D’entre els 120 fòssils i roques exposats destaquen una de les roques més antigues, que és del Pirineu Axial i té 550 milions d’anys; el fòssil més antic, de fa 440 milions d’anys, trobat al Pallars Sobirà, i la primera planta amb flor apareguda al món, la Montsechia, del Montsec
Enmig d’una gran expectació, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLLA) ha estrenat el 21 de setembre l’exposició de producció pròpia ”Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” al Museu de Cervera.
Autoritats polítiques, responsables museístics, representants del món científic i histogràfic i públic en general han omplert el Museu de Cervera, on la mostra romandrà fins al 7 de gener de 2024.
L’exposició inaugurada fa un recorregut per 550 anys de vida a la Terra a través de 120 roques i fòssils recollits en 22 localitats de Ponent i el Pirineu i de les reconstruccions de 5 animals ja extingits, tot plegat acompanyat per una detallada informació sobre les edats de cada fòssil, les peculiaritats de cadascun dels paisatges i, finalment, la seva distribució per períodes geològics.
De fet, la varietat de roques i restes paleontològiques i la disparitat d’edats de les mateixes resulten difícils d’explicar en un territori tan petit com les terres de Lleida i Aran, on alhora hi ha concentrada bona part de la història del nostre món.
En el si de la mostra es fa un especial esment de la tasca dels pioners, persones com Lluís Marià Vidal, Francesc Clua, Martí Madern, Lluís Ferrer, Manuel Riu, Josep Duró, Maria Lourdes Casanovas, Josep Vicenç Santantafé o Antoni Lacasa, que van tenir la sensibilitat de preservar-los de cara a un futur que ja és aquí, amb l’objectiu que tot el territori hi sigui representat, des de les col·leccions paleontològiques d’alguns dels museus que formen part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran fins a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), passant per diverses institucions d’àmbit local i nacional que han aportat més fòssils de Ponent i el Pirineu. Els paleontòlegs Rodrigo Gaete, comissari de l’exposició, i Àngel Galobart, director del Museu de la Conca Dellà (Isona) i investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, han estat els encarregats de dirigir la recerca, en què la Xarxa ha treballat des del 2017.
Què hi trobem de tot allò que ja no es pot trobar?
- El fòssil més antic, que té 440 milions d’anys, trobat al Port del Cantó, al Pallars Sobirà.
- La roca més antiga, que té 550 milions d’anys, provinent del Pirineu Axial.
- La reproducció d’un Dimetrodon, un dels rèptils més antics que va habitar les terres de Lleida, ara fa 270 milions d’anys.
- La reproducció de l’Ictiosaure d’Alòs de Balaguer, un rèptil del Juràssic (fa 150 milions d’anys) extraordinàriament adaptat al medi marí, fins al punt de mostrar una sorprenent semblança amb els dofins. El fet que rèptils i mamífers acabin evolucionant en formes similars als peixos demostra com el medi influeix en la forma d’animals i plantes.
- La Montsechia, l’ancestre de totes les plantes amb flor, de fa 125 milions d’anys, i que pren el seu nom del Montsec.