El MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida se suma a la celebració del Centenari Jaume Magre, impulsat per la Paeria aquest 2024, i ha presentat un recorregut per les sales del museu connectant obres molt vinculades a aquest polític i les seves activitats culturals. “L’itinerari Magre” uneix diverses peces artístiques exposades a “Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art” que assenyalen les relacions particulars que Magre va mantenir amb espais i artistes de la ciutat. Alhora, explica iniciatives que va promoure en el camp de les arts visuals.
El comissari del centenari, Juan Cal, i el director del MORERA, Jesús Navarro, han explicat, en l’acte al museu, les obres que formen part del recorregut i la història darrere d’elles. S’ha remarcat el paper de Magre en la renovació del Patronat del Museu d’Art Jaume Morera i de les seves línies de treball.
L’Itinerari Magre inclou obres d’una dotzena d’artistes, amb una explicació del vincle existent entre Magre i l’artista, projectes sorgits o l’associació amb el museu MORERA. Jaume Magre va tenir una relació estreta amb els creadors de Ponent, especialment amb els artistes vinculats a les activitats de la Petite Galerie de l’Aliança Francesa, de la qual va ser director.
El recorregut inclou:
– “De l’aire a l’aire”, de Leandre Cristòfol
– “Objecte eròtic”, d’Albert Coma Estadella
– Dibuixos de Rosa Siré
– “Catalunya Visió”, de Ton Sirera i Josep Vallverdú
– “Tot esperant Godot” (obra de Samuel Beckett representada pel grup de teatre TOAR)
– Instal·lació d’Àngel Jové
– “Petit homenatge a la flor de paret”, d’Àngel Jové
– Cartell de l’exposició de “Poesia concreta”
– “Escultures” de paper, d’Antoni Llena
– “Visions quotidianes”, de Sílvia Gubern
– “Forma-consum”, de Leandre Cristòfol
– Variacions sobre una estètica racional, d’Albert Bayona
– “Pintura III”, de Jesús Mauri
L’acció s’emmarca dins la programació del Centenari Jaume Magre, promogut per l’Ajuntament de Lleida, amb motiu del centenari del seu naixement i els vint-i-cinc anys del seu traspàs. Magre va ser regidor de la Paeria i, entre altres iniciatives, va impulsar l’Escola d’Art Municipal (ara Leandre Cristòfol), l’Aula de Teatre i la renovació del Conservatori de Música.