felicitat. I perquè, en la veritat, es troba el regne de Déu (i en un futur llunyà, sinó a l'ara i aquí) i, en viure així la quotidianitat, tot pren el seu sentit.

Article original: Blog Daniel Gabarró


 

Comparteix-ho