La fuga de talents de joves d’aquest país a l’estranger a causa de la crisi no és aliena a l’esport. Un exemple d’això són l’atleta Arnau Erta i el golfista Emilio Cuartero, dos lleidatans que formen part dels prop de mig centenar d’esportistes espanyols d’alt nivell que hi ha actualment en universitats nord-americanes.
Arnau, el millor velocista de tanques sub-23 espanyol, va ingressar el mes d’agost passat en la West Texas A&M per estudiar-hi Mass Comunication Broadcasting i ja ha notat grans diferències. «Aquí es treballen molt les peses. En faig tres dies a la setmana quan a Lleida a tot estirar en feia dos i sempre aixequem el límit dels quilos que podem assumir. Els atletes entrenem tots junts, sense importar de quina especialitat siguis i en les primeres setmanes amb prou feines he tocat les tanques. El millor són les instal·lacions. No hi ha comparació amb les nostres», explica.
També és diferent el món universitari. «És un altre ambient. Tenim un carnet de la universitat que serveix per a tot: entrar al menjador i al gimnàs, funció de moneder, accedir als ordinadors, imprimir treballs…».
La seua vida universitària diària transcorre de les 8.00 a les 21.00 hores. «Solc menjar a la universitat on hi ha tot el fast food que vulguis, així que menjar bé i sa costa una mica. De peix, tot just n’he vist dos o tres vegades en els mesos que fa que hi sóc».
A les ordres de l’entrenador especialista en tanques, Matt Stewart, Arnau debutarà en la competició nord-americana el 17 de gener al Texas Tech Open.
Emilio, un futur professional
Emilio Cuartero ja és un veterà als EUA i, de fet, el maig de l’any vinent acabarà els seus estudis d’Agricultural Business que va iniciar l’any 2009 a la Universitat de Missouri, la mateixa en la qual va estudiar fa uns anys l’exnadadora lleidatana Mariona Costa. «Estic content i molt integrat. He guanyat 5 tornejos absoluts universitaris i he quedat en bona posició en els restants», explica. No para de viatjar a causa del golf. Ha estat jugant amb la seua universitat fins i tot a Hawaii i també a Puerto Rico. El dia que viatja s’aixeca a les 2.00, però l’habitual és començar la jornada a les 6.00 al gimnàs.
Dos vegades a l’any assisteix al centre que la Federació Espanyola de Golf té a San Diego per millorar la seua tècnica. Els seus ferros estan personalitzats i fets a mida per a ell. «La meua intenció és passar a professional en l’últim trimestre de l’any que ve», assegura el vigent campió d’Espanya amateur.
