Xavier Baró

Talent Lleidatà

Xavier Baró

Xavier Baró

Xavier Baró és dóna a conèixer amb el grup Primavera Negra (1983-1990) amb qui enregistra dos LP’s i quatre singles.

 

El 1998 el celebra enregistrant La cançó de l’udol, un disc que és un catàleg dels estils que havia anat tocant: folk, rock, un xic de psiquedèlia, cançó tradicional. Hi inclou La presó de Lleida i una versió del Romanço d’en Vinaixa, de Jaume Arnella. Aquest disc es escollit entre els cent millors discos en català del segle XX, que s’acomiadava, per la revista Enderrock. Al març 2000 el programa De prop del Canal 33, dirigit per Jordi Turtós li dedica un monogràfic. A Cadaqués escriu un manoll de cançons de sonoritats mediterrànies que, produides i arranjades pel músic de jazz David Mengual, configuren Deserts (2000). Poc després de nou el programa De prop del Canal 33 enregistra el concert a l’Espai de Barcelona per a la seva emissió.

 

L’interés pel llenguatge i la seva musicalitat l’empeny a estudiar, traduïr i musicar una sèrie de poemes d’Arthur Rimbaud. Viatja a les Ardenes (França) seguint els pasos del poeta. Quan torna enregistra el disc Xavier Baró canta Arthur Rimbaud (2002). El segueix al 2003 el disc Deserts considerat entre els cent millors discos catalans del segle XX per la revista Enderrock. Viatja a València poc després, convidat als Premis Octubre 2003 de Valencia, dedicats al surrealisme, la poesia i la cançó. El programa de Radio Montreal de Canadà dirigit per Guy Sauve escull Xavier Baró canta Arthur Rimbaud entre els millors discs dedicats a la poesia d’Arthur Rimbaud i el fa disc del mes de setembre de 2004.

 

Enmig de convulsions bèliques (la guerra d’Iraq), enregistra Cançons del temps de destrals (2004), produït per Ramon Godes, en un estable de la casa que Alejandro Royo, contrabaixista de L’Art de Troba, té al Mas de Flors, a Castelló. Un disc que obté un gran ressò: és escollit Millor disc de cançó d’autor de l’any per les revistes Enderrock i Rockdelux i el porta a actuar en festivals com Periferias, Primavera Sound, Tastautors, Senglar Rock o Aphònica. L’any 2005 actua al festival Periferias, a Osca, en l’any dedicat al Mundo raro, amb Pau Riba i Albert Pla. El mes de setembre de 2005 rep el Premi Altaveu per la seva trajectoria vinculada a la cançó d’autor. Cançons del temps de destrals és el·legit Millor disc de cançó d’autor 2004 per la revista Enderrock.

 

De l’estudi dels trobadors occitans medievals néix Flors de joglaria (2006), disc quasi religiós que evoca les diferentes cares de l’amor, l’espiritual i el sensual. També hi ha La caiguda de Lleida, cançó que sembla sorgir del ventre dels temps, sobre la batalla de Lleida durant la Guerra dels Segadors, el 1643. Passa els dos anys següents actuant arreu dels països catalans en festivals com Barnasants, Aphònica, Senglar Rock i Tastautors. El programa De prop, novament, enregistra un concert d’en Xavier Baró acompanyat per L’Art de Troba. Són nominats com un dels milors grups en directe de l’any 2005 per
la revista RockdeLux.

 

L’estiu de 2009 engega un altre projecte: enregistrar de nit i a l’aire lliure una sèrie de cançons que ha anat composant entre mitjanit i l’alba, El costat fosc de Flors de joglaria. Tocant la major part dels instruments, visita el món dels malsons actuals i en surten deu cançons recollides sota el nom de Lluny del camí ral (2009). Publica també el llibre Diari del Mas de flors, un dietari poètic escrit durant l’enregistrament de Cançons del temps de destrals.

 

Extret de XavierBaro.com

megabanner2_art_cultura

Agenda d'activitats

agost

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 

Enquesta