Història

Els documents més antics trobats del Castell de Concabella es corresponen a l’any 1040 i apareix vinculat al comtat d’Urgell. Com la majoria de castells d’aquestes contrades, es va originar en el temps de la Reconquesta, a partir d’una torre de vigilància, i al segle XVI, després d’importants obres de reforma al llarg del temps, els Erill, una família d’origen pallarès, el van convertir en un gran casal senyorial, aixecat segons els gustos del Renaixement. És a partir del segle XIX, quan cau l’antic règim senyorial i és comprat pels veïns de Concabella, que viurà les transformacions més importants, amb efectes devastadors per a la seva estructura. Durant la Guerra Civil, del maig al setembre del 1938, els baixos i el primer pis van ser ocupats pel camp de treball número 4 del SIM (Servei d’Informació Militar). S’hi van arribar a concentrar entre 800 i 1.300 presos portats des de la presó Model de Barcelona, que van ser utilitzats com a força de treball per a les obres de fortificació de la rereguarda de l’exèrcit republicà, en especial la línia L-2. I a partir dels anys 40 s’hi va ubicar l’escola, un habitatge per al mestre, la sala del ball, va funcionar com a estable i s’hi va annexar un cafè.

L’any 1991, l’Ajuntament dels Plans de Sió inicia les obres de restauració del castell, un ambiciós projecte que ha fet possible no només la restauració dels murs, sinó també la descoberta de nous espais i el seu estudi i, molt especialment, la conversió del castell en un gran centre cultural.