Després de quatre anys de silenci discogràfic i més de 30 anys conservant encesa la flama indòmita del rock psicodèlic nacional, Museexum suposa la consagració definitiva del grup de Madrid. Una joia atemporal tan àcida com salvatge que engrandeix el seu llegat.
Sex Museum s’han mantingut intactes, impertèrrits -tossuts, podríem dir-, davant el pas del temps. Amb petits però constants canvis els madrilenys poden presumir d’haver-se convertit en un referent dins de l’underground estatal a força de remar a contracorrent amb una única premissa: seguir sent fidels a si mateixos. Oriünds de Malasaña i actius des de 1985, la seva identitat es manté ferma en un àlbum que conserva la seva passió pel fuzz sense abandonar la senda psicodèlica que els va veure néixer. «Musseexum», l’àlbum número 14 de la seva carrera, és una síntesi de la seva fórmula magistral: riffs, distorsió, garatge i psicodèlia, el rugit d’una bestia acorralada que està a punt d’aconseguir la llibertat.
Després de celebrar una extensa gira de gairebé tres anys, el grup de Madrid decideix tornar amb 13 cançons -inclosa una cover de Dead Moon- en què s’aprecia al màxim la seva intensitat sonora. Lluny de patir danys col·laterals donada la dificultat que comporta, Sex Museum han gravat l’àlbum en directe. Perquè, què és el que més han fet junts durant tot aquest temps? Tocar, tocar i tocar. pocs grups es coneixen més entre ells i aquesta cohesió musical es reflecteix en cadascun dels talls de «Musseexum».
