Quatre anys després de l’aclamat Al marge d’un camí, Sanjosex retorna finalment amb nou disc, aquesta vegada sota la producció de Quimi Portet. Es diu Festival. I és que les 14 cançons que conformen al disc formen una paleta rica i variada de ritmes musicals i estats d’ànim, un veritable festival pels sentits.
El nou disc de Sanjosex és un trencaclosques musical que condueix l’oient per camins imprevisibles, aprofundint en la diversitat rítmica que el grup sempre ha deixat intuir. Sanjosex recupera la seva faceta més desvergonyida (“Que bé!”, “Festival Tom i Jerry”) però també sap recollir-se en moments introspectius (“The catcher”, “Tastant la solitud”, “El factor X”). Els experiments (“Fem música”) conviuen amb balades marca de la casa (“El joc”) i amb temes de pop trepidant (“M’agraden els colors” o el primer senzill “No hi ha mirades”). Aquest ampli ventall pren cohesió gràcies a l’aposta general per l’electricitat i les guitarres, potser el gran canvi respecte el més acústic i assossegat disc anterior. Resumint: Festival és un festival, sí. Hi ha de tot i molt. Però sobretot hi trobem un músic que no defalleix en la seva recerca creativa, acompanyat de manera solvent per una banda consolidada i eficaç.
