Una altra llegenda, en aquest cas britànica, és la cantautora Vashti Bunyan. El seu primer single data de 1965 i el tema principal del disc estava composat especialment per a ella ni més ni menys que pel duet Jagger-Richards.
Després, ja al 1970, el seu primer àlbum va ser produït per un tal Joe Boyd, el mateix que va prococar el salt a la fama de Pink Floyd o Nick Drake entre altres.
Tot i això, com tants altres grans artistes d’aquella época, no va arribar al gran públic. Va ser l’any 2000 quan, amb la reedició del seu àlbum (clàssic de culte, #53 a la llista de Top 100 de discos britànics de tots els temps segons Observer Music), Vashti torna a escriure música després de dècades apartada de la música, dedicada a la seva vida familiar.
Es l’any 2005 quan s’edita “Lookaftering”, molt ben rebut per part de crítica i públic, girant per mig món.
Ara ha tornat amb el seu tercer disc, “Heartleap”. Un disc amb el seu segell inconfusible, música frágil com el cristall i alhora poderosa com l’hacer. Un regal que es resisteix a etiquetes. I acompanyada del guitarrista Gareth Dickson (vell conegut del nostre festival), Vashti estarà cantant en, com ella ens diu, en uns pocs ben triats escenaris durant el 2015. I del MUD és un d’ells, clar. Un plaer.
