El Terme municipal està format per tres unitats naturals ben diferenciades: la zona al·luvial propera al Segre, amb terrasses quaternàries, un sector a llevant de plana urgellesa i al Sud-est, una sèrie de plataformes garriguenques, amb el turó de Pedrós de 229 metres d'altitud.
El poble ha anat creixent en forma d'espiral des de l'edifici conegut com a castell. Aquest és, sens dubte, l'edifici més emblemàtic.
Albatàrrec ha estat tradicionalment un poble eminentment agrícola i amb poca activitat industrial, però molt ben situat i comunicat, la qual cosa ha afavorit el creixement de la població.
Les la major part de les seves terres agrícoles s'estenen per les terrasses fluvials quaternàries de l'esquerra del riu Segre i estan regades per la séquia de Torres, pel canal d'Urgell i pel canal de Seròs.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25171
En un principi, al 1228, Albatàrrec va ser "poble de contribució" de la ciutat de Lleida; més endavant, va esdevindre poble de senyoria, i l'antic castell es va transformar en palau senyorial. La baronia d'Albatàrrec pertanyia, a mitjans del segle XVIII, a Vicenç d'Espolter, senyor de Pedrós; després va passar als Àger i als Malla i Conanglell.
Els seus veïns reben el gentilici de batarrencs.
Antic castell dels Espolter Monument
Distància a capital de comarca (Lleida): 7,4 km (14 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
